Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.
Per què Bhalua? És una ciutat important o poble de referència? No, no, no! De cap manera. Bhalua només és un molt petit conjunt de cases tan lletges com la gran majoria de poblacions que anem creuant o visitant. Però agafo Bhalua per que és el primer poble que ens hem trobat un cop deixat l’estat de Jharkhand i quan entrem a l’estat de Bihar. Amb aquesta referència tallo en 2 trams el llarg recorregut entre Burdwan i Benarès que és d’ aproximadament uns 570 quilòmetres.
Namasté Índia. Ja som aquí! Ara comencem un llarg periple de moooooooolts quilòmetres que ens tindrà ben ocupats durant els propers mesos.
We notice a lot of things when walking the world.
As similar as we all are, we do things differently, either because of customs, cultures or habits.
Here are a few of the curious things we discovered in Bangladesh, in random order. (Lluís does a much better job remembering and noting all these little things. Check out his post in Catalan, published the same day as this one; you can use Google translate to get the gist.)
Aquestes son algunes de les curiositats que ens agradaria comentar:
Un cop acabada la nostra ruta a peu per Bangladesh, un cop caminats poc més de 700 quilòmetres per Cox’s Bazar, Chittagong, Comilla, Dacca, Jessore fins a Benapole, aquesta entrada reflecteix els útils i agradables dies en que hem pogut ajudar i fer voluntariat, així com els desagradables i depriments dies en que hem estat perseguint segells i visats de …
Fastigosos visats de m… que ens estan costant molt de temps, molts esforços, molta energia, molts maldecaps, moltes emprenyades, molts tractes amb funcionaris que haurien d’estar…, molta porqueria empassada per no engegar tot i a tots a fer punyetes, molts diners!
Això ho diem no només per aquí a Bangladesh i per Índia, sinó també per tot el que venim arrossegant des del primer dia en que vàrem començar aquesta aventura.
Els p…. visats i tot i tots els que els envolten, quin malson !!!!
“Would you like some coffee? And we have cake…want a piece?” asks Mele as I untangle myself from my walking cart harness.
“Yes! Thank you!” Homemade cake and fresh coffee sound like a perfect way to kick off this phase of our trip.
It’s been a long travel day. The coffee feels good sliding down my throat, scratchy after an overnight flight. It’s nice to feel like I’ve walked into a new comfort zone.