IMG_20160116_011722

Bangkok – Sing Buri

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

La festa ha començat! La realitat s’imposa.

Aquesta primera setmana de viatge ens ha ensenyat moltes coses i ens està fent veure la realitat tal com és i no tal com la pensàvem o imaginavem.

Ja hem pogut fer vía i avançar cap a la frontera amb Myanmar, però encara resta molt de camí i ara és temps de gaudir de Tailàndia i sobretot de la seva magnífica gent. De fet ho fem, ho experimenten, ho gaudim cada dia, per que cada dia ens trobem, tard o d’hora, amb alguns detalls que per molt petits que siguin, son molt importants per nosaltres i ens mostren una de les coses que cerquem en fer aquest viatge, la BONDAT de la gent.

Ara bé, la crua realitat amb la que ens estem trobant és que malgrat ara i aquí ser hivern, el sol, la calor i la xafogor son, entre les 10 i les 15h, insuportables convertint les carreteres en un forn i fent que l’anar carregat amb tot l’equip durant aquestes hores sigui un infern. Sense posar-se dramàtics, de moment no podem seguir molt més durant aquestes hores. Ja ho hem fet alguns dies i segur que tocarà repetir alguns més, però mirarem d’evitar-los al màxim per que les hem passat malament.

Aquesta realitat ens obliga de moment a aixecar-nos a les 4h, començar a caminar a les 5h, gaudir de la foscor fins a quarts de 7, al·lucinar amb les sortides de sol, caminar bé fins les 10 i a partir de llavors… depèn de si hi ha cap núvol ben posat, de quant ens manca per l’objectiu del dia, com estem, i de mil coses més.

Tenint en compte que el temps a Tailàndia és molt similar a Myanmar i que això s’escalfa per setmanes arribant al màxim per l’abril… doncs tota aquesta informació i el que vivim cada día, no deixa de fer voltes pel meu cap, que no para de treballar.

 

Per veure algunes de les fotos que anem publicant de tant en tant: https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies:

Bangkok – Estació Lak Si – Patumthani (Estació Chiang Rak) – Bang Pa-In – Ayutthaya – Pamok – Wat La Muk (hospital Chaiyo) – Sing Buri

. Arribada a Bangkok i a treure Bahts, demanar informació a turisme i agafant 2 metros arribar a l’ estació de Hua Lamphong. Ja fosc ens endinsem per carrers i carrerons cercant allotjament. Al final trobem una habitació molt senzilla però suficient.

 

. Matinem molt i som els primers de la llarga cua per demanar visat per Myanmar. Després toquen 3hrs a peu, ràpid, cercant ambaixada d’ Uzbekistan. Al carrer Sukhumvit 62 no està! (com ens deia ahir la de l’ aeroport), però trobem la bondat de la gent quan unes persones es desviuen per ajudar-nos. Cerquen amb els seus telèfons, parlen entre ells,… al final em passen el telèfon per parlar amb un de l’ ambaixada i abans d’ acomiadar-nos ens donen 3 blats de moro bullits i 2 ampolles d’ aigua per obrir! Gent bona del món.

. Al parc Lumphini un gran drac de Komodo (crec que és un) puja un arbre al nostre costat.

 

. Creuant el parc Lumphini sona música i tothom s’ atura i d’ altres es posen d’ empeus. Tothom congelat (?). Això és l’ himne del país. El toquen cada dia a le 8 i 18h.

. Em retrobo el meu amic Nui (LXIV) a qui no veia des de feia 16 anys. Quina alegria !!

 

. Inversió en R&D (recerca i desenvolupament, a vegades recerca i desastre). Invertides 5h caminant, tot cercant un bon lloc per començar ‘oficialment’ el viatge i per trobar la que sembla millor opció per marxar del centre d’aquesta enorme metròpoli.

. Després de matinar molt, esperar encara més l’ altre dia i haver de tornar avui, finalment ja tenim els visats per Myanmar.

 

. Avui com a primer dia teníem 3 principals objectius: Iniciar el viatge a un indret especial del centre, fer-ho de dia i sortir el màxim possible d’ aquesta gran metròpoli. Els 2 primers els hem assolit però el preu ha estat molt alt mirant d’ assolir el 3r.

. Hem estat un total d’unes 11h carregats amb tot i a partir del migdia el sol i la calor han convertit els últims km en un infern. Hem pogut arribar a tocar de l’ aeroport Don Mueang però jo estava molt malament.

. He arribat a l’ allotjament fos, enfonsat, decebut i molt emprenyat amb mi mateix per no poder aguantar més. Acabo el dia llançant coses de la motxilla per que avui ha estat un drama. Deixo botes, samarreta, llibret, part de la farmaciola, candau, mitjons…

. Pel camí un home s’ ha ofert per dur-nos amb el seu cotxe.

. Avui ha arribat el moment màgic de començar el gran viatge. La sortida és des d’ un punt emblemàtic doncs és al centre de Bangkok, tocant el riu Chao Phraya i davant el temple Wat Arun que des de sempre m’ ha agradat molt i és el temple de l’ alba, del començament d’ un nou dia, d’ un viatge/aventura/repte ben especial.

