img_20161013_150428

Chittagong – Comilla

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquesta entrada reflecteix el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.


Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiunos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Chittagong, Latifpur, Kadamrasul, Bhatiary, Kayshabpur, Barabkunda, Sitakunda, Teriail, Mirsarai, Mithachara, Zorargonj, Baraiyarhat, Muhurigang, Fazilpur, Koska, Lalpol, Feni, Sarish, Gangra, Payerkhola, Chauddagram, Nabogram, Chandul, Baburchi bazar, Mirshani bazar, Nowa bazar, Mia bazar, Lalbag, Suagazi, Kamalapur, Jangalia, Comilla

 

. Després de l’arribada un xic agonitzant a Chittagong, destrossats física i mentalment, creuant la ciutat amb tot l’equip a sobre després de caminar molts quilòmetres, creuant-la entre les 18 i les 21h quan tot és fosc, però tothom, és a dir, milers i milers de persones encara s’apilen pels carrers amb un soroll ensordidor i un caos gairebé impossible de superar, avui dediquem el dia a gaudir de coses tan simples com una senzilla habitació amb bany, un ventilador, llum natural, silenci i cap persona més. Hem de descansar per recuperar els atrotinats cossos (dolors musculars, butllofes, irritacions de pell…) i tenir una mica de pau mental sense tant de soroll.

 

. Encara assaborint un dia de mig descans, hem de fer coses de viatgers, com tornar a canviar diners mirant que ni ens robin amb el tipus de canvi, ni mostrant tots els bitllets al mig del carrer, fer ulleres noves per Jenn després de que un petit accident acabés trencant les que duia, cercar informació per continuar endavant… Això ens porta ‘de passeig’ per aquest gran merder caòtic anomenat Chittagong. Què bé vivim a Catalunya!

. És molt difícil plasmar el caos en unes poques fotos i jo diria que és gairebé impossible reflectir l’ensordidor soroll constant i el merder d’ aquestes mega ciutats del sud-est asiàtic, però aquí deixem alguna imatge per fer-se una llunyana idea. Qui vulgui més, que vingui a viure-ho en primera persona. No ho oblidarà, no.

. Bona part del dia se l’emporta feina per la web. Després de buscar i buscar, al final trobo un lloc amb wifi i aprofito per publicar una nova entrada. Quina feinada en text i fotos!

. La perseverança té premi i també, després de buscar i buscar, gairebé de rebot o de casualitat, resulta que estem allotjats a un edifici on des de principis d’enguany s’ha establert una ONG o projecte finançat per la Unió Europea anomenat ‘Improved Institucional Responses to Children and Youth in Contact/Conflict with the law’ que recullen nens del carrer per donar-los allotjament i educació. Estem molt, molt contents i entusiasmats per trobar-los i així, sense més preàmbuls, truquem a la porta. Ens obren les portes i totalment sorpresos i agraïts només per la nostra presència, ens obren els seus cors. Ens canten dues cançons i ens ballen dues dances. Parlem amb els responsables i finalment, escrivint un correu a algunes persones que ells mateixos ens indiquen, no els demanem permís sinó que amb el vist-i-plau del que tenim personalment al davant, els informem que demà passat dedicarem tot el nostre dia per ajudar en el que convingui i per estar amb aquesta canalla que tenen uns somriures tan grans com els seus ulls. Suggerim que podem ensenyar anglès, parlar dels nostres viatges, de les nostres nacions, d’ allà on vivim… però crec que els fa especial gràcia el concepte dels Castellers, del treball en equip per un objectiu comú sense distinció de cap mena entre els membres del grup, sense diners que embrutin i podreixin l’esperit col•lectiu de germanor, col•laboració i superació. Els ensenyo la foto plastificada que sempre porto a sobre amb un 3 de 10 amb folre i manilles i una sublim Torre de 9 amb folre (i sense manilles) de la meva estimada colla Castellers de Vilafranca i semblen quedar força impressionats. Els comento que si bé això és part de la nostra cultura catalana i que a Catalunya ho fem per diversió (realment és per passió), aquesta activitat l’hem exportat a Santiago de Xile justament amb la finalitat que ara els presento. A veure com ens va d’aquí a 2 dies.

