Category Archives: Walking

Yevlakh – Kirach Muganlo (Geòrgia)

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Després d’una primera part de la nostra ruta a través d’Azerbaidjan en que hem patit dures condicions meteorològiques i del terreny que ens han deixat molt tocats, aquesta segona part ha estat molt més normal. Aquesta és la nostra sortida d’Azerbaidjan.

Continue reading Yevlakh – Kirach Muganlo (Geòrgia)

Anem a Geòrgia | On our way: Georgia

 

(English version below)

Un cop caminades Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan, Iran i Azerbaidjan amb aproximadament uns 9.300 quilòmetres als peus, ara ens endinsem a Geòrgia.

For those of you counting, we have walked Thailand, Burma, Bangladesh, India, Pamir, Tajikistan, Uzbekistan, Iran and, now, Azerbaijan. With about 9,300 kilometers on our feet, we cross into Georgia.

Continue reading Anem a Geòrgia | On our way: Georgia

A Hundred Times a Day

I quit this walk a hundred times a day. Really. Every single day.

I have conversations in my head all the time about how much I hate what we are doing, how I want my Barcelona life back, how I was happier then.

More often than I should, I count off all the reasons I want to stop, and all the things that make me tired.

Continue reading A Hundred Times a Day

Rasht – Astara

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Hem arribat a Astara! Aquest és el final de la nostra ruta a peu per Iran.

Ja hem fet 1.500 quilòmetres més per Iran arribant a un total d’uns 8.500 i estem a les portes d’Azerbaidjan. Però encara no marxem d’aquí. Ens quedem uns dies més descansant, recuperant salut (molt important), perseguint el proper visat necessari per continuar, visitant alguns dels punts més importants turísticament parlant… per fer de viatgers sense caminar entre destinacions així com per recarregar piles de cara als propers mesos i països.

Continue reading Rasht – Astara

The Shortcut

“Look at the map. This dirt road may be a shortcut. We’ll avoid the main road and traffic, and maybe we’ll save a couple of kilometers.”

The sun is climbing over the horizon, the birds are up, and farmers on horses wave to us. The soft green rice paddies create the illusion of a morning hike out in nature, away from people and noise. We haven’t walked a trail like this for many months.

It sounded like a good option at 6 a.m.

Continue reading The Shortcut