No és al vespre, és a migdia quan s'ha fet de nit

Debar – Burrel (Albània)

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

.

Aquesta entrada descriu el que ha succeït entre les poblacions del títol.

Ha estat la que suposem serà la primera meitat del nostre trajecte a peu per Albània. En pocs dies ens hem trobat muntanyes, tempestes, cel canviant, sovint molt gris fosc amenaçador i una sorprenent hospitalitat que esperem ens segueixi acompanyant la resta del trajecte.

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Debar (Macedònia), Bllate e Siperme (Albània), Maqellare, Çernene, Vojnike, Okshatine, Boçove, Shupenze, Sofraçan, Krajke, Peladhi, Fushe Bulquize, Dragua Bulquize, Vajkal, Bulquize, Klos Katund, Klos, Bershe, Shulbater, Kujtim, Suç, Shoshaj, Burrel

.

. Fem els últims quilòmetres de Macedònia fins arribar al pas fronterer que està al nord de Debar. Caminem entre uns quants camps conreats, doncs ara estem a una vall, després dels últims dies en que hem passat a través del riu o embassament encaixonat entre muntanyes.

. Al pas fronterer de sortida de Macedònia l’uniformat del segell és prou amable i simpàtic. Escaneja els passaports, emplena informació, ens estampa el segell de sortida i adéu a Macedònia.

. Pocs metres més endavant ens trobem la caseta d’entrada a Albània. El mateix procediment. Segell d’entrada i ja estem a Albània. Seguim la petita carretera asfaltada que també entre camps conreats ens va portant a través d’uns pobles rurals, però que sovint ens sorprenen amb cases de tres plantes molt ben fetes i unes quantes pintades amb colors molt cridaners com groc, verd festuc, taronja…

. Arribem a Maqellare on una noia molt amable que treballa a un comerç i parla bon anglès, ens ajuda amb les primeres paraules en albanès. També ens diu que a la feina té dos dies de festa, no a la setmana, sinó que al mes. Dins aquest negoci tenen un gran mapa d’Albània. Mirant les vies de comunicació i les grans muntanyes, veiem que tocarà pujar i baixar massa sovint. Si les muntanyes són un important impediment per països / estats rics, quan les trobem als que són econòmicament molt més modestos, fan les comunicacions, el transport i l’economia en general molt, molt més complicada.

. La carretera ofereix boniques vistes de la vall, el riu i les muntanyes que ens envolten, entre les quals tenim les que estan a l’oest, cap a on anem… les de l’oest que ens les trobarem aviat tenen pinta de ser grans. També veiem les muntanyes i la gorja per on vàrem arribar a aquesta vall provinents de Struga, així com també veiem bastant lluny el poble de Debar o el petit bosc on hem passat la nit anterior.

. La carretera és estreta i asfaltada amb poc voral. Sembla que és l’únic enllaç que existeix entre aquesta part d’Albània i la costa o la capital Tirana.

. Passat el poble de Okshatine un veí ens veu passar i se’ns adreça en italià. Ell estava amb els seus fills i un ruc davant de casa. Si l’altre dia jo havia de treure de l’armari el meu patètic i rovellat francès, ara haig de recordar i seguir inventant el meu inexistent italià.

Seguim parlant, estant dempeus. Sembla que la conversa es posa interessant, però el pes de les motxilles ens mata, així que li dic que no podem seguir així. Ell ho entén i s’acomiada amb un ‘ciao’ al que responc que no volem deixar la conversa, només volem deixar les motxilles.

Com sembla que estem a gust, l’home ens convida a fer un cafè dins la casa. Acceptem de bon grat. La casa és enorme. Hi viuen bastants membres de la família. Descarreguem el pes i descalçats al menjador, seguim la interessant conversa en italià amb ell i en anglès a través de sa filla. La conversa s’allarga, ens serveixen aigua, suc i llet deliciosa de la bonica vaca que tenen pasturant al pati. Més tard ens cuinen un ou ferrat, dos trocets de carn i amanida, tot amb un pa dens i boníssim que fa la seva muller. Quan ens adonem, ja han passat com quatre hores i encara resta una mica de llum natural, pel que mirem de tornar a la ruta a veure si avancem una mica, per que avui no hem fet gaire distància. Quan ens acomiadem ell ens proposa quedar-nos a dormir precisament on seiem, als sofàs del menjador. No hem avançat gaire avui, però experiències com aquestes ens omplen moltíssim. Ens quedem.

Sortim al pati i fem una bona sessió d’exercicis físics. Jenn fa una classe de ioga i altres exercicis als fills adolescents, mentre la cabra està per allà campant, entrant a la casa o menjant fulles de les plantes decoratives, o jo miro de fer-me amic de la vaca rebent alguna llepada amb una llengua que rasca com un paper de polir.

