Aquestes son algunes de les curiositats que ens agradaria comentar:
. Hem sentit 3 frases que ens han sobtat especialment:
.. Life is cheap (la vida és barata)
Veient la brutal superpoblació que s’han creat i malgrat aquesta òbvia realitat, copsant com segueixen procreant sense control, així com patint com viuen milions de persones, malgrat la frase ‘la vida és barata’ sigui terriblement dura, és una realitat que ens sembla tan cruel com certa.
.. India is under construction (Índia està en construcció)
Al llarg de moltíssims quilòmetres de tot tipus de vies de comunicació i a través de moltes poblacions ens hem trobat amb innombrables obres o projectes d’infraestructures deixats a mitges. Alguns sí que tenien activitat, molts però estaven abandonats feia temps sense acabar, deixant tot empantanegat.
.. Who do do follow? (a quí segueixes?)
Pregunta estranya per mi que vaig respondre amb un: ‘a mi mateix’. La meva resposta fou tan sorprenent per qui em preguntava, com per mi fou la seva pregunta. Per què aquesta pregunta? La meva interpretació és que a Índia hi ha moltes religions, moltes espiritualitats i uns quants homes que amb ses reflexions, pensaments, xerrades, centres de meditació… esdevenen líders d’unes masses que semblen necessitar algú que els digui què fer amb les seves vides o cap a on anar. Moltes persones, per les raons que siguin i que a mi em costa d’entendre, segueixen a aquests líders o religions que els ‘guien’. Quan un respon que segueix el seu propi treball, coneixement, criteri, instint i personalitat, llavors les persones sorpreses son les que pregunten.
. Hi ha persones per tot arreu. Milers i milers d’elles. De fet, milions i milions. Malgrat aquesta òbvia realitat, segueixen procreant sense control.
. El millor,
.. La cordialitat, generositat i hospitalitat d’algunes o moltes persones i dels temples Sikh.
Respecte a l’allotjament han estat alguns els qui amablement ens han ajudat o acollit per dormir. Respecte al tracte, gairebé tothom ens ha tractat bé o molt bé sempre a nivell individual. Sovint ens han atès mostrant cordialitat i amabilitat.
.. La seva riquesa cultural, històrica i artística representada, per exemple, en preciosos palaus, monuments, temples o rituals.
.. La natura. El camp en general, els camps de blat inicialment verds i daurats un cop madurs.
. El pitjor,
.. El soroll i els clàxons. És constant esgarrifós. La contaminació acústica és de nivells estratosfèrics.
.. Massa, massa, massa gent. Més de 1.000 milions de persones (o més, doncs jo no entenc com poden comptar-los). Veient la brutal superpoblació que s’han creat i malgrat aquesta òbvia realitat, com segueixen procreant sense control, trobem que és insostenible.
.. El caos i la brutícia en la que viuen.
.. El comportament social com a grup. No tenen cap educació, consideració o sentit de la convivència quan estan junts. Ells individualment son el primer, la resta que es foti o esperi. La seva incapacitat de respectar una cua, colant-se constantment fa molt desagradable acostar-se a qualsevol grup de gent doncs es comporten com animals.
.. El paper de les dones i la seva nul.la consideració social juntament amb la seva creiem que fàcil i còmode passivitat. No es mullen, no reaccionen, son estaquirots i ja serà el meu marit qui em coli a la cua o qui respongui per mi doncs no semblen tenir criteri. No les veiem a cap botiga, a cap feina, a cap professió… enlloc. Semblen relegades a esdevenir ben aviat la muller de X, la minyona dels sogres, la cuinera i, com no, la generadora de més i més canalla. Rarament veiem dones que no carreguen o arrosseguen fills petits.
.. La seva superpoblació i curiositat fa pesat que unes quantes persones ens mirin fixament, s’atansin a mig metre de distància a mirar què estem fent amb el telèfon, que ens preguntin les 3 mateixes preguntes (D’on sou? Esteu casats? Teniu nens?) o es vulguin fer fotos amb nosaltres.
. Moltes persones escombren davant les seves cases o negocis però la brutícia no la recullen sinó que l’envien bé al costat, bé al mig del carrer. Allà es queda, s’escampa o torna amb el vent o les trepitjades de la gent.
. A Índia com a Bangladesh o Àsia central, moltes persones també utilitzen escombres curtes i han d’acotar-se. També, molt de tant en tant, veiem que porten un pal per no haver-se de trencar l’esquena.
. Uns quants homes fumen tabac, però no molt. La majoria mastega tabac que compren en petits sobres els quals llencen al terra minant tota Índia amb aquests petits sobres plastificats.
. Tothom amb un vehicle va sempre fent soroll, no deixant de tocar els seus maleïts clàxons. És infernal.
. Quan parlem amb ells o els fem preguntes, mouen el cap el cercles i mai sabem si és un sí, un no o què volen dir. A vegades nosaltres també movem el cap com ells i al final els preguntem clara i secament, yes or not?