Després de tants intents fallits i portes trucades sense cap resposta o amb negatives, Jenn i jo estem tan contents i il·lusionats per finalment poder fer una miqueta de voluntariat, per poc que sigui!

Chittagong, higiene personal a Station road, un dels carrers principals
Chittagong, higiene personal a Station road, un dels carrers principals
Chittagong, Station road, soroll, tràfic, soroll, caos, soroll
Chittagong, Station road, soroll, tràfic, soroll, caos, soroll
Chittagong, edifici
Chittagong, edifici
Chittagong, qualsevol lloc és bo per muntar la botiga. Al mig del carrer, de la vorera, d'una cruïlla...
Chittagong, qualsevol lloc és bo per muntar la botiga. Al mig del carrer, de la vorera, d’una cruïlla…
Chittagong, tots a punt per envair tots els carrers i contribuir al malson circulatori
Chittagong, tots a punt per envair tots els carrers i contribuir al malson circulatori

. Com demà tenim una cita amb l’ ONG ‘Improved Institucional Responses to Children and Youth in Contact/Conflict with the law’ que cuida uns quants nens del carrer, avui no volíem perdre tot el dia a Chittagong, així que hem anat per feina. Com hem de tornar a dormir aquí i a més el tema de l’allotjament està força complicat, hem decidit sortir disparats amb només les motxilles petites per fer uns bons 39 quilòmetres aproximadament.
Curiosament els primers 5 quilòmetres per dins la lletja metròpoli de Chittagong han estat potser els millors. Hem pogut agafar carrers secundaris per on hem gaudit de poc tràfic i d’uns grans arbres, majestuosos com a Birmània. Si afegim que és força aviat, això acaba sent un regal de pau sense gaires persones i sobretot sense els clàxons.

. A mida que sortim de Chittagong, ens enfrontem a la realitat industrial. No estic ni molt menys en contra d’un sòlid desenvolupament industrial, si comporta riquesa general (no concentrada en molts pocs), llocs de treball…. però normalment l’activitat industrial és de tot menys bonica o atractiva de veure. Aquí tenen un port molt gran i important. Ara seguim una carretera de 2 carrils per banda al llarg de la qual molta gent viu i sobretot té un negoci. És l’artèria de comunicació entre Chittagong, la 2a ciutat de Bangladesh i Dhaka la capital. Al llarg d’uns quants quilòmetres de carretera que gairebé toca al mar hem trobat molts, molts negocis o tallers on reciclen parts de vaixells. És un merder total i industrial. Alguns tenen trossos de planxa, altres molts cables, altres tuberies, altres generadors, altres bots salvavides… Tot aquest tram és com caminar pel mig d’ una enorme deixalleria on les treballadores i molt necessàries formigues van esmicolant aquests milers de components que un dia varen formar part de grans monstres navegadors dels oceans. Jo crec moltíssim en el reciclatge i trobo que aquí estan fent una gran feina. Ara bé, la passejada d’aquests quilòmetres és de tot menys bonica. Interessant, sí.

. Un cop acabat el tram més industrial i a mida que posem quilòmetres entre nosaltres i Chittagong ja podem veure una mica més de natura tot i que no gaire tampoc. Una trobada sorprenent ha estat amb un home que sembla hagi sorgit del mig de la selva i arribat a la carretera, es trobi del tot desorientat.

. Afortunadament no ens plou, però el sol i la calor segueixen fent estralls. Jo al final del dia em compto 2 noves butllofes afegides al parell que ja arrossego fa dies i que no acaben de sanar-se.

