.
Nou capítol de la nostra aventura, emès al mític programa de Catalunya Ràdio ‘Els Viatgers de la Gran Anaconda’ dirigit pel bon periodista i excel·lent persona, Toni Arbonès.
.
Aquest capítol ens porta a Iran, un estat on hem trobat la gent més generosa i increïblement hospitalària de la nostra aventura i de tota la nostra extensa vida viatgera. Enlloc més del món ens han tractat tant i tant bé. Us portem dins els nostres cors. Moltes, moltes gràcies iranianes i iranians! Sepas!
. . . . //*// . . . .
This episode takes us to Iran, a country where we met the most generous people, not only of this adventure but of our extended travel lives. Their hospitality was simply incredible. Nowhere in the world people have treated us so, so well. We carry you in our hearts. Thank you very, very much Iranians! Sepas!
.
El text de la pàgina web del programa diu :
Si recórrer el Parmir, al Tadjikistan, els va suposar un bany d’hospitalitat de la gent de valls remotes, l’Iran ha superat totes les expectatives de la Jenn i en Lluís. I més encara amb la llegenda negra que el país arrossega sobretot a Occident, i en particular als Estats Units i a Israel, on el règim dels aiatol·làs personifica el mal. Però com en molts altres països, el govern és una cosa i la gent n’és una altra de ben diferent. I a l’Iran, la gent, molta gent, val un imperi. Tant que els dos caminadors van tenir problemes per compaginar la gran acollida que els dispensaven els iranians que es creuaven en el seu camí, amb el repte d’haver-se de llevar ben d’hora per afrontar un nou tram d’una trentena de quilòmetres. L’Iran, a “De Bangkok a Barcelona a peu” amb Jenn i Lluís, caminants.
Els Viatgers de la Gran Anaconda. De Bangkok a Barcelona a peu. Capítol 22
