Category Archives: What We Found

Yevlakh – Kirach Muganlo (Geòrgia)

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Després d’una primera part de la nostra ruta a través d’Azerbaidjan en que hem patit dures condicions meteorològiques i del terreny que ens han deixat molt tocats, aquesta segona part ha estat molt més normal. Aquesta és la nostra sortida d’Azerbaidjan.

Continue reading Yevlakh – Kirach Muganlo (Geòrgia)

Però quí fa tot això?

 

Senzilla, clara i contundentment, les iranianes i els iraniàns.

Aquesta entrada és un gran, profundament sentit i merescut homenatge a totes les persones que dia rere dia ens han ajudat dins Iran. La generositat, hospitalitat i amabilitat que hem rebut no l’hem trobat mai abans, al llarg dels nostres nombrosos anys viatjant pel món.

L’entrada també es podria titular: NO aneu a Iran, SI…

English note: If you want to know how many Iranians really are, and how fantastically well they treated us, please take a moment to translate this text from Catalan to English. All these short stories happened to us, and do you know what is the best? They are all true! Iranians are really awesome!!

Continue reading Però quí fa tot això?

Who Does This?

 

Note: My version of this blog consolidates the many acts of kindness we received during our three months in Iran. Lluís, however, has done an incredible job writing about all of these experiences in much greater detail. If you really want to see how Iranians are, please take a few minutes and translate his post, Però quí fa tot això? from Catalan to English (Google Translate may help). All of these things happened to us…they are all true… and we are still overwhlemed thinking about how good people are to us!

 

We have been so lucky to be the recipients of all sorts of kindness for 18 months from Thailand to Uzbekistan.

But Iran takes hospitality to a completely different level, something we have not found anywhere else on this journey or on other “normal” trips.

Continue reading Who Does This?

Yazd-Esfahan-Astara (Azerbaidjan)

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Aquests han estat els nostres últims dies a Iran. Hem acabat el nostre recorregut turístic sobre (fantàstiques) rodes, és a dir, viatjant amb transports públics, hem pogut seguir fruint de l’hospitalitat iraniana en aquest cas d’amics que havíem fet anteriorment i que hem pogut retrobar, hem caminat molt visitant les ciutats turístiques, hem mirat de descansar, recuperar-nos física i mentalment per, tot seguit, encarar la caminada a través d’Azerbaidjan.

Continue reading Yazd-Esfahan-Astara (Azerbaidjan)

Astara – Shiraz – Yazd

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Després de la gran alegria per haver finalitzat la nostra ruta a peu per Iran i abans de continuar cap a Azerbaidjan, ens regalem uns dies de visita turística. Tornem a ser motxillers ‘normals’ agafant transports públics, perseguint i aconseguint el següent visat dels nassos, recuperant salut,  visitant i fent fotos a llocs bonics i turístics.

Continue reading Astara – Shiraz – Yazd

Rasht – Astara

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Hem arribat a Astara! Aquest és el final de la nostra ruta a peu per Iran.

Ja hem fet 1.500 quilòmetres més per Iran arribant a un total d’uns 8.500 i estem a les portes d’Azerbaidjan. Però encara no marxem d’aquí. Ens quedem uns dies més descansant, recuperant salut (molt important), perseguint el proper visat necessari per continuar, visitant alguns dels punts més importants turísticament parlant… per fer de viatgers sense caminar entre destinacions així com per recarregar piles de cara als propers mesos i països.

Continue reading Rasht – Astara

The Shortcut

“Look at the map. This dirt road may be a shortcut. We’ll avoid the main road and traffic, and maybe we’ll save a couple of kilometers.”

The sun is climbing over the horizon, the birds are up, and farmers on horses wave to us. The soft green rice paddies create the illusion of a morning hike out in nature, away from people and noise. We haven’t walked a trail like this for many months.

It sounded like a good option at 6 a.m.

Continue reading The Shortcut