En fer-se fosc entrem a la casa. Jo ajudo un xic a pelar patates, sopem a les 22h i després del sopar, cap a una hora més tard, rento els plats i Jenn els asseca davant l’atenta i sorpresa mirada del matrimoni, l’àvia de 87 anys i els fills, tots asseguts a un banc de la cuina mirant com els estranys caminadors ‘guiris’ s’han apoderat de la cuina i els renten els plats. Ells estan tan sorpresos com agraïts. Ara bé, per agraïts, nosaltres, doncs ha estat una tarda, vespre i vetllada fabulosa.

. És curiós en els idiomes que se’ns adrecen els locals, en funció d’on emigren majoritàriament.

A Bangladesh tothom que pot, vol marxar d’aquell forat negre i normalment emigren a països / estats amb la mateixa religió com poden ser els països / estats del Golf Pèrsic i on són tractats com els esclaus del s. XXI. A Índia normalment emigren cap a Canadà, Regne Unit o Estats Units d’Amèrica i se’ns adrecen en anglès. A l’Àsia central se’ns adrecen en rus i emigren majoritàriament cap a Rússia o Turquia. A Turquia i Grècia la gran majoria emigren a Alemanya i se’ns adrecen en alemany. A Macedònia hem copsat que molts han emigrat cap a Austràlia, Suècia, Suïssa o els Estats Units d’Amèrica i ho veiem en les moltes matrícules dels vehicles d’aquests països / estats, que entenem que són emigrats locals que han portat el cotxe per les seves vacances d’estiu a la seva Macedònia d’origen. Ara acabem d’entrar a Albània, veiem moltes vehicles amb matrícula italiana i molts homes se’ns adrecen en italià.

Entrada a la República d'Albània
Entrada a la República d’Albània
Paisatge
Paisatge
Jenn fent classes de ioga amb els fills del nostre amable amfitrió. L'ovella es va colar a la classe, igual que ho feia a la casa.
Jenn fent classes de ioga amb els fills del nostre amable amfitrió. L’ovella es va colar a la classe, igual que ho feia a la casa

 

. Deixem silenciosament molt aviat aquesta família i casa que tan bé ens han acollit per seguir ruta. El dia comença molt assolellat però a mida que avança el matí, sentim trons a la llunyania. El cel es va cobrint, tapant i ennegrint de tal manera que a mig dia sembla que s’ha fet de nit. El cel sembla d’una pel·lícula de terror. Arribem a temps de trobar un lloc a cobert abans de que comenci a descarregar aigua amb ganes.

. Un cop a cobert esperem pacientment a que la tempesta descarregui i passi, però descarrega i no passa. Plou i plou durant hores. Aquest temps, aquest cel ens ha matat i condemnat la resta del dia. Estem  literalment atrapats durant hores.

. Estem a un bar on tenim la sort i distracció de conèixer un noi que xerra molt i ens explica moltes coses. Compartim una bona i llarga, molt llarga conversa. Durant les hores en que estem mirant per la finestra esperant el que no arriba, és a dir, que deixi de ploure i puguem seguir ruta, aprofito per seguir promocionant el fascinant món casteller així com els meus estimats i enyorats Castellers de Vilafranca.

. Ahir patíem calor i Jenn les passava bastant malament amb uns 36°C durant les hores centrals del dia, mentre que avui, al vespre estem passant una mica de fresca amb uns 13°C.

. Durant la nostra llarga, llarguíssima, eterna espera dins el bar pensant que deixaria de ploure i podríem continuar, un client ens ha convidat a un cafè i hem estat xerrant (més aviat, escoltant) amb el nostre jove nou conegut que al vespre, abans d’escapar-nos a dormir, ens ha convidat a una cervesa i a uns petits trocets de carn a la brasa molt saborosos.

No és al vespre, és a migdia quan s'ha fet de nit
No és al vespre, és a migdia quan s’ha fet de nit
A part del sorprenent negoci de rentat de cotxes que és molt popular i present al llarg dels pobles que hem creuat fins ara, el cel sembla de películ·la de terror o ciència ficció. Aquest cel ens ha matat i condemnat la resta del dia
A part del sorprenent negoci de rentat de cotxes que és molt popular i present al llarg dels pobles que hem creuat fins ara, el cel sembla de películ·la de terror o ciència ficció. Aquest cel ens ha matat i condemnat la resta del dia
Promocionant el món casteller i els Castellers de Vilafranca a través de la televisió d'un bar a un poblet del mig de les muntanyes d'Albània
Promocionant el món casteller i els Castellers de Vilafranca a través de la televisió d’un bar a un poblet del mig de les muntanyes d’Albània

 

. El dia es desperta força fresc, però no plou! Amb això nosaltres ja estem ben contents. Seguim la vía que puja lleugerament fins passat un petit coll, donant-nos accés a una altra vall on ens trobem, entre d’altres, Bulquize als peus d’una muntanya que sembla un formatge d’aquells foradats, interpretem que per l’activitat minera. Una bona part de la muntanya que domina la població està cosida a forats i vies d’accés, juntament amb grans piles negres de minerals que suposem ja no els són útils.