. Un home ens regala una ampolla de litre d’aigua fresca que ens bevem davant seu amb gratitud, devoció i assaborint cada gota.

. Com hem de tornar a dormir a Chittagong, arribats a Sitakunda anem a agafar el tren! Podríem agafar qualsevol autobús però de moment no ho fem per què no estem segurs d’ on ens deixaran per dins la gran Chittagong i per que com estan tot el dia tocant els seus maleïts i ensordidors clàxons, volem fer-los boicot sempre que ens sigui possible. A més, avui tenim estació de tren i a Chittagong estem allotjats molt a prop de l’estació central. Arribem a la petita estació de tren. Ens informen que hem d’esperar un parell d’hores i que comprem el bitllet al tren. Al final arriba amb gairebé 1h de retràs, ja és ben fosc i el tren està a petar de persones. Estem davant de les típiques imatges que ens arriben per televisió de trens amb persones penjant per les portes i bastantes viatjant sobre els vagons del tren. L’ amable senyor de l’estació que anuncia l’arribada del tren donant cops amb un bastonet metàl•lic contra un tros de ferro, ens ajuda. Mentre esperem a l’andana ell arriba amb un petit lot i baixa a les vies. Nosaltres el mirem. No entenem per què, ara que s’acosta el tren, ell va allà. Ens fa entendre que baixem per què el tren no passa per l’andana sinó que l’hem d’abordar des de les vies. Arriba el tren i veig gent sobresortint de tot arreu. Podem entrar i com agafant el metro en hora punta, submergits en un petit mar de pells molt morenes, cabells negres i ulls que ens miren destacant en la mitja foscor que ens proporcionen 2 petites bombetes, tornem a Chittagong sobre rodes. Què bé es va sobre rodes! Al llarg del trajecte ens segueixen fent fotos. Sobretot els encanta fer-se fotos a ells mateixos amb nosaltres. El cobrador de bitllets també. Un viatge en tren, a petar de gent i en la foscor, a Bangladesh. Una altra experiència. Repeteixo, què bé es va sobre rodes, però afegeixo, què bé es va caminant al nostre aire!

Porta de Chittagong
Porta de Chittagong
Reciclant i esmicolant peces de vaixells
Reciclant i esmicolant peces de vaixells
Reciclatge de grans neumàtics
Reciclatge de grans neumàtics
Aquest acaba de sortir de la selva
Aquest acaba de sortir de la selva

