.
Descripció del visionat del nostre documental i la xerrada posterior a la seu del Centre Excursionista del Penedès, a Vilafranca del Penedès.
.
Acabada la meravellosa bogeria de caminar entre Bangkok i Barcelona, ens agrada, de fet, ens encanta compartir la nostra aventura amb tothom que estigui interessat.
Aquesta vegada, gràcies a que l’Anna, qui ja ens havia portat a participar al Centre Excursionista del Penedès, tenia moltes ganes de veure i compartir el nostre documental, ens va proposar tornar-hi per fer-ho possible. Els del CEP varen acordar mostrar el documental i fer una xerrada – col·loqui posterior. La seva predisposició, amabilitat i interès ens ha agradat molt. Nosaltres vàrem acceptar encantats i hem pogut fer-ho a la seva nova seu. Un local gran, espaiós, equipat amb un rocòdrom i una pantalla prou gran.
Hem decidit seguir apostant per un format de presentació arriscat. No volem avorrir als nostres oients amb una o dues hores parlant nosaltres sols, ensenyant un munt de fotos. Potser el nostre criteri de selecció dels temes a explicar, no encaixaria amb el que interessa a l’audiència. Així doncs, per estar segurs de que el que expliquem és el que ells volen sentir, apostem per aquest format:
. Comencem puntuals fent els agraïments pertinents i presentant-nos nosaltres.
. Després fem un molt breu resum del que ha estat el viatge.
. A continuació mostrem el nostre ‘fantàstic’ documental, que prèviament ha estat seleccionat a vuit festivals d’arreu del món.
. Seguidament obrim el torn de preguntes. Durant les preguntes mantenim el mapa de la ruta caminada projectat a una gran pantalla, visible en tot moment.
Pros i contres d’aquest format:
Contres:
. No mostrem fotos. Tenim milers d’elles. Algunes de ben bones i que segur que farien justícia a aquella dita que diu ‘Val més una imatge que mil paraules’. Segur que part dels assistents troben a faltar imatges.
. Ens arrisquem a la poca o nul·la participació dels assistents. Com obrim el torn de preguntes tan aviat, si aquests no participen o pregunten, la sessió no anirà bé.
Pros:
. Si l’audiència participa fent preguntes, estem segurs d’explicar el que és del seu interès.
. La manca d’imatges fa que el públic es concentri més en el que nosaltres diem. Responem normalment a preguntes relacionades amb experiències, valors, principis, anècdotes… i la força de les respostes rau en les paraules.
. Les imatges i fotos estan disponibles a la nostra pàgina web.
Aquest format arriscat ha tornat a funcionar de meravella. Avui, com en d’altres ocasions anteriors, la participació en forma de preguntes i comentaris ha estat molt bona.
Afortunadament els assistents han respost fantàsticament bé i ens han fet preguntes durant hora i mitja, incloent els 27 minuts de documental. Un total de 90 minuts. Quin goig poder compartir la nostra experiència amb persones tan interessades i curioses en saber mil i un detalls.
Ens ha fet molta il·lusió presentar la nostra aventura al local social del Centre Excursionista del Penedès.
Volem donar les gràcies a l’Anna per proposar-ho, a l’equip del Centre Excursionista del Penedès i també als aproximadament 50 assistents que han assistit, per venir a participar d’aquesta sessió oberta de preguntes. La seva presència i participació ha estat clau per passar-nos-ho molt bé.
Per acabar, ens fa il·lusió compartir les paraules que el Centre Excursionista del Penedès, organitzador de l’event, ens ha enviat com a valoració de l’acte :
La Jenn i el Lluís van inaugurar el 30è cicle de projeccions del Centre Excursionista del Penedès amb el documental que recull el seu insòlit viatge a peu des de Bangkok a Barcelona travessant infinitat de països.
Molt més enllà que un recull de peripècies de l’inesgotable anecdotari que una aventura d’aquestes dimensions genera, el fil argumental gira entorn dels valors del món casteller (força, equilibri, valor i seny), imprescindibles per abordar aquesta empresa, i de la constatació de que l’hospitalitat i la generositat encara és un dels trets definitoris de la humanitat.
Per a finalitzar l’acte, la Jenn i el Lluís van respondre a les preguntes de l’auditori. La gestió per creuar múltiples fronteres, la planificació dels itineraris, l’exigència física de tantes jornades caminant amb la motxilla a l’esquena ben carregats, o la convivència entre la parella, van rebre divertides explicacions d’aquests intrèpids viatgers.
Anna, CEP – Centre Excursionista del Penedès
Moltes gràcies Anna per aquestes paraules. Això ens anima i reforça la voluntat de seguir compartint la nostra aventura, la gran experiència, amb quantes més persones, millor, afirmant el nostre missatge positiu : ‘Al món hi ha moltes, moltes persones bones. Vàrem sortir “Explorant el món, cercant la bondat de la gent” i certament la vàrem trobar’.
