Category Archives: About Us

Time to Connect

“I want to be an actor,” an older teen says. He has some beautiful dance moves down pat, and almost made us cry with his monologue interpretation of a being a kid on the street.

“I will study technology,” chimes another teen.

“I want to be a cricketer,” asserts a 10-year-old, nodding his head as if it’s already a done deal.

The girls huddle nearby, playing timid, but when they perform a welcome dance for us, their shyness disappears and their light inside brightens up the room.

These are a few of the children at the Aparajeyo-Bangladesh’s Chittagong Center. If they weren’t here, many of them would be living on the streets. They come from who knows what kind of backgrounds–domestic violence, drug-addicted parents, sex industry abuse. The sad list goes on.

Continue reading Time to Connect

A Gear Update: Letting Go and Starting Over

We fantasize about carts and other wheeled ways to help haul our stuff, and we’ll keeping entertaining and experimenting with those ideas in different places. We also often think about getting a pack animal, but reality quickly sets in: Where would we park a water buffalo in a city like Bangkok or Yangon?

So, for the time being, we’re sticking with the idea we started with. We will carry what we need on our backs and make do the best we can.

Continue reading A Gear Update: Letting Go and Starting Over

Els primers 1.000 km |Our First 1,000 kilometers (aprox)

(English version below)

Doncs ja tenim fets els primers 1.000 km aproximadament (ja fa dies). Insisteixo en l’aproximadament doncs és difícil comptar tot el que fem.

Aquests 1.000 km inclouen els que fem amb les motxilles entre punt A i B, més els que també caminem amb totes les motxilles quan cerquem allotjament o quan alliberats i lleugers visitem indrets.

Continue reading Els primers 1.000 km |Our First 1,000 kilometers (aprox)

Why We Walk

Aquí teniu el post en Català. 

We spent lots of time this summer mulling over really big stuff about our upcoming walk, almost to the point of mind-numbing overwhelm. So we’re shifting gears and getting back to basics of why we’re jumping into this huge adventure and tackling all the practical things that have to be done before we head to Bangkok.

We’ll talk about the nitty gritty details in other posts, but, for now, let’s settle up the questions people immediately ask when they hear about our 14,000 kilometer hike through Asia and Europe, “Why are you walking?  Wouldn’t it just be easier to take a bus or a train?”

Continue reading Why We Walk

Per què caminem?

Click here for the English version.

Per què fer-ho a peu?

Hem dedicat una gran part d’aquest estiu a pensar, escriure i compartir moltes de les nostres inquietuds que no deixen de rondar pels nostres cervells fins un punt gairebé malaltís. Ara mirem de canviar per tal de tornar als temes més bàsics. Anem cap a aquells temes molt més pràctics que hem d’afrontar i enllestir abans de llençar-nos a aquesta aventura-viatge-repte-canvi de vida.

Ja parlarem dels detalls de la planificació en algun altre escrit, però ara mirem de comentar algunes de les preguntes que molta gent ens fa immediatament quan s’assabenten que volem caminar aproximadament uns 14.000 quilòmetres entre Àsia i Europa. Per què voleu fer-ho a peu? No seria més fàcil agafar un autobús o un tren?

Continue reading Per què caminem?

Matant Dimonis

Click here for the English version.

There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky

Una anècdota de Jenn

En el nostre últim bloc, publicàvem les nostres grans pors. Algunes d’elles entren per la porta gran de la categoria d’esgarrifoses o molt preocupants, tot i que esperem que la probabilitat d’ocurrència de totes elles sigui ben minsa o nul·la. Per molt que pensem en elles, no hi ha gaire a fer des de casa mentre preparem el viatge. Bé, una cosa sí que podem fer, i és quedar-nos tancats a casa, paralitzats i sense arriscar-nos, però això no ho farem.

Respecte a les petites pors, aquestes també son fotudes per que la probabilitat d’ocurrència d’unes quantes d’elles no és que sigui petita, sinó que és totalment certa i real. Algunes de les situacions es donaran tard o d’hora i el problema és que ens agafin amb la guàrdia abaixada. Aquestes petites pors son les que son com un corcó que ronda inexorablement per dins els nostres caps i fàcilment ens pot treure el son.

Aquí tenim un exemple d’un temor que va afectar a Jenn durant la travessa de Catalunya, durant els 585 km del GR 92. És quelcom que Jenn està treballant i aprenent a gestionar i superar.

Continue reading Matant Dimonis