. Després de la pallissa d’ahir, avui al matí el cos em diu, ‘no et moguis. Descansa’ però el cap no para i abans de dedicar-nos en cos i ànima a donar un molt bon dia a la canalla amb la que ens hem compromès, aprofito les primeres hores de llum per fer una excursió per Chittagong. Concretament vaig a endinsar-me pel barri de Sadarghat que toca al riu Karnaphuli. Quina sorpresa!
. M’endinso en el món dels estibadors, del port, dels vaixells de càrrega i del gran riu Karnaphuli. Els carrerons que des de Strand road desemboquen al riu son un món. Un inacabable formigueig de persones fan bategar aquest important port. Les grues existeixen, però no són gaires per on jo vaig, així que un exèrcit de formigues ben fortes van fins els vaixells, carreguen sobre ses espatlles o caps sacs i cistelles plenes i amb tots aquests quilos s’esmunyeixen pels carrerons fins a magatzems foscos, sinistres, però que un cop dins, entre aquestes sorpreses i amables persones, són llocs d’allò més interessants.
. Estic una estona veient com 2 equips de molts homes van descarregant 2 vaixells. Un és de sorra que aboquen dins un magatzem. L’altre vaixell és de sal que aboquen a un altre lloc on sembla que la tracten d’alguna manera i després, a cops de pala primer i a mà desprès la van empaquetant en bosses per sa distribució. Una cadena fascinant. Jo estic per allà. Primer la majoria d’ aquests homes em miren amb una barreja de sorpresa i potser malfiança, però sembla mentida el que un somriure aconsegueix. Amb cara somrient, sent molt prudent però entrant fins la cuina, fins a dins de tot i entre ells, al poc temps ja em somriuen i accepten. Alguns més agosarats em demanen que els faci fotos i es mostren molt contents i agraïts quan els hi mostro. 4 paraules en la seva llengua encara fan més fàcil la curta relació. Em sento afortunat de poder ser aquí entre ells. De ser, d’ alguna manera, acceptat. De ser als budells de Chittagong envoltat de gent molt genuïna.
. Entre descarregadors manuals de vaixells de càrrega i conductors dels camions receptors de la mateixa, un camioner em convida a un té dins un lloc ple de gent tan modesta com autèntica.
. Els encanta que els faci fotos. Fan postures tot interessants, de model i malgrat no veuran mai més la foto, me la miren i fins i tot me la fan repetir si no els convenç com han quedat. Tot plegat és tan còmic com digne de fer un estudi sociològic.
. Més endavant arribo a un altre indret d’aquest port industrial on sobre una plataforma hi ha molts grans sacs d’arròs preparats per ser transportats. 3 grups nombrosos d’homes seuen per sobre o al costat dels sacs, esperant. Un em fa senyals per baixar amb ells, i allà acabo, sobre els sacs i voltat d’unes cares que molt a gust retrataria. Després de ‘parlar’ amb ells, el que m’ha fet baixar m’acompanya per regalar-me un té i un plàtan.
. Han estat unes molt poques hores d’aquest matí ben aprofitat, però han estat tan intenses!

Descarregant manualment els vaixells de sal i sorra
Descarregant manualment els vaixells de sal i sorra
Pesant i comptant el que porta cadascun d'aquests homes
Pesant i comptant el que porta cadascun d’aquests homes
Tractament de la sal
Tractament de la sal
Ensobrat de la sal
Ensobrat de la sal

. Un cop ben aprofitat el matí, ara ja ens podem dedicar al que volem i tenim moltes ganes. Al voluntariat. Anem concretament a l’ ONG ‘Improved Institucional Responses to Children and Youth in Contact/Conflict with the law’ que rescata nens del carrer, els cuida, dona allotjament, menjar i educació.
. Gràcies a totes aquelles persones que ens han confiat uns pocs dels seus diners, gràcies als nostres donants que molt generosament ens han fet i fan aportacions econòmiques per ajudar-nos, avui podem portar 16kg d’ arròs, 6kg de llenties, 50 llibretes, 50 bolígrafs i uns quants llibres d’anglès bàsic en gramàtica i vocabulari.

Com és el nostre compromís , la meitat del que rebem ho fem arribar a persones necessitades. Fem arribar els vostres diners fins allà on poden fer molt de bé i on ajuden a millorar la qualitat de vida de persones amb una situació difícil o dolenta. Gràcies a tots vosaltres!

. Ens rep el cap del centre qui ens fa una presentació i explicació de la gran tasca que fan. Després compartim amb la canalla una classe de dibuix. Seguidament ens passen el relleu i és Jenn qui molt activament els involucra en una classe d’aeròbic que els fa suar més del que ja normalment ho fan. Més tard em toca en a mi, i com no, els parlo dels castells. És que és tan fàcil, visualment tan espectacular i comporta tants grans valors! Segueixo ensenyant la foto plastificada que sempre porto a sobre amb un 3 de 10 amb folre i manilles i una sublim Torre de 9 amb folre (i sense manilles) a mida que amb una pissarra els explico primer el tronc (pinya, folre, manilles, tronc, pom de dalt…) i després una petita part del peu (baixos, crosses, agulles…). Un cop transmesos els valors de generositat, treball en equip, involucració anònima per una finalitat comuna sense cap ànim de protagonisme, altruisme, igualtat entre tots els castellers… toca una mica de pràctica. Muntem un trocet d’un peu d’un 3 de ?

