One of the most stressful moments of our walking day comes about 4 p.m.
That’s about the time we have to start planning where we will sleep and scouting out possible locations.
Monthly Archives: November 2016
Anem a Índia | On Our Way: India
(English version below)
Un cop caminades Tailàndia, Birmània, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan i Bangladesh amb aproximadament uns 4.400 quilòmetres al sac, ara ens endinsem a Índia.
Meet the Crew
I have three new walking buddies.
Meet Saha, Ishi and Bal—the crew helping me getting me through the next few months.
Cooking Together
“Would you like some coffee? And we have cake…want a piece?” asks Mele as I untangle myself from my walking cart harness.
“Yes! Thank you!” Homemade cake and fresh coffee sound like a perfect way to kick off this phase of our trip.
It’s been a long travel day. The coffee feels good sliding down my throat, scratchy after an overnight flight. It’s nice to feel like I’ve walked into a new comfort zone.
Dacca – Benapole
Doncs caminant el tram comprès entre Dacca i Benapole, acabem la nostra ruta a peu per Bangladesh! Ja en tenim un altre al sac!
De totes maneres, malauradament encara no podem seguir endavant cap a Índia. Per què? Doncs pels malsons dels visats i tota la burrrrrocràcia que envolta aquestes línies pintades sobre els mapes anomenades fronteres.
Els no pocs dies que encara ens resten a Bangladesh els hem d’emprar bàsicament perseguint 2 segells. El primer, l’extensió del visat turista de Bangladesh que ja vàrem demanar fa dies. El segon, el visat per Índia que també hem de gestionar a Dacca.
Així doncs, encara no marxem de Bangladesh, però sí que estem molt satisfets per haver acabat a peu un altre tram de poc més de 700 quilòmetres de la nostra ruta.
Els autobusos a Bangladesh
Aquesta entrada no és precisament un homenatge als autobusos a Bangladesh, per que realment son un malson, però com en veiem tants, son tan, tan molestos com rellevants a la vida quotidiana local i a més son tan ‘fotogènics’, hem cregut oportú publicar aquesta entrada.