IMG_20160227_012008

Curiositats de… Birmània

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquestes son algunes de les curiositats que ens agradaria comentar:

. Els homes porten faldilla llarga fins turmells. És un tub llarg d’ una amplada aproximada de 3 cintures. Se la dobleguen 2 vegades i per aguantar-la fa un nus al davant, sota el melic.

. Les dones i alguns homes porten crema a les galtes i front. És una pasta groguenca que mostren tot el día pel carrer. Van mig maquillats amb una pastarada groga sense escampar i no la toquen en tot el día, suposo que per protegir la pell del sol.

IMG_20160220_020505

IMG_20160417_145919

. Tenen les seves precioses lletres.

Bagan
Bagan

. Tenen les seves curioses xifres.

IMG_20160301_070538

. Condueixen per la dreta, com nosaltres. Però molts vehicles, cotxes, camions i autobusos tenen el volant tant a l’ esquerra, com nosaltres i ideal per fer avançaments, com també a la dreta. En aquests últims casos això obliga, per exemple, a treure gairebé tot el cotxe al carril contrari per poder veure si vénen cotxes de cara (massa tard) o als passatgers d’ autobusos a pujar-hi al bus pel carril per on avancen tots els altres vehicles que passen llepant el bus aturat mentre carrega la gent.

. Toquen força el clàxon, no tant com a l’ Índia. No tant però és molt molest.

. Els cotxes i els vehicles en general son força normals, sense veure cap luxe per enlloc. Alguns estan tronadets i d’altres entrarien per la porta gran d’ un museu.

. El transport públic és molt variat i més acord amb un estat/país econòmicament força justet i en vies de desenvolupament.

Transport de mercaderies. Son persones??? Son una altra mercaderia.
Transport de mercaderies. Son persones??? Son una altra mercaderia.

. La gent somriu i respon amablement a les salutacions, tot i que no tothom i certament en una proporció molt, molt inferior als seus veïns tailandesos.

. Hi ha furgonetes de transport públic carregades al sostre fins a vegades doblar sa alçada. Porten de tot. Paquets, bicicletes, alguna moto! Alguns camions els carreguen fins a límits difícilment imaginables i que desafien unes quantes lleis físiques.

. Música molt forta en les celebracions, festivals o qualsevol excusa o raó que no entenem per res. El que sí entenem i sentim és una música fortíssima, totalment distorsionada sortint d’ uns altaveus que semblen armaris.

. Les matrícules dels cotxes estan en les nostres lletres i xifres, les de les motos i alguns vehicles molt antics, en les seves lletres i xifres.

. A Tailàndia trobavem sobre la taula, salses casolanes o en ampolles, sucre, … i podiem prendre aigua potable de bidons a disposició dels clients. Aquí no hi ha res sobre la taula, cap salsa. Sí que acostumen a deixar termos amb te ben calent i, com no, el famós paper higienic que aquí tampoc és paper de lavabo sino de restaurant. A vegades miren de posar una ampolla d’aigua nova sense demanar-la per cobrar després.

. Està prohibit a les persones locals allotjar estrangers a casa seva, forçant-nos a anar a dormir a allotjaments oficials autoritzats.

. El millor: Els grans i impressionants arbres, juntament amb les benzineres i la disponibilitat d’ aigua potable per tot arreu.

IMG_20160327_042705

IMG_20160327_105501

IMG_20160330_075354

. Els nens saluden molt, amb la ma i un somriure. Ni aquí, ni a Tailàndia demanen res de res.

. Els que aquí sí demanem activament amb unes olles metàl·liques color argent i unes pedres dins per fer soroll quan les sacsegen, son gent davant uns quants temples, especialment de carretera. També ho acostumen a amenitzar amb uns altaveus tan grans com potents i distorsionants que escupen una horrible música.

. Les persones pensen i parlen en milles, però tot està en quilòmetres.