. El dia i la tarda segueixen al centre. Acabem xerrant amb molts dels nens, jugant i també ballant. Com els agrada ballar!

. Tot plegat ha estat una experiència i contribució que esperem de tot cor els hagi agradat i sobretot, els serveixi per seguir endavant amb la seva vida, ja que han tingut un començament molt complicat. A nosaltres ens ha omplert de joia i alegria.

Entrada ONG ‘Improved Institucional Responses to Children and Youth in Contact/Conflict with the law’
Entrada ONG ‘Improved Institucional Responses to Children and Youth in Contact/Conflict with the law’
Els nens cantant
Els nens cantant
Jenn fent una classe d’aeròbic
Jenn fent una classe d’aeròbic
Després d'una classe de castells, explicant els grandíssims valors que representem, ara toca muntar el peu d’un 3 de …?
Després d’una classe de castells, explicant els grandíssims valors que representem, ara toca muntar el peu d’un 3 de …?
Jenn oferint els vostres/nostres presents
Jenn oferint els vostres/nostres presents
Gràcies a tots els nostres donants hem pogut oferir tot això. La vostra generositat ha arribat fins aquest raconet de món
Gràcies a tots els nostres donants hem pogut oferir tot això. La vostra generositat ha arribat fins aquest raconet de món

. Seguim avançant per uns paratges força més agradables que el gran i llarg reguitzell d’activitats industrials de reciclatge que omplen els primers quilòmetres sortint de Chittagong. Avui el paisatge és més agradable, però tornem a l’aigua per tot arreu i els camps d’arròs. Esporàdicament trobem alguns camps amb altres conreus que impliquen un terra un xic més sòlid, no tan líquid, però l’aigua i el fang segueixen sent predominants.
. De fet l’aigua ocupa gairebé tot. Veiem com estan construint els fonaments d’una casa literalment dins l’aigua. Molts camins i accessos a pobles o cases estan fets apilant terra i sorra per tenir un pas elevat.
. Seguim patint la xafogor. Ara fa figa Jenn. Ara jo. Ara jo. Ara Jenn. Per aquesta zona avui sembla que tenim 31°C però que se senten com 46°C. Sense cap aparell per mesurar, jo ja m’ho crec que se senten com 46. El cap, els peus, les mans, sento el batec del cor arreu amb una altíssima temperatura del meu cos. Tenim la sort que no ens plou, cosa sempre d’agrair, però per contra, la calor i l’aigua ens arriba des d’abaix. Per l’esquerra tenim un asfalt que xucla i escup tot el sol i escalfor que pot. Per la dreta, estem en un constant obrir i tancar portes d’una sauna amb bufades de calor humit provinents dels camps anegats d’ aigua i arròs.

. A part de la bellesa natural dels camps treballats i d’una meravellosa paleta de colors verds per tot arreu, des del verd clar dels camps d’arròs al verd fosc d’ arbres i palmeres, també gaudim de petites trobades i interaccions amb gent que trobem al llarg del camí. Per posar 2 exemples ben diferents:

.. Ens trobem un grup de nens i nenes esperant la petita furgoneta que després els carregarà.

.. Avui també ens trobem el primer transvestit. Molt elegantment vestit, em permet fotografiar-lo sense cap problema. El felicitem i admirem el seu coratge, doncs a un estat tan religiosament conservador, segur que la seva vida no ha estat ni és gens fàcil.

