Category Archives: What We Found

Parc Golestan – Gorgan

.

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Després d’haver caminat unes setmanes menjant-nos molt desert, ara ja gaudim de parcs nacionals, parcs forestals, muntanyes plenes d’arbres però malauradament la nostra ruta gairebé sempre segueix sense oferir-nos cap ombra que ens doni un respir.

Continue reading Parc Golestan – Gorgan

Bojnurd – Parc Golestan

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Hem seguit caminant per alguns trams ben bonics amb camps verds i conreats al nostre voltant, després ens hem tornat a submergir en un dur desert, dins un mar de no-res amb pocs pobles cada molts quilòmetres i hem acabat dins el fabulós parc nacional de Golestan amb muntanyes atapeïdes d’espessa vegetació i boscos amb una rica (i perillosa) fauna autòctona.

Continue reading Bojnurd – Parc Golestan

Mashhad – Bojnurd

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Portem aproximadament unes 3 setmanes a Iran. No sabem què ens aconteixerà més endavant però el viscut fins ara és fabulós.

No ens cansarem de repetir, escriure i lloar l’al·lucinant hospitalitat i generositat dels iraniàns. Encara que semblés impossible, els fabulosos, generosos i hospitalaris habitants del Pamir han estat relegats a la segona posició, superats per aquest poble iranià al que de moment estem infinitament agraïts i que ens deixa bocabadats dia sí, dia també.

Esperem que els lectors no s’avorreixin llegint tanta bondat recollida per aquests 2 caminants enamorats del món.

Benvinguts a Iran! Quines persones!!!!

Continue reading Mashhad – Bojnurd

Sarakhs – Mashhad

 

Descripció del primer tram de Iran. Han estat aproximadament 200 quilòmetres des de Sarakhs que toca la frontera amb Turkmenistan i Mashhad, la segona ciutat en tamany de Iran i el primer nucli urbà que ens trobem.

Aquest tram ha estat dur per la forta calor al centre del dia així com pel pes que portem amb extra d’ aigua i menjar, degut a que hem creuat molts llargs trams de desert sense res de res. Ara bé, la generositat, hospitalitat i bondat que moltes persones ens han regalat pel camí fa que caminar entre aquestes meravelloses persones sigui un plaer i fins i tot un privilegi.

Benvinguts a Iran! Quines persones!!!!

Continue reading Sarakhs – Mashhad

One Moment: Those People

Ali waves to us from the top of the hill. We wave back, reluctantly.

It’s the end of our walking day, and we are scanning the desert landscape for a suitable campsite. We have our eye on an abandoned house on the flattened section of the hill not far from where Ali is standing. Continue reading One Moment: Those People

Attari (Índia)-Teheran-Sarakhs (Iran)

 

Dies de gestions administratives (visats), d’ espera per sortir d’Índia, de transició, de meravellosa arribada a Iran i de transport públic (tren) entre la porta d’entrada Teheran i el poble de Sarakhs a la frontera entre Turkmenistan i Iran on finalment hem reprès la nostra ruta a peu.

Continue reading Attari (Índia)-Teheran-Sarakhs (Iran)

Els temples Sikh (gurudwara)

 

Un temple Sikh o ‘ gurudwara ‘ és un centre religiós on les persones van a resar, però també és molt més. A la gran majoria d’aquests temples a part de tenir una sala amb una mena d’altar on atendre les seves cerimònies religioses, també acostumen a oferir menjar, beure i en bastantes ocasions, allotjament per dormir.

Amb aquesta entrada volem explicar com funcionen a l’hora que volem agraïr i retre homenatge a totes aquelles persones dels temples que ens han donat de menjar, beure o allotjament al llarg del nostre recorregut a peu. Moltes, moltíssimes gràcies.

L’entrada la dividim en 2 seccions. La primera parla dels temples Sikh en general i la segona del temple daurat d’Amritsar (Sri Harmandar Sahib) com la gurudwara més important i epicentre religiós del món Sikh.

Continue reading Els temples Sikh (gurudwara)

Índia, prou!

 

Aquesta entrada ens resulta especialment difícil d’escriure per que és una crítica a aquells aspectes quotidians de la vida a Índia que trobem deplorables i que dia rere dia, rere setmana, rere mes ens han fet la vida molt més desagradable del que hauria de ser.

Abans d’entrar en contingut també volem esmentar que a Índia hem gaudit d’innombrables satisfaccions, mostres d’amor, generositat, hospitalitat i ajuda que ens han fet la vida molt més agradable del que haguéssim trobat sense aquests recolzaments.

Molts d’aquests fabulosos detalls els hem descrit en detall al llarg de les nostres entrades, mirant de no oblidar-nos cap i així mostrar la bondat que hem trobat en molta gent.

Aquesta entrada precisament no és gens agradable d’escriure, però creiem necessari documentar el que ens ha estat martiritzant durant tant de temps. Tant de temps i tan intensament que per desgràcia cobreix amb una dura i espessa capa la bondat rebuda i les múltiples bones raons o experiències que aquesta fascinant Índia ens ha ofert.

Continue reading Índia, prou!