IMG_20160130_015143

Els gossos i…

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

El saben aquell que diu… Jaume: Anem a jugar a golf? Pere: Anem! … Un cop allà en Pere fa com 5 o 6 forats a la gespa abans de tocar la primera bola. Jaume: Perdona Pere, però pensava que en sabies de jugar. Pere: I en sé. Fins i tot he escrit un llibre. Jaume: Sí??? I com es diu? Pere: El golf i la mare que el va parir!

Doncs el títol complet d’ aquesta entrada és:

Els gossos i la mare que els va parir !!!!

El primer que vull dir és que els gossos ens agraden molt. Ens encanten. Son grans animals de companyia, excel·lents gossos guia per persones invidents, actius bàsics en tasques de rescat o seguiment de persones perdudes… nosaltres també tenim mil raons per estimar aquests animals. Què bonics que son els gossos! Qui no coneix alguna persona amb gos? Qui no estima o ha estimat alguns d’ ells? Sí, nosaltres també.

Però ara potser em ficaré en un embolic amb els amants radicals d’ aquests fantàstics animals:

 

Han pensat els propietaris de gossos que aquests bonics animalets borden i fan molt de soroll? Això vivint a un edifici ple de veïns on el respecte pels altres és la base d’ una bona convivència, sembla que s’ oblida. Sembla que com estimem molt els nostres gossos, com que sovint son part de la família, com a vegades son més importants i millor tractats que alguns dels familiars (!!!!) doncs llavors tot és permès. Sembla que fins i tot es perd el respecte i l’ educació vers la resta de veïns quan es permet als gossos bordar, fer soroll i molestar molt a la resta de veïns. Això és inacceptable.

 

Però tot això ho escric per que ens estem trobant molts gossos i ens estan donant forces problemes. Els gossos que ens estem trobant durant el dia i dins els pobles no donen gaire guerra. La majoria estan acostumats a la gent propera a ells, o fa massa calor per molestar-se en bordar i/o aixecar-se per perseguir-nos i/o intentar atacar-nos. Però el que ens passa día sí, día també és que acostumem a ja estar caminant a les 5h, quan encara és negra nit i hi ha 4 gats pel carrer. Llavors passem pel davant de cases, botigues, tallers, fàbriques… propietats, i els putos gossos surten del seu territori a bordar, amenaçar, venir pel darrera i a vegades acostar-se massa a les nostres cames. Això ens fa alentir molt el pas, ‘actuar’ per mirar de convèncer aquests malparits que estem de pas i que no som cap amenaça. Hem d’ afluixar el pas, allunyar-nos, fer veure que badallem, ens llepem els llavis, no els mirem directament als ulls, mig cantem, respirem tranquil·la i profundament… tot i més per convèncer una merda de gossos per que no ens ataquin, ni mosseguin. I tot això molt, massa sovint i quan anem carregats amb tot l’ equip i normalment ens resten un munt de quilòmetres per endavant.

Fins ara ens hem sortit prou bé malgrat alguns ensurts. Però vàrem conèixer un home que anant en bici aquí fou mossegat a la cama per un fastigós gos. Lletja ferida, moltes injeccions, cures i dies de visita al metge. Cap responsabilitat pel propietari! Sabem d’ altres caminants i ciclistes que segueixen tenint forces problemes i a vegades ferides per aquests animals. Entenem i estem d’acord en que han de protegir les seves propietats, però per què no tenen lligats els gossos que siguin seus, per tant, de la seva responsabilitat, per que es limitin a casa seva?

 

El problema, com sempre, aquí a Tailàndia, a Catalunya o arreu del món, son els propietaris i com ensinistren o eduquen aquests meravellosos animals.

Si els seus estimats gossos els bordessin fins donar-lis mal de cap, els bordessin a cau d’ orella quan els propietaris estiguessin dormint, malalts o descansant, potser els educarien millor i els farien callar, com desitgem els martiritzats veïns que els hem d’ aguantar.

Si els seus estimats gossos els bordessin, perseguissin i/o intentessin mossegar-los (de veritat, no per jugar) cada vegada que els propietaris passessin pel seu costat, potser els educarien millor i els posarien una cadena o els tindrien lligats.

Si algun propietari de gos es sent ofès, ens sap greu, però potser serà per que es veu reflectit en aquest escrit. Si és així, llavors, només llavors, podria reflexionar sobre quina és l’ educació que li dona al seu gos i sobre com aquest estimat animal pot estar afectant la vida de les persones del seu entorn.

Nota: Els gossos de la foto potser semblen ‘agradables’ però 3 dels 4 ens venien al darrere bordant i ensenyant tota la seva ‘bonica dentadura’ de manera gens agradable.

Per tant:

Els gossos i la mare que els va parir a ells i a alguns propietaris !!!!

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

2 thoughts on “Els gossos i…”

  1. Hola pareja, estoy en Madrid cenando con Fernando P. y pensando y hablando de vosotros. Nos hacia ilusion leer vuestras entradas … Els gossos i la mare que les va parir!!!

    Un abrazo enorme

Leave a Reply to Tolo Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>