Construeixen dins l'aigua, doncs aquesta invaeix tots els racons
Construeixen dins l’aigua, doncs aquesta invaeix tots els racons
Canalla esperant la furgoneta
Canalla esperant la furgoneta
Canalla pujant a la furgoneta. Transport escolar
Canalla pujant a la furgoneta. Transport escolar
El primer transvestit que trobem. El felicitem i admirem el seu coratge, doncs a un estat tan religiosament conservador, segur que la seva vida no ha estat ni és gens fàcil
El primer transvestit que trobem. El felicitem i admirem el seu coratge, doncs a un estat tan religiosament conservador, segur que la seva vida no ha estat ni és gens fàcil

. Seguim camí malauradament per la carretera principal que va cap a Feni, Comilla i Dhaka. Té certes clares desavantatges com el tràfic, el soroll, l’ asfalt que és dur per caminar i xucla i desprèn molta calor… però per contra, després d’ estudiar mapes i més mapes, si volem tenir accessible menjar i aigua, aquesta carretera que no ens agrada gens,  sembla ser la vía més curta i amb accés a poblacions amb els subministraments bàsics que necessitem i no podem carregar. Així doncs, toca empassar-nos carretera.
. A diferència de l’altre dia en què ambdós vàrem fer figa, avui el cel està totalment tapat des de bon matí. És un gris fosc ben homogeni en molts quilòmetres a la rodona. No és gaire bon presagi. Efectivament les primeres hores del dia el temps ens respecta i aquesta enorme tapadera gris manté la temperatura en uns límits que ens senten a glòria. Aprofitem doncs per caminar a bon ritme. Avancem força. La segona meitat del dia però, ens toca mullar-nos de nou. Avui no acabem xops de suor sinó d’aigua. És una pluja diferent a les galledes que queien l’ altre dia. Llavors plovia a bots i barrals i no podíem seguir. Ens vàrem haver d’aixoplugar i esperar. Avui és una pluja més moderada que ens permet caminar. Ens permet seguir malgrat amb el pas de les hores anem mullant-nos més i més. Mirant de ser positius sota hores de pluja, direm que aquesta temperatura ens ha permès caminar més i millor que l’altre dia. No podia ser que ambdós estéssim tan malament i baixos de forma. Avui la cosa ja ha estat més normal.
. Respecte al que veiem, no hi ha gaires novetats. Poblets petits o mitjans lletjos amb ganes i amb molta, molta porqueria i camps d’arròs i més arròs o zones totalment cobertes d’aigua. Avui la pluja persistent ha afegit una enfangada general a tots aquells carrers no asfaltats dels pobles, que són la majoria. El fang amb totes les deixalles, brossa i porqueria fan una combinació… encara més lletja

Algunes famílies viuen així
Algunes famílies viuen així
Just davant els primers, altres viuen allà
Just davant els primers, altres viuen allà
I d’altres viuen aquí
I d’altres viuen aquí
Nens jugant a futbol - waterpolo
Nens jugant a futbol – waterpolo

. Un altre dia de camí direcció Comilla. Avui destacaria un parell de coses.

La primera és el bonic tram de sortida de la ciutat de Feni fins arribar a la carretera principal. La ciutat queda apartada de la sorollosa i carregada carretera i per accedir-hi hi ha un parell de trams amb relativament poc tràfic, molts arbres i poques cases. Per contra, com estem a les afores de la ciutat, les escombraries, la merda i les deixalles s’apilen de manera esgarrifosa a cel obert.

La segona és el temps. Com no. Les últimes hores d’ahir que les vàrem passar sota la pluja, acabant ben xops, han continuat així tota la nit. No ha deixat de ploure i avui, sortint a les 5h del matí, encara ben fosc, seguia plovent. Més endavant ha caigut aigua a galledes i nosaltres amb molts quilòmetres pel davant, preocupats i expectants. Un cop de dia podem veure que el cel està tan gris i compactament tapat com ahir, però aquí arriba el petit ‘miracle’. Durant gairebé 6 hores de caminar a bon ritme per que la temperatura així ens ho ha permès, gairebé no ens ha plogut gens. Estem tan, tan contents i agraïts!

