Category Archives: What We Found

Mae Sot

 

Aquests últims dies, Mae Sot. Aquesta ciutat fronterera, porta de sortida de Tailàndia cap a Myanmar (Birmania) ha esdevingut la nostra petita base d’operacions per recuperar forces i preparar l’entrada a un nou estat.

Durant aquests dies hem estat força ocupats amb un parell de temes.

El primer i principal ha estat mirar d’ajudar, presentant-nos com a voluntaris, a alguns camps de refugiats o a algunes organitzacions humanitàries. Hem trucat forces portes, hem parlat amb gent, en nom de les persones que generosament ens han confiat alguna donació econòmica i en el nostre propi nom, hem fet dues donacions monetàries a una ONG i a una clínica (mini hospital) que ajuda a refugiats, però no hem aconseguit poder ajudar enlloc amb la nostra feina. Per això estem un xic decebuts.

El segon tema de la setmana ha estat conèixer una persona fabulosa, generosa, idealista, ciclista… així com el seu entorn personal que ens ha cuidat, ajudat i captivat.

Continue reading Mae Sot

We Are All Connected

I take a bite of a sugar cookie and slowly sip my instant coffee. I feel safe and protected. We have been welcomed and given the green light to continue on our foot journey. I am grateful for the kindness we’ve been shown.

We accept friendship in whatever way it comes from whoever extends it. Today it comes in the form of friendly conversation, cookies and coffee from police and soldiers at one of the handful of border control checkpoints between Tak and Mae Sot.

Continue reading We Are All Connected

Kamphaeng Phet – Mae Sot

 

Ja hem arribat a Mae Sot ! L’últim punt del nostre recorregut per Tailàndia a només 5 km de Myanmar. Quan començavem a caminar allà a Bangkok ara fa tot just 4 setmanes miravem el mapa i ho veiem força lluny. Ara acabem d’arribar i ho fem molt sencers físicament i molt, molt contents i satisfets per la feina feta i les vivències/experiències viscudes.

Continue reading Kamphaeng Phet – Mae Sot

Les parades d’autobús

 

Aquestes senzilles construccions als costats de les carreteres han esdevingut per mi, o per nosaltres, uns meravellosos oasis. A hores d’ ara penso que tal i com anem voltant per aquest bonic país, viscudes les temperatures que hem tingut i tenim, un dels millors llocs per estar entre les 10 i les 15h, és a una parada de bus. Ja sé que pot sonar ximple o si més no exagerat, però aquests indrets ja han esdevingut els meus particulars temples.

Així doncs, aquesta senzilla entrada vol ser un petit homenatge a les parades d’ autobús.

Continue reading Les parades d’autobús

Nakhon Sawan – Kamphaeng Phet

 

Aquests últims dies des de l’última entrada hem seguit cap al nord-oest avançant xino-xano sense fer grans distàncies però sense aturar-nos. Després de molts dies seguint el gran riu Chao Phraya, passat Nakhon Sawan ens hem ‘canviat de camisa’, hem ‘fet el salt’ a l’anterior riu i hem anat a seguir el riu Ping al llarg del que jo anomenaria, la ruta del sucre (molt diferent a la mítica ruta de la seda).

Continue reading Nakhon Sawan – Kamphaeng Phet

Els gossos i…

 

El saben aquell que diu… Jaume: Anem a jugar a golf? Pere: Anem! … Un cop allà en Pere fa com 5 o 6 forats a la gespa abans de tocar la primera bola. Jaume: Perdona Pere, però pensava que en sabies de jugar. Pere: I en sé. Fins i tot he escrit un llibre. Jaume: Sí??? I com es diu? Pere: El golf i la mare que el va parir!

Doncs el títol complet d’ aquesta entrada és:

Els gossos i la mare que els va parir !!!!

Continue reading Els gossos i…