. Si heu de preguntar per una direcció, mai indicar res, per que diran que sí, sigui o no sigui així. Quan sovint preguntem per alternatives, és a dir, dreta o esquerra, sí o no, sovint rebem un sí com a resposta…(?)
. Moltíssima gent no camina gaire i sempre agafa tuktuks. Està ple a vessar d’ells. També els fan servir com a transport de mercaderies.
. La forta presència de les diverses religions que conviuen tensament dins Índia els marca totalment el comportament en tots els aspectes de la seva vida, excepte als seguidors de la religió dominant, que sembla molt més flexible amb com viure la vida quotidiana. El seguiment de les religions i la cultura popular predominant afecta sobretot a la vida de les dones.
. Entre els nuclis habitats la carretera o el camí no acostuma a estar gaire net, però en atansar-se a algun nucli habitat, per petit que sigui, la brutícia és esgarrifosa. La tenen entre ells, davant ses cases i negocis i conviuen amb ella. Jo diria que viuen dins ella.
. Condueixen per l’esquerra. La poca gent que camina, també va per l’esquerra, cosa que fa que no vegin els vehicles que els passen a tocar de les seves orelles. Sovint s’encaparren en dir-nos que hem de caminar per l’esquerra. No semblen entendre que caminant és millor veure de cara el tràfic que ens passa més proper. A Europa sí que caminem per l’esquerra.
. Prenen molt de te. Al nord-est, als estats de West Bengal, Jharkhand i Bihar es serveix en un vaset petit de plàstic o ceràmica que incomprensiblement fan servir una sola vegada i el llencen al terra.
. Al nord-est, als estats de West Bengal, Jharkhand i Bihar l’arròs és la base de la seva alimentació. Hi ha camps d’arròs per tot arreu. Un cop entrats a Uttar Pradesh i després Uttarakhand, Himachal Pradesh, Haryana i Punjab tot canvia pel blat. Hi ha camps de blat per tot arreu.
. Els encanta fer-se fotos a ells mateixos. A tot arreu i molt sovint se les fan sols o amb amics. No tenen cap problema en ensenyar les seves fotos del telèfon. El petit problema per nosaltres és que ens ensenyen desenes de fotos amb només les seves cares, la seva molt nombrosa família i més i més cares i autofotos. És mortal.
. Quan responen al telèfon, diuen ‘hello’ en anglès no emprant cap paraula de la seva llengua. També quan donen els seus telèfons ho fan en anglès. Als mercats i a tot arreu donen les xifres en la seva llengua.
. Tenen el seu alfabet i xifres pròpies. A part del indi també coexisteixen moltes altres llengües.
. Els preus de les begudes embotellades estan marcats a les ampolles juntament amb les dates de fabricació i caducitat.
. El millor temps per visitar Índia és… els mesos que diguin les guies per la zona que es vulgui visitar. Això és l’informació oficial. Totes les guies en parlen. Correcta i lògicament es basen principalment en el temps, en la meteorologia. Nosaltres, als que aquesta meteorologia ens afecta moltíssim, estem totalment d’acord en aquest criteri, però volem aportar-ne un altre. Un altre punt de vista. És el nostre criteri basat en quan es pot caminar o transitar pels carrers de qualsevol població, ciutat o poblet per més petit que sigui, sense tornar-se boig amb el soroll, la gent, el tràfic, els embussos i el caos constant.
Conclusió: Per nosaltres, el millor temps per visitar Índia és… qualsevol dia abans de les 7 del matí!
La majoria de gent encara és a casa, les botigues i negocis obren tard (i tanquen tard) pel que no envaeixen els carrers, hi ha 4 gats a peu, en tuktuk i el tràfic és mínimament decent. És l’únic moment del dia en que es pot caminar per poblacions d’Índia sense tornar-se boig o jugar-se la vida.
. Unes quantes cases, que semblen més benestants i amb unes construccions de més qualitat, tenen uns colors contundents o estranyes figures sobre les teulades.
. En els gairebé 5 mesos que hem passat a Índia, caminant la ruta West Bengal, Jharkhand, Bihar, Uttar Pradesh, Uttarakhand, Himachal Pradesh, Haryana i Punjab, només hem vist turistes blancs occidentals a Bodhgaya, Benarès, Lucknow, Delhi, Rishikesh, Shimla i Amritsar. No recordem haver-ne vist a cap més lloc.
. Entenem que degut a la precarietat econòmica i la brutal sobrepoblació, sovint hem vist fer moltes feines emprant una gran quantitat de ma d’obra que a països només un xic més benestants, son substituïdes per maquinària.
. Tothom ens fa les mateixes preguntes, tant si ens ‘coneix de fa temps’ com si ens acabem d’aturar i se’ns atansen. Gairebé sempre el mateix ordre: D’on som? Casats? Nens?
Hi ha moltes, moltíssimes curiositats més però creiem que amb aquest tast ja tenim prous.