. Seguim caminant entre camps d’arròs i moltes extensions completament cobertes d’aigua. Molts dels caminets elevats de terra o fang que tenen construïts per arribar a ses cases, poblats i per moure’s entre camps, estan xops, enfangats o simplement inundats, fent-los impracticables. A veure quí és l’artista que pot acampar per aquí. Si surt cap, si us plau, que ens envïi un correu i ens ho expliqui.

Aigua i més aigua per tot arreu
Aigua i més aigua per tot arreu
Més aigua i unes quantes plantes
Més aigua i unes quantes plantes
I entre aigua i arròs, algunes casetes o poblats com illes al mig de llacs
I entre aigua i arròs, algunes casetes o poblats com illes al mig de llacs

. Comencem el dia ben fosc, com ja és habitual aquests últims dies, sense saber quin temps ens trobarem. De moment no plou, que és un gran què. A mida que avancem, es fa de dia i sembla que després de les fortes tempestes d’aquests últims dies, avui tornarem a torrar-nos. Efectivament així és. A Chauddagram arribem a 28°C que se senten com 41°C. És bastant, però per aquestes contrades i dies, això és força assequible. Ens fa alentir el ritme i al final del dia el promig acaba sent sensiblement inferior al d’ahir, quan els grans núvols amenaçadors ens donaren una magnífica cobertura sense deixar-nos xops.

. En una de les nostres habituals aturades per descansar i amagar-nos de la calor, quan creiem estar tranquils i lluny de curiosos pesats, arriben 2 en moto i es planten davant nostre. Comença la bateria de preguntes. Estem tocadets i volem descansar, però no hi ha punyetera manera. Un d’ells crida a una altra moto que passa per la carretera i al poc ja son 4, amb la diferència que els 2 últims son policies fronterers. Estem a tocar de l’estranya frontera amb Índia i aquests uniformats semblen avorrits. Nosaltres ens preguntem si controlen més que els de Bangladesh no marxin, més que no entrin indis, per què quí vol entrar il•legalment a Bangladesh per viure o treballar? Doncs sense cap mal rotllo ni problema, aquests avorrits uniformats deuen haver de justificar la seva feina o existència i ens demanen els passaports. Els ensenyem a l’estil Àsia central, és a dir, deixem que mirin el visat però sense deixar ni que toquin el passaport. Després encara ens volen fer fotos, cosa a la que jo em nego i em cobreixo amb el barret.

. Avui ens agradaria destacar 2 coses que considerem molt importants tenint en compte com és Bangladesh i com pensem nosaltres. Dos aspectes que ens preocupen i que si el que hem vist avui funcionés a gran escala, generalitzadament, creiem que totes aquestes desenes de milions de bengalís viurien millor.

. La primera és una planta de reciclatge d’ampolles de plàstic. Em sorprèn veure grans sacs plens d’ampolles de plàstic, el que ja és un senyal que algú les ha recollit. Com sempre, amb prudència i molta curiositat vaig ficant el nas darrera portes i parets. Jo vaig mirant i entrant. Em trobo un nen que em fa passar ‘fins la cuina’, com a mi m’agrada. Allà dins veig com d’una gran muntanya d’ampolles, uns nois treuen les etiquetes i seleccionen el color del plàstic. A un altre lloc, un noi va llençant el plàstic blanc a una màquina trituradora que el trinxa, deixant trocets petits que encabat posen a assecar. Abans de marxar per tornar a la ruta, felicito al noi i a tothom que veig dient-los que estan fent una gran tasca, molt necessària pel seu estat i els seus conciutadans.

