Finalment hem acabat la nostra ruta a peu per Uzbekistan! Quines ganes teníem! La distància caminada ha estat d’uns 600 quilòmetres que afegits als que portem fets a Tailàndia, Birmània, Pamir i Tadjikistan sumen un total aproximadament fins ara d’uns 3.500 quilòmetres. 

Els poquets dies que ens resten abans de que la data del visat ens faci fora, els dediquem a fer turisme motxiller ‘normal’ per que ara som viatgers ‘wow’. Que som què? Wow? Sí, una ximpleria que respon a Walkers On Wheels o caminants sobre rodes. Ens movem entre destinacions amb transport públic (sobre rodes) i dormim a llits (adéu a la tenda per uns dies).

Continue reading Olot – Samarkanda →

Olot? El nostre Olot de la bonica Garrotxa? Doncs no. Ja em fa molta il·lusió visitar Olot de la Garrotxa, ja, però aquesta vegada em fa molta més il·lusió no visitar sinó arribar a Olot, l’ últim poble d’ Uzbekistan arribant a la frontera amb Turkmenistan, l’ últim poble de la nostra ruta a peu per Uzbekistan.

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Qarshi – Olot →

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Denov – Qarshi →

Deixem Tadjikistan i ens endinsem a Uzbekistan.

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Duixanbe (Tadjikistan)-Denov (Uzbekistan) →

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Labi Jar – Duixanbe →

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Qalai-Khumb – Labi Jar →

Aquesta entrada reflecteix el que hem viscut entre les dues poblacions del títol.

Continue reading Khorog – Qalai-Khumb →

TORNEM A CAMINAR !

FINALMENT REPRENEM LA NOSTRA RUTA A PEU !!!!

Molt breument per qui no hagi llegit les nostres entrades anteriors, direm que caminades Tailàndia i Birmània, reprenem la nostra ruta a peu a Langar, una petita població a la vall de Wakhan, a la punta sud-est de Tadjikistan i davant d’ Afganistan, que es troba a l’ altre costat del riu.

Després de Birmània, no hem seguit per Bangladesh i l’ Índia per evitar el monsó i fem ara el centre d’ Àsia per evitar el seu duríssim hivern.

Per què Langar? Per que és possiblement el primer poble que ens trobarem / trobaríem seguint la nostra ruta des de l’ Índia i continuant per Pakistan. Anant cap al nord de Pakistan i suposadament creuant un trocet d’ Afganistan, entrarem / entraríem a Tadjikistan arribant a la vall de Wakhan. Fent la nostra ruta entrarem / entraríem per Langar, així que és des d’ aquí Langar que reprenem la nostra ruta a peu.

Continue reading Langar – Khorog →