Category Archives: Reflections

Unchain Yourself

 

Aquí teniu el post en Català. 

The featured photo for this post shows the Catalan independence flag, and the graffiti message refers to the longstanding fight to make Catalonia a free, independent state within Europe. This website and this post is not meant to be a political instrument for any party or ideology. The actual words painted on the wall are what caught our attention and warrant deeper personal reflection.

“Qui no es mou, no sent les cadenes.”

“Those that don’t move, don’t feel the chains.”

There are many chains that bind us. This piece of street art, found on a wall in a park in Barcelona, reminds us of how true that is.

Continue reading Unchain Yourself

Great Things Coming

Aquí teniu el post en Català. 

These last couple of months, we shared our concerns about planning a trip of this scale, we told you about our scariest what-if fears and showed you how worry worms into our heads.

Inevitably, good things are bound to happen, too.  That’s what our experience as independent travelers has shown us so far. Our backpacks, and our hearts, are filled with memories of small acts of kindness that made past trips unforgettable. Truth is, we’re actually counting on encountering more good things than bad things, and that’s a big reason why we’re moving forward with this life-changing walk.

What do our best-case scenarios look like?

Continue reading Great Things Coming

Grans Coses Ens Esperen

Click here for the English version.

Aquests dos últims mesos i durant la planificació d’un viatge d’aquesta envergadura hem compartit les nostres principals preocupacions. Hem parlat de les pors més profundes i d’aquelles altres que també ens preocupen i no deixen de passejar-se per dins els nostres cervells.

Inevitablement, grans i bones coses també ens succeiran. La veritat és que la riquesa i l’experiència acumulada al llarg de molts anys de viatges independents ens mostra la nostra motxilla de vivències molt més plena de coses bones que de mal tràngols. I amb aquesta il·lusió i esperança comptem per seguir endavant amb aquest viatge.

L’esperança i gairebé el convenciment de que grans coses ens esperen, ens fan seguir endavant amb determinació i ens dona forces per endinsar-nos en aquest apassionant viatge-projecte-canvi de vida.

Quins son alguns dels millors escenaris que ens podem trobar?

Continue reading Grans Coses Ens Esperen

Matant Dimonis

Click here for the English version.

There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky

Una anècdota de Jenn

En el nostre últim bloc, publicàvem les nostres grans pors. Algunes d’elles entren per la porta gran de la categoria d’esgarrifoses o molt preocupants, tot i que esperem que la probabilitat d’ocurrència de totes elles sigui ben minsa o nul·la. Per molt que pensem en elles, no hi ha gaire a fer des de casa mentre preparem el viatge. Bé, una cosa sí que podem fer, i és quedar-nos tancats a casa, paralitzats i sense arriscar-nos, però això no ho farem.

Respecte a les petites pors, aquestes també son fotudes per que la probabilitat d’ocurrència d’unes quantes d’elles no és que sigui petita, sinó que és totalment certa i real. Algunes de les situacions es donaran tard o d’hora i el problema és que ens agafin amb la guàrdia abaixada. Aquestes petites pors son les que son com un corcó que ronda inexorablement per dins els nostres caps i fàcilment ens pot treure el son.

Aquí tenim un exemple d’un temor que va afectar a Jenn durant la travessa de Catalunya, durant els 585 km del GR 92. És quelcom que Jenn està treballant i aprenent a gestionar i superar.

Continue reading Matant Dimonis

Slaying Demons

 

Aquí teniu el post en Català. 

There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky

A Jenn story

In our last post, we listed our biggest fears. While some fall into the “very scary” category, a good number of them are unlikely-to-happen, worst-case scenarios. They merit concern and forethought,  but there’s not too much else that can be done about them.

Often , the tougher part is dealing with the “little fears” that show up out of the blue. These are the worries that worm their way into your head, and create a domino effect that can get the best of you and ruin a night’s sleep.

Here’s one of those little things that turned me upside down during our GR 92 walk last summer, and something I’m learning how to work through. 
Continue reading Slaying Demons

The What Ifs

Aquí teniu el post en Català. 

There is so much to fear about a trip of this magnitude. The sheer amount of uncertainty and what-if, worst-case scenario thinking is maddening. News headlines scream all the terrible things we could face just about everywhere or anywhere we go.

But, like you, we have to filter out the news reports and keep moving through our day-to-day lives, hoping to remain unscathed. We’ll have to do the more or less the same thing when we’re walking.

