Category Archives: About Us

Time to Connect

“I want to be an actor,” an older teen says. He has some beautiful dance moves down pat, and almost made us cry with his monologue interpretation of a being a kid on the street.

“I will study technology,” chimes another teen.

“I want to be a cricketer,” asserts a 10-year-old, nodding his head as if it’s already a done deal.

The girls huddle nearby, playing timid, but when they perform a welcome dance for us, their shyness disappears and their light inside brightens up the room.

These are a few of the children at the Aparajeyo-Bangladesh’s Chittagong Center. If they weren’t here, many of them would be living on the streets. They come from who knows what kind of backgrounds–domestic violence, drug-addicted parents, sex industry abuse. The sad list goes on.

Continue reading Time to Connect

A Gear Update: Letting Go and Starting Over

We fantasize about carts and other wheeled ways to help haul our stuff, and we’ll keeping entertaining and experimenting with those ideas in different places. We also often think about getting a pack animal, but reality quickly sets in: Where would we park a water buffalo in a city like Bangkok or Yangon?

So, for the time being, we’re sticking with the idea we started with. We will carry what we need on our backs and make do the best we can.

Continue reading A Gear Update: Letting Go and Starting Over

Els primers 1.000 km |Our First 1,000 kilometers (aprox)

(English version below)

Doncs ja tenim fets els primers 1.000 km aproximadament (ja fa dies). Insisteixo en l’aproximadament doncs és difícil comptar tot el que fem.

Aquests 1.000 km inclouen els que fem amb les motxilles entre punt A i B, més els que també caminem amb totes les motxilles quan cerquem allotjament o quan alliberats i lleugers visitem indrets.

Continue reading Els primers 1.000 km |Our First 1,000 kilometers (aprox)

Why We Walk

Aquí teniu el post en Català. 

We spent lots of time this summer mulling over really big stuff about our upcoming walk, almost to the point of mind-numbing overwhelm. So we’re shifting gears and getting back to basics of why we’re jumping into this huge adventure and tackling all the practical things that have to be done before we head to Bangkok.

We’ll talk about the nitty gritty details in other posts, but, for now, let’s settle up the questions people immediately ask when they hear about our 14,000 kilometer hike through Asia and Europe, “Why are you walking?  Wouldn’t it just be easier to take a bus or a train?”

Continue reading Why We Walk

Per què caminem?

Click here for the English version.

Per què fer-ho a peu?

Hem dedicat una gran part d’aquest estiu a pensar, escriure i compartir moltes de les nostres inquietuds que no deixen de rondar pels nostres cervells fins un punt gairebé malaltís. Ara mirem de canviar per tal de tornar als temes més bàsics. Anem cap a aquells temes molt més pràctics que hem d’afrontar i enllestir abans de llençar-nos a aquesta aventura-viatge-repte-canvi de vida.

Ja parlarem dels detalls de la planificació en algun altre escrit, però ara mirem de comentar algunes de les preguntes que molta gent ens fa immediatament quan s’assabenten que volem caminar aproximadament uns 14.000 quilòmetres entre Àsia i Europa. Per què voleu fer-ho a peu? No seria més fàcil agafar un autobús o un tren?

Continue reading Per què caminem?

Matant Dimonis

Click here for the English version.

There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky

Una anècdota de Jenn

En el nostre últim bloc, publicàvem les nostres grans pors. Algunes d’elles entren per la porta gran de la categoria d’esgarrifoses o molt preocupants, tot i que esperem que la probabilitat d’ocurrència de totes elles sigui ben minsa o nul·la. Per molt que pensem en elles, no hi ha gaire a fer des de casa mentre preparem el viatge. Bé, una cosa sí que podem fer, i és quedar-nos tancats a casa, paralitzats i sense arriscar-nos, però això no ho farem.

Respecte a les petites pors, aquestes també son fotudes per que la probabilitat d’ocurrència d’unes quantes d’elles no és que sigui petita, sinó que és totalment certa i real. Algunes de les situacions es donaran tard o d’hora i el problema és que ens agafin amb la guàrdia abaixada. Aquestes petites pors son les que son com un corcó que ronda inexorablement per dins els nostres caps i fàcilment ens pot treure el son.

Aquí tenim un exemple d’un temor que va afectar a Jenn durant la travessa de Catalunya, durant els 585 km del GR 92. És quelcom que Jenn està treballant i aprenent a gestionar i superar.

Continue reading Matant Dimonis

Slaying Demons

 

Aquí teniu el post en Català. 

There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky

A Jenn story

In our last post, we listed our biggest fears. While some fall into the “very scary” category, a good number of them are unlikely-to-happen, worst-case scenarios. They merit concern and forethought,  but there’s not too much else that can be done about them.

Often , the tougher part is dealing with the “little fears” that show up out of the blue. These are the worries that worm their way into your head, and create a domino effect that can get the best of you and ruin a night’s sleep.

Here’s one of those little things that turned me upside down during our GR 92 walk last summer, and something I’m learning how to work through. 
Continue reading Slaying Demons

Som Discrets

Click here for the English version of this post.

Tots tenim un llum interior que llueix de formes diferents. Si pares atenció i t’apropes, podràs veure’l als ulls o al somriure de les persones. A vegades s’expressa com un cop de ma, com una sincera abraçada o unes dolces paraules.

El llum que nosaltres dos portem dins, a tot arreu del món a on anem, el mostrem en forma de completa i bocabadada admiració, apreciació amb els nostres cors oberts de bat a bat i un profund humil respecte.

Ens movem a través dels països, nacions o estats de manera discreta, fugint de la no desitjada atenció i mirant de fondre’ns i difuminar-nos entre la societat local (tot i que no acostuma a ser gaire fàcil degut a la nostra vestimenta o les nostres ‘pintes’). Sovint ens sorprenem i fem conya quan acabem travessant aquelles portes del darrere per on entren els ‘mortals’, les persones normals que viuen la seva vida quotidiana, per on van a treballar, o al mercat. Sovint fem conya dient que utilitzem no les portes dels turistes, les portes dels convidats, sinó que entrem per les portes del ‘servei de la casa’, de les mestresses, dels pares i dels fills. Hem de confessar que ens agrada quan voltem món i els locals no saben esbrinar ni encertar d’on som o d’on venim. La discreció és la nostra manera ideal de viatjar. Passar desapercebuts, un dels nostres ideals. No ens agrada aparèixer a cap radar, ni ser el centre d’atenció. Ens agrada explorar el món sent, només, Jenn i Lluís.

Continue reading Som Discrets