. Forces homes masteguen ‘betle nut’ com a Papua Nova Guinea, que els fa escopir saliva vermella i els deixa unes dents horribles, de pel·lícula de terror. El terra sovint està ple de taques vermelles que no son res més que tot el que treuen per la boca després de mastegar.

Preparació del betle-nut per la seva venda, per mastegar-ho, escopir-ho i destrossar-se les dents.
Preparació del betle-nut per la seva venda, per mastegar-ho, escopir-ho i destrossar-se les dents.
I aquest és un dels resultats visibles (que no l'únic)
I aquest és un dels resultats visibles (que no l’únic)

. Hi ha moltes pagodes, gairebé sempre de color daurat. Moltes d’ elles estan construïdes sobre els cims de turons i muntanyes.

Gaudint d'una preciosa posta de sol abans d'acostar-nos al desagradable i turístic entorn de Bagan
Gaudint d’una preciosa posta de sol abans d’acostar-nos al desagradable i turístic entorn de Bagan

. Hi ha molt poques papereres o bidons per la brossa. Hi ha escombraries per tot arreu, especialment als vorals de les carreteres i a les rieres seques dels poblets. Les entrades i sortides dels pobles son veritables, vergonyosos, fastigosos i deplorables abocadors d’escombraries. Acostumen també a anar fent petits focs davant de casa o als carrers on cremen plàstics, fulles seques…

IMG_20160417_053418

. Una gran, gran majoria de persones va en motos de petita cilindrada. El casc no s’ utilitza gaire. Fàcilment poden anar 3 ó 4 persones sobre una moto, especialment nens encaixats entre els adults.

IMG_20160419_175713

. Hem vist molt poques persones fumant. Potser ho fan més a casa, però molt poc al carrer.

. Els gossos aquí son normals. Gairebé diria que amigables. Només ens hem trobat molt pocs que ens bordessin, mentre que l’ immensa majoria ens veu passar i marxen o ens miren de reüll mig controlant però sense badar boca. Això dona gust. Els seus malparits cosins tailandesos han d’ aprendre modals. Considero que a Tailàndia tenen un seriós problema que m’ atreviria a catalogar de plaga.

. El paper higienic acostuma a fer-se servir com a tovalló als milers de llocs de menjar local al carrer. Als lavabos acostuma a estar l’ aparell per posar-lo però el paper rarament hi és. Es fa servir una petita mànega d’ aigua enganxada al lavabo.

. Els lavabos gairebé mai tenen plat de dutxa, mampara o cortina. Tot és un mateix espai, tot al mateix nivell i l’aigua corre lliure per tot el bany.

. Es descalcen constantment, deixant les espardenyes de plàstic per tot arreu. Veiem poques sabates de quantitat i encara menys mitjons.

. Hi ha molts temples i son molt grans. Son enormes extensions de terreny, fora i dins els pobles, amb diversos edificis. Uns quants monjos van caminant per la carretera, com nosaltres, i s’ atansen a la gent, no sabem si els diuen res o només obren el contenidor en forma d’ olla rodona que porten, per que els altres els vagin omplint amb menjar.

. Els monjos van vestits de color grana principalment. Pocs taronges. Aquí els hem vist conduir alguns cotxes i motos. Van en grans grups, a vegades hem arribat a comptar files de 15 – 20 monjos, alguns de molt, molt joves. Segueixen presentant-se davant les persones, obren ’l’olla’ i van fent calaix de menjar. Hi ha també dones monges, molt més minoritàries, que vesteixen de rosa.

. La carn habitual però cara de veure i de preu és pollastre o porc. Arròs per tot arreu.

. A tot arreu està ple de parades ambulants o fixes on cuinen i serveixen menjar. Gairebé ningú agafa menjar per emportar, pel que no hi ha tantes bossetes.

. Aigua: A part de moltíssimes ampolles d’ aigua, la immensa majoria de cases i comerços tenen bidons de 20 litres d’ aigua potable. Nosaltres com a visitants estrangers hem tingut fàcil accés a comprar ampolles i també a beure aigua d’ aquests bidons. A part també hi ha molt recipients similars a les olles que porten els monjos quan van demanant, per tot arreu. Acostuma a haver-hi aigua i hem vist forces locals beure, sobretot motoristes.