. Passat Bulquize tornem a pujar una estona fins arribar a una corva. Després de la mateixa ens trobem una altra gran vall, estreta amb unes precioses vistes de les grans muntanyes que cobreixen l’horitzó. Ara la vía ressegueix una de les parets de la vall, deixant als nostres peus alguns camps conreats, tot molt verd i sempre acompanyats de muntanyes i més muntanyes.

. De nou arribem a un altre punt on després d’unes corves accedim a una altra vall, aquesta molt més ampla amb la població de Klos com a punt de referència.

. Pel camí avui dos vehicles s’han ofert per portar-nos.

. Arribem al poble de Klos on un senyor gran amb només les dues dents inferiors centrals m’atura per fer-me les típiques preguntes. Miro de parlar un xic, però no tinc ni idea d’albanès, tret d’un parell o tres de paraules. El senyor és molt amable, rieller i ens regala 8 petites fruites, com si fossin prunes, que no conec però que ens mengem de totes maneres.

. Passem Klos amb uns quants quilòmetres a les cames i les columnes vertebrals. Estem cansats però avui, amb bon temps o com a mínim sense pluja, hem pogut caminar suficient. Fins i tot hem recuperat part del dèficit quilomètric dels dos primers dies.

. Sopem una mica del menjar que normalment va dins les motxilles i ens rentem les dents, mentre veiem com el sol es va amagant darrera les muntanyes. No ha plogut en tot el dia, però molts camps encara estan molls o enfangats d’ahir. Ho sabem per que ho veiem mentre caminem, i també per que just abans de que es faci fosc, ens toca cercar un lloc discret i amagat per acampar, com gairebé cada dia.

Entrem i sortim d’alguns camps conreats o sense treballar, cercant opcions. No hi ha sort. Finalment veiem un petit bosc a potser uns cent metres de la vía per on caminem. Creuant dos camps conreats amb bastant de fang, ens atansem als arbres. Quan estem ja mirant on plantar la tenda sentim uns sorollets que fa un senyor. Resulta ser el veí propietari d’aquest terra. La manera d’advertir-nos la seva presència ha estat molt tranquil·la i discreta.

Nosaltres el veiem i amb un somriure ens saludem donant-nos la mà. Intentem fer-li entendre que caminem i cerquem un lloc per acampar aquesta nit. Ell ho entén i ens mostra casa seva, a uns cent metres més. Ens fa senyals per que l’acompanyem.

Arribem a una casa ben gran, voltada de conreus com blat de moro, gallines, un parell de vaques… Ens diu d’aparcar les motxilles al porxo i descalçant-nos ens fa entrar a casa seva on coneixem als seus pares d’uns 80 i escaig anys. Ambdós són molt dolços. El pare fa unes mirades tendres i la mare es menja a petons a Jenn.

Només seure ens serveixen gots de iogurt d’una gran cassola que l’àvia té sobre la cuina elèctrica. L’avi agafa un contenidor de gas petit dels de càmping i assegut al terra, on té els seus coixins, prepara un cafè dens, un cafè turc.

Aquestes fabuloses persones ens ensenyen fotos dels seus familiars. Tenen quatre fills, dos a Albània i dos emigrats. Seguim mirant de mantenir una conversa amb dificultats, per que avui, ni italià, ni anglès, ni francès, ni res de res, tot en albanès i amb molta gesticulació. Però quan hi ha ganes d’entendre’s, hom s’entén.

Com suposo que ells veuen que som bona gent i de bona pasta, pugem el següent esglaó de la seva escala d’hospitalitat quan l’home em fa anar al porxo de casa, agafar les motxilles i entrar-les al menjador indicant-me que dormirem sobre uns comodíssims sofàs. Després ens mostra un segon bany i ens dona una tovallola per que ens dutxem.

Un cop dutxats, nets, sentint-nos persones i sabent que dormirem a casa d’aquesta generosa família, seguim mirant fotos, rient i enfortint uns llaços que ens deixen bocabadats. Ja fa estona que és fosc i que si estiguéssim dins la tenda, fa estona que dormiríem, doncs portem molt de cansament i son a sobre, però ara l’àvia serveix el sopar per tots cinc. També arriba amb una altra gran olla plena de llet de vaca que acaba de munyir, posant-la al foc. Nosaltres ja havíem sopat, però sempre podem menjar una mica més, tot i que tampoc tant. No ens podem acabar tot el menjar del plat, però jo sí que espero a poder beure aquesta llet que em torna boig.