. Al llarg dels primers km, arribats a una barriada molt local, uns veïns ens indiquen un estretissim carreronet per on estalviem distància a l’ hora que passem entre patis i cuines tan modestes com agradables.

 

. Trobat allotjament tan bàsic com particular i d’ emergència a Patumthani (ciutat de la flor de lotus), proper a l’estació Chiang Rak, amb una família entranyable amb qui compartim una vetllada i conversa fantàstica.

. Cotxe i moto s’aturen oferint-nos transport.

. Descoberta carretera local paral·lela a canal i via de tren. És fabulosa i ens evita tocar la temuda i odiada autopista.

. Degut al sol, calor i xafogor, els objectius al llarg del camí son arribar a la següent cruïlla, ombra o pont. Al llarg del camí uns dels moments més gaudits son quan ens aturem, em descalço i puc estirar-me a l’ ombra.

 

. Fer-se de dia caminant per carretereta secundària veient com grans ocells blancs aixequen majestuosament el vol des d’ un canal paral·lel i voltat de camps d’ arròs és ben bonic.

. Després de 4-5 hores caminant, la calor, la xafogor i el cansament poden amb mi i em quedo esgotat. Haig d’ aturar-me, cercar ombra, estirar-me, descalçar-me…

. Mentre dormo sobre un banc de fusta a l’ ombra d’ un arbre, un motorista cau a la carretera just al meu costat, quedant fotut de cara al fang. No sembla greu però el seu està semi-inconscient i els seus estranys sons guturals de dolor son durs de veure i viure mentre estic descalç al seu costat mirant de donar-li recolzament tot esperant que arribi l’ assistència sanitària.

 

. La 1a butllofa un pèl gran no vol curar-se i apareix una 2a petita.

. Començant a les 5, en comptes de les 6 avui ens ha donat un gran resultat.

. Arribo molt sencer a Ayutthaya i tinc la sort de trobar un fabulos allotjament que fins i tot recomano a uns altres motxillers que trobo pel carrer i que acaben a l’ habitació del nostre costat.

. Llarga, enriquidora i motivant conversa amb 2 joves motxilleres amb les que sense conèixer de res, veig que compartim tants valors, conceptes motivacions i sensacions.

 

. Un senyor s’atura i ofereix portar-nos.

. Una senyora venent flors a una cruïlla i sota un sol aclaparador, ens ofereix aigua embotellada i segellada quan passem pel seu costat i la saludem, com fem amb gairebé tothom amb qui ens creuem.

. Un grup d’homes que estan dinant ens ofereixen menjar i aigua.

. Una dona ens ofereix una habitació a casa d’una amiga a canvi d’una quantitat simbòlica. Acceptem, però anant cap a la casa veiem que son alguns km enrere, que ja hem fet i haurem de refer demà a les 5, pel que amablement refusem.

. Al final la mateixa senyora ens ofereix dormir a l’escola on treballa. Acabem acceptant anar a l’escola. Allà només arribar dinem amb els professors i estem unes 2,5h ensenyant a 3 classes d’estudiants de 8-11 anys els castells en anglès fent fins i tot 3 pilars de 2 dins la classe i aplicant els castells per ensenyar xifres (1, 2, 3… 1r, 2n, 3r…). És molt divertit, entranyable i podem aportar quelcom a aquesta gent tan generosa. Acabades les classes juguem un xic amb alguns dels nens i cap a les 1830h tothom desapareix doncs es fa fosc. Muntem la parada a la classe dels més petits, dutxa fabulosa i abans de fer diari i quedar fregit dormint al terra, el vigilant ens porta una tetera amb aigua per bullir, sopa instantania i una mica de bolleria per demà esmorzar a les 4h. Al vespre sons fabulosos d’ animals donen un toc encara millor a la decoració infantil de la classe.

 

. A Ang Thong ens aturem a omplir aigua i mentre remullo el mocador del cap a una font, una senyora ens regala 2 ampolles d’ aigua fresca de la seva botiga.

. Una noia d’ un hospital i un altre senyor ens porten a un temple com a opció d’allotjament. El monjo en cap ens rep i mitja hora després tenim permís per dormir al terra d’una enorme sala.

 

. Avui hem fet molta feina (pels nostres estàndards), forces quilòmetres, però a partir de les 11, amb 6 hores a les cames, un sol i calor torradors i uns pocs quilòmetres més per fer, les he passat molt, molt malament. Ha estat angoixant fins arribar a Sing Buri i trobar allotjament.

. En preguntar per direccions a una oficina ens deixen omplir ampolles d’aigua i ens regalen una nova. Pel camí una moto també ens porta una de fresca.

. Una moto ens ve de cara i passa. Al cap d’una estona la tenim al nostre darrera oferint-nos anar de paquet i portar-nos al proper poble fent 2 viatges.

. Coincidint amb un altre client de l’hotel en pujar les escales, es desfà en salutacions. Ens acomiadem respectuosament i al cap d’una bona estona, truca a la porta i ens regala un dolç de postre. Gent fantàstica!

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>