Even so, now’s the time to ask some of the hardest questions we’ve ever thought about and figure out how to stare fear down.

Continue reading The What Ifs

Uns Quants ‘I Si…’

 

Click here for the English version.

Hi ha tantes coses que ens amoïnen en aquest viatge. La gran incertesa, l’enorme quantitat de preguntes del tipus ‘I si …’ i/o pensar en els pitjors escenaris, son quelcom que a vegades ens supera. Les noticies (que gairebé sempre son males noticies) criden i escampen els pitjors escenaris que haurem d’afrontar cara a cara, especialment per molts dels indrets per on volem passar.

Però, com probablement tu, nosaltres tenim els nostres filtres i com som tossuts, continuem endavant amb les nostres vides. Dia a dia. Tossudament alçats. Perseverem amb la gran il·lusió de viure la vida, la nostra vida, esperant sortir-ne il·lesos. Només hem de fer el mateix quan comencem a caminar.

De totes maneres ara és el moment de plantejar-nos algunes de les qüestions més dures de la nostra vida i trobar la manera de gestionar-les evitant que ens paralitzin, posant en perill el nostre somni, la nostra aventura, el nostre viatge.

Continue reading Uns Quants ‘I Si…’

Som Discrets

Click here for the English version of this post.

Tots tenim un llum interior que llueix de formes diferents. Si pares atenció i t’apropes, podràs veure’l als ulls o al somriure de les persones. A vegades s’expressa com un cop de ma, com una sincera abraçada o unes dolces paraules.

El llum que nosaltres dos portem dins, a tot arreu del món a on anem, el mostrem en forma de completa i bocabadada admiració, apreciació amb els nostres cors oberts de bat a bat i un profund humil respecte.

Ens movem a través dels països, nacions o estats de manera discreta, fugint de la no desitjada atenció i mirant de fondre’ns i difuminar-nos entre la societat local (tot i que no acostuma a ser gaire fàcil degut a la nostra vestimenta o les nostres ‘pintes’). Sovint ens sorprenem i fem conya quan acabem travessant aquelles portes del darrere per on entren els ‘mortals’, les persones normals que viuen la seva vida quotidiana, per on van a treballar, o al mercat. Sovint fem conya dient que utilitzem no les portes dels turistes, les portes dels convidats, sinó que entrem per les portes del ‘servei de la casa’, de les mestresses, dels pares i dels fills. Hem de confessar que ens agrada quan voltem món i els locals no saben esbrinar ni encertar d’on som o d’on venim. La discreció és la nostra manera ideal de viatjar. Passar desapercebuts, un dels nostres ideals. No ens agrada aparèixer a cap radar, ni ser el centre d’atenció. Ens agrada explorar el món sent, només, Jenn i Lluís.

Continue reading Som Discrets

In the Shadow of Light

Aquí teniu el post en Català. 

“Out beyond ideas of wrongdoing and rightdoing,
there is a field. I will meet you there.

When the soul lies down in that grass,
the world is too full to talk about
language, ideas, even the phrase ‘each other’
doesn’t make any sense.”
~ Rumi

We all have a light in us. It shines in different ways. If you look close, you’ll see it in someone’s eyes or in their smile. It expresses itself as a helping hand, a compassionate hug or kind words.

The light the two of us carry wherever we go often comes in the form of silent awe, wholehearted appreciation and humble respect.

We move through countries discreetly, shying away from unwanted attention and blending into the background. We joke about our unassuming entrances through back doors where “the mortals” walk, where everyday, normal people like us shuffle through their day getting to work, going home or heading to the market. We like when we’re out in the world and people can’t figure out where we’re from. Going unnoticed is our travel ideal. We like not showing up on the radar screen. We enjoy being just Lluís and Jenn.

Continue reading In the Shadow of Light

14,000 Kilometers, 14,000 Questions

Aquí teniu el post en Català. 

Whenever we look at our Bangkok-to-Barcelona map, we inevitably scratch our heads, turning over all the things that have to happen to make this walk possible.

Lluís has started saying, “14,000 kilometers, 14,000 questions. We have as many questions as we have kilometers in front of us.” He is referring to the estimated distance we intend to cover by foot, and the dizzying number of “how, what, when, where, which and why” questions we’re piecing together. Continue reading 14,000 Kilometers, 14,000 Questions