Acabem de sopar i recullo els plats per rentar-los. Aquesta vegada l’intent no funciona. Estan agraïts i sorpresos, però ni els homes de la casa, ni sobretot l’àvia em permeten rentar. Em deixen ben clar que aquesta és la feina de l’àvia.

Finalment, ben tard, anem a dormir sobre uns comodíssims sofàs. Estem morts de son, cansament i encara pessigant-nos per saber que aquest final de dia és real i no un somni. Això ha estat una loteria o un bàsquet triple a l’últim segon del partit, que ha convertit un bon dia, en un magnífic i inoblidable dia.

. Quina meravellosa sort que tenim! Caram amb Albània i la seva hospitalitat!

Paisatge
Paisatge
Casa antiga al poble de Klos Katund
Casa antiga al poble de Klos Katund
Avi fent-se un cafè
Avi fent-se un cafè
Àvia amb un tresor. Tot això és llet de vaca acabada de munyir!!!!
Àvia amb un tresor. Tot això és llet de vaca acabada de munyir!!!!

 

. Ens despertem molt aviat als sofàs d’aquesta família. Hem tornat a dormir massa poc. Unes cinc hores de nou que segur ens faran anar cansats ja de bon matí. Però l’experiència d’estar amb aquestes persones s’ho val.

Abans de reprendre la ruta l’àvia s’assegura que esmorzem bé amb pa, mel, ous crus, succionats fent dos petits forats a la closca i la saborosa llet fresca. Quina meravellosa borratxera de llet de veritat! Després arriba, de nou, la molt trista hora dels adéus. No ens agrada gens acomiadar-nos d’aquestes meravelloses persones que trobem pel camí. Ens donem la mà amb el senyor, també amb l’avi i finalment abraçades i petons per l’àvia que és una dolçor.

. Al poblet de Shulbater un jove que té un cafè-restaurant ens saluda de bon matí i ens convida a un cafè. Comencem tres persones i acabem sis amb l’arribada de veïns curiosos.

. Seguim caminant per una vall que ara sí està molt conreada al llarg del riu Mat. Molts dels camps són de blat de moro.

. El cel a vegades està assolellat, a vegades es torna amenaçador però no ens plou fins arribar a Burrel. A la tarda, avui ja instal·lats, sí que acaba plovent una altra vegada.

. Abans d’arribar a Burrel passem pel davant un restaurant on som convidats a fer un cafè per un home de mitjana edat molt amable. Aquest diu estar casat amb una dona d’Ohio, Estats Units d’Amèrica i ell està esperant rotllos de visat per, com molts a Albània, emigrar a viure fora d’aquí.

. La carretera durant els últims quatre quilòmetres abans d’arribar a Burrel, va fent ziga-zagues una mica emprenyadores tot pujant un turó.

. Arribem a Burrel, que és petit, però gran comparat amb les poblacions per les que hem passat fins ara aquí a Albània. Trobem dos o tres carrers una mica més principals amb negocis, molts cafès que sempre tenen només homes i lamentablement com a Macedònia, moltes cases d’apostes esportives. La proliferació d’aquests tipus de negocis diu bastant sobre la situació econòmica de l’indret, així com dels habitants que hi viuen.

Casa antiga i casa groga. Sovint veiem cases pintades amb colors molt llampants
Casa antiga i casa groga. Sovint veiem cases pintades amb colors molt llampants
Vall i muntanya
Vall i muntanya
Pont antic
Pont antic

 

. Dia de descans a Burrel. Arribàvem ahir abans de la pluja i després d’un necessari descans, avui toca seguir fent feina de cap i mans, no de cames.

Com gairebé sempre que ens aturem, ens passem el dia fent la bugada a ma, escrivint diari i continguts per la web, responent correus, seguim estudiant detalladament mapes, rutes, alternatives… i també fem una mica de turisme en aquest cas, a Burrel (turisme a Burrel? sense comentaris)…

Veïna
Veïna
Eines de treball
Eines de treball
Escola a Burrel amb colors contundents, com unes quantes cases trobades per la ruta
Escola a Burrel amb colors contundents, com unes quantes cases trobades per la ruta

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

2 thoughts on “Debar – Burrel (Albània)”

  1. Thanks again to the weird translation, better than nothing. It seems as if kindness and wholesome eats kept coming your way. Albania is on my list. Thanks, you two, for being out there. Love.

    1. Thank you Bonnie for taking the time and effort in translating from Catalan. Yes, we found kindness and hospitality in Albania. Nice people with us. Love and kisses.

Leave a Reply to Bonnie Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>