Aigua disponible que no tastem.
Aigua disponible que no tastem.
Aigua disponible que sí prenem.
Aigua disponible que sí prenem.

. La pregunta típica que alguns locals ens fan no és la famosa i repetida a tot arreu, ‘where are you from?’ (d’ on sou?). La pregunta estrella i gairebé l’ única que ens fan és ‘where you go?’ (a on aneu?). No sabem si és per que ens veuen caminar, per que ens veuen per indrets on no crec que passin o s’ aturin gaires estrangers, si ho fan per la seva recent (i encara present) situació política… no ho sabem, però tothom vol saber on punyetes anem.

. Han creat una nova capital política situada entre les 2 principals ciutats, Yangon i Mandalay. Aquestes 2 ja estaven unides per la carretera AH1 Asian Highway 1, una de les principals artèries de comunicació que és una carretera asfaltada de 2 carrils per on circulen camions, cotxes, motos, bicicletes, carros amb bufals, persones a peu… i que creua pel mig molts pobles. Això, sobretot pel tràfic de camions, és un perill brutal i font de greus accidents. Doncs resulta que han construït una autopista entre Yangon i Mandalay amb la nova capital al mig, que no hem vist amb els nostres ulls, però que entenem que és ben ampla, asfaltada i nova. Segons ens ha confirmat una font de confiança, resulta que aquesta nova autopista està prohibida als camions !!! Sembla ser, segons ens informen i te sentit tenint en compte qui governa i qui pren les decisions, que l’han construït per que els militars/polítics i ses famílies es desplacin millor entre l’ antiga capital Yangon i la nova. Sense camions, ni altre tràfic que no siguin cotxes !!!!!!!! Mentrestant la gent es mata i pateix dia sí, dia també (amb les respectives nits) el perill i un tràfic terrible per una carretereta de tercera categoria. Això, com a molt mínim, és indignant !

. El pitjor: L’ allotjament per estrangers, la calor asfixiant, la brutícia, així com… dues institucions extremadament arrelades i escampades per tot arreu que preferim no esmentar explícitament per ‘no ferir sensibilitats’, però que tenint en compte la recent història d’ aquest estat i la seva molt tendre transició, suposem que és força obvi deduir què és el pitjor d’ aquí, doncs els uns i els altres encara son molt visibles per tot arreu.

. Al llarg de les carreteres que hem fet, hem vist moltes, moltes casernes militars. Propietats enormes al llarg de centenars de metres. Moltes. També força transport de camions militars amb soldats, tancs, material logístic… Ens temem que tots aquests seriosos moviments de tota aquesta gent armada i uniformada respon a la situació de conflicte obert que encara avui es viu a diverses zones, especialment al nord. Les barbaritats que aquests que veiem passar han fet i estant encara fent son per portar-les davant un tribunal internacional.

. Relacionat amb els 2  punts anteriors, sense voler ficar-nos en cap sidral geopolític, ara que ja estem fora, però sense oblidar aquells pobles que estan severament patint brutals i cruels repressions, volem també fer esment del que encara passa avui. Nosaltres no vàrem saber que podríem caminar entre la frontera amb Tailàndia (Myawaddy) i la costa (Mawlamyine) o l’antiga capital (Yangon) per l’existència de conflictes militars oberts, fins pocs dies abans de creuar la frontera. Fonts independents i solvents ens confirmaren que era segur, i així va ser. Aquí volem mostrar una pàgina de la publicació sembla que religiosa anomenada ‘Global Day of Prayer for Burma’ que amb data 2016 publica aquest mapa de conflictes armats actualment actius. No sabem de quina data és el mapa ni podem contrastar i/o confirmar la veracitat de la informació, però sí podem confirmar que aquí dins encara hi ha merder i molta gent està patint de valent.

IMG_20160420_104618

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>