Category Archives: Finding Goodness

Olot – Samarkanda

 

Finalment hem acabat la nostra ruta a peu per Uzbekistan! Quines ganes teníem! La distància caminada ha estat d’uns 600 quilòmetres que afegits als que portem fets a Tailàndia, Birmània, Pamir i Tadjikistan sumen un total aproximadament fins ara d’uns 3.500 quilòmetres. 

Els poquets dies que ens resten abans de que la data del visat ens faci fora, els dediquem a fer turisme motxiller ‘normal’ per que ara som viatgers ‘wow’. Que som què? Wow? Sí, una ximpleria que respon a Walkers On Wheels o caminants sobre rodes. Ens movem entre destinacions amb transport públic (sobre rodes) i dormim a llits (adéu a la tenda per uns dies).

Continue reading Olot – Samarkanda

Qarshi – Olot

 

Olot? El nostre Olot de la bonica Garrotxa? Doncs no. Ja em fa molta il·lusió visitar Olot de la Garrotxa, ja, però aquesta vegada em fa molta més il·lusió no visitar sinó arribar a Olot, l’ últim poble d’ Uzbekistan arribant a la frontera amb Turkmenistan, l’ últim poble de la nostra ruta a peu per Uzbekistan.

 

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Qarshi – Olot

Welcome! Come in! Tea?

 

“Choi? Chay?”

These Tajik and Russian words will long echo in our ears and our hearts. They are more than an invitation for tea. They are a way into people’s homes and lives. They are reflections of a kind of hospitality people in today’s busy world don’t seem to have time for any more. These words have come to mean “Tajikistan” to us.

Continue reading Welcome! Come in! Tea?

Langar – Khorog

TORNEM A CAMINAR !

FINALMENT REPRENEM LA NOSTRA RUTA A PEU !!!!

Molt breument per qui no hagi llegit les nostres entrades anteriors, direm que caminades Tailàndia i Birmània, reprenem la nostra ruta a peu a Langar, una petita població a la vall de Wakhan, a la punta sud-est de Tadjikistan i davant d’ Afganistan, que es troba a l’ altre costat del riu.

Després de Birmània, no hem seguit per Bangladesh i l’ Índia per evitar el monsó i fem ara el centre d’ Àsia per evitar el seu duríssim hivern.

Per què Langar? Per que és possiblement el primer poble que ens trobarem / trobaríem seguint la nostra ruta des de l’ Índia i continuant per Pakistan. Anant cap al nord de Pakistan i suposadament creuant un trocet d’ Afganistan, entrarem / entraríem a Tadjikistan arribant a la vall de Wakhan. Fent la nostra ruta entrarem / entraríem per Langar, així que és des d’ aquí Langar que reprenem la nostra ruta a peu.

Continue reading Langar – Khorog

Walking the Wakhan Valley

 

We round a bend on the bumpy road, and I am immediately spellbound. I want to ask the driver to stop the car so I can fall to my knees and bow in honor the beauty before me. My jaw keeps slipping towards my chest with each rock we roll over. My eyes tear up.

“My god. It’s beautiful.” I whisper over the lump in my throat. I can’t make my mouth spit out the words, “Stop, please, stop. We must see this greatness at a standstill.”

I have never before truly understood what compels climbers to summit the world’s biggest mountains, but now I catch a glimmer into their psyche. Staring at the Hindu Kush from the road snaking through Tajikistan’s southern corner, all I want to do is touch these faraway jagged, snowy peaks. Touching them with my eyes is not enough. I want to touch them with my soul.

Continue reading Walking the Wakhan Valley