. La segona és referent a un gran anunci que ens trobem entrant a Comilla. És un anunci de pastilles anticonceptives. A un estat que ens sembla religiosament molt conservador i on el paper de la dona a la societat no el veiem per enlloc, ens preguntem si aquesta mesura sanitària s’estarà aplicant. És un estat amb una brutal població d’aproximadament 160 milions de persones, molts d’ells molt joves, en edat molt fèrtil i amb el concepte de matrimoni i fills a flor de pell. Veiem quantitats de feines denigrans i uns nivells de pobresa esgarrifosos, pel que la mesura del control de natalitat ens sembla admirablement encertada. No tenim ni idea de si te èxit, si s’aplica i/o si funciona, però veure aquest gran anunci ens ha fet molta il·lusió. La foto amb les dones vestides com és habitual aquí, ha estat feta expressament per poder mostrar les veritables protagonistes. Ha costat força tenir aquest conjunt de dones i anunci. Finalment podem mostrar això. No ha estat una casualitat.

Reciclatge ampolles de plàstic. Sorprenent recollida selectiva
Reciclatge ampolles de plàstic. Sorprenent recollida selectiva
Reciclatge ampolles de plàstic. Selecció tipus de plàstic
Reciclatge ampolles de plàstic. Selecció tipus de plàstic
Reciclatge ampolles de plàstic. Processament plàstic
Reciclatge ampolles de plàstic. Processament plàstic
Reciclatge ampolles de plàstic. Producte final a assecar al pati
Reciclatge ampolles de plàstic. Producte final a assecar al pati
Reciclatge ampolles de plàstic. Producte final a assecar sobre un pont
Reciclatge ampolles de plàstic. Producte final a assecar sobre un pont
Anunci de pastilles anticonceptives a un estat que ens sembla religiosament molt conservador i on el paper de la dona...
Anunci de pastilles anticonceptives a un estat que ens sembla religiosament molt conservador i on el paper de la dona…

. Després d’uns dies intensos en que hem pogut avançar força distància, avui toca dia de descans. Toca bugada general. Cosir. Reparar i fer manteniment de l’equip. Dormir fins que el cos digui prou i no fins que el despertador ens arrossegui fora els nostres somnis a quarts de 5 del matí. Descansar esquena, cadera, cames, genolls i peus. Acabar de sanar les butllofes que afortunadament no han anat a pitjor i que ens estan deixant caminar força bé. Mirar de recuperar o cuidar la pell que en diversos llocs dels nostres cossos, degut a la fricció, xafogor, suor, brutícia, picades… està malmesa i sobretot ens causa unes intenses picors als vespres i nits. Treballar molt el contingut de la web tant en els seus texts, com les fotos. Seguir estudiant mapes, rutes, alternatives i estratègies per continuar endavant, sempre endavant. Intentar amagar-nos del soroll infernal que ens deixarà possiblement una mica sords i més probablement tocats mentalment… Avui dia de descans físic, que no mental !

. Ens quedem a Comilla, un altre poble una mica gran, tan lleig, brut, caòtic i sorollós com tots els que hem vist fins ara. No és que tinguem ganes de ser crítics gratuïtament, i molt menys de ser negatius, però fins ara no hem vist res de res de res que valgui la pena a cap poble dels que hem estat o creuat. I ho diem des del punt de vista artístic. Potser ens ho hem perdut. Potser hi ha coses artístiques que valen la pena i nosaltres no les hem vist. Malgrat la manca total d’atractiu artístic, jo trobo que interessant sí que ho és. Per què? Doncs tot i la gran quantitat de gent, les horribles cases i edificis, la brutícia, en alguns casos la pobresa, i sobretot l’ infernal caos circulatori amb el insuportable soroll dels p…. clàxons, sempre trobo curiós i interessant veure com viu la gent i què fa. Veure com pot arribar a viure a segons quins indrets. Veure quines coses fan, com les fan, com es comporten…

Comilla, estació d'autobusos de Jangalia
Comilla, estació d’autobusos de Jangalia
Comilla, cuina de restaurant
Comilla, cuina de restaurant
Comilla, menjar de carrer
Comilla, menjar de carrer
Comilla, homes mirant partit de cricket
Comilla, homes mirant partit de cricket
Comilla, parada de fruita
Comilla, parada de fruita

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>