.
Descripció del visionat del nostre documental i la xerrada posterior a l’Ateneu de Moja.
.
Acabada la meravellosa bogeria de caminar entre Bangkok i Barcelona, ens agrada, de fet, ens encanta compartir la nostra aventura amb tothom que estigui interessat.
Aquesta vegada, gràcies a que l’Anna, qui ens havia seguit durant l’aventura i havia assistit a alguna xerrada, tenia moltes ganes de veure el nostre documental i de portar-lo al seu poble, hem pogut compartir aquest acte a Moja. L’Anna ho va proposar a l’Ateneu Mogenc i els responsables ens ho van demanar. Volien visionar el nostre documental i fer una xerrada – col·loqui posterior. La seva predisposició, amabilitat i interès ens ha agradat molt. Nosaltres vàrem acceptar encantats i ràpidament vàrem trobar una data per fer-ho al Local Nou de Moja. Un local molt gran, espaiós, amb unes butaques de qualitat, còmodes i on destaca la qualitat d’imatge i so amb els que hem gaudit del documental.
Hem decidit seguir apostant per un format de presentació arriscat. No volem avorrir als nostres oients amb una o dues hores parlant nosaltres sols, ensenyant un munt de fotos. Potser el nostre criteri de selecció dels temes a explicar, no encaixaria amb el que interessa a l’audiència. Així doncs, per estar segurs de que el que expliquem és el que ells volen sentir, apostem per aquest format:
. Comencem puntuals fent els agraïments pertinents i presentant-nos nosaltres.
. Després fem un molt breu resum del que ha estat el viatge.
. A continuació mostrem el nostre ‘fantàstic’ documental, que prèviament ha estat seleccionat a vuit festivals d’arreu del món.
. Seguidament obrim el torn de preguntes. Durant les preguntes mantenim el mapa de la ruta caminada projectat a una gran pantalla, visible en tot moment.
Pros i contres d’aquest format:
Contres:
. No mostrem fotos. Tenim milers d’elles. Algunes de ben bones i que segur que farien justícia a aquella dita que diu ‘Val més una imatge que mil paraules’. Segur que part dels assistents troben a faltar imatges.
. Ens arrisquem a la poca o nul·la participació dels assistents. Com obrim el torn de preguntes tan aviat, si aquests no participen o pregunten, la sessió no anirà bé.
Pros:
. Si l’audiència participa fent preguntes, estem segurs d’explicar el que és del seu interès.
. La manca d’imatges fa que el públic es concentri més en el que nosaltres diem. Responem normalment a preguntes relacionades amb experiències, valors, principis, anècdotes… i la força de les respostes rau en les paraules.
. Les imatges i fotos estan disponibles a la nostra pàgina web.
Aquest format arriscat ha tornat a funcionar de meravella. Avui, com en d’altres ocasions anteriors, la participació en forma de preguntes i comentaris ha estat molt bona.
Afortunadament els assistents han respost fantàsticament bé i ens han fet preguntes durant dues hores, incloent els 27 minuts de documental. Un total de 120 minuts. Quin goig poder compartir la nostra experiència amb persones tan interessades i curioses en saber mil i un detalls.
Ens ha fet molta il·lusió presentar la nostra aventura al Local Nou de Moja.
Volem donar les gràcies a l’Anna per proposar-ho, a l’equip de l’Ateneu Mogenc i també als aproximadament 50 assistents que han assistit, per venir a participar d’aquesta sessió oberta de preguntes. La seva presència i participació ha estat clau per passar-nos-ho molt bé.
Per acabar, ens fa il·lusió compartir les boniques paraules que l’equip de l’Ateneu Mogenc, organitzador de l’event, ens ha enviat com a valoració de l’acte :
Bones Jenn i Lluis,
Només dir-vos que va ser un plaer poder escoltar-vos i gaudir del documental al Local Nou de Moja. Va ser realment molt interessant conèixer la vostra “caminadeta”.
Les dues hores van passar volant, i si no hagués estat perquè era l’hora del sopar i la gent tenia compromisos, segurament ho haguéssim allargat molt més de forma natural i distesa. És apassionant escoltar els vostres testimonis i viatjar a través de tants països des del vostre relat. Els assistents van marxar amb una bona sensació i contents d’haver pogut assistir. Escoltar la vostra experiència en primera persona és un privilegi i explicar-la des de la curiositat del públic és un gran encert. Moltes felicitats per tot plegat: el viatge, el documental i el compartir-lo amb tothom qui vulgui.
Si necessiteu quelcom més i us podem ajudar només ens ho heu de demanar.
Una forta abraçada,
Ester.
Ateneu Mogenc
Moltes gràcies Ester per aquestes boniques paraules. Això ens anima i reforça la voluntat de seguir compartint la nostra aventura, la gran experiència, amb quantes més persones, millor, afirmant el nostre missatge positiu : ‘Al món hi ha moltes, moltes persones bones. Vàrem sortir “Explorant el món, cercant la bondat de la gent” i certament la vàrem trobar’.
