Entrevista i publicació a la pàgina web del diari el País.
Un cop a Catalunya, a casa, sembla que les nostres llavors van fructificant i persones totalment desconegudes ens troben, s’interessen per nosaltres, per la nostra aventura i ens contacten.
Just el dia en que anàvem a fer una xerrada a una biblioteca de Barcelona, ens va arribar un missatge d’una periodista demanant-nos una trobada per fer-nos una entrevista abans o després de la xerrada que tenia lloc el mateix dia. El missatge va arribar al migdia, li vàrem respondre poc després i aquella mateixa tarda estàvem nosaltres dos asseguts davant una simpàtica, jove i eficient periodista. S’havia preparat bé. Arribava amb unes quantes notes, amb les seves preguntes escrites i ens va transmetre bones sensacions. Se la veia fins i tot il·lusionada.
Nosaltres, encantats, és clar. Sempre és un motiu de satisfacció que algú, sigui un mitjà de comunicació, una associació, un grup, persones particulars o qui sigui, mostri curiositat i interès en conèixer i compartir el nostre viatge.
L’entrevista va tenir lloc, vàrem acabar just a temps per arribar a la biblioteca per començar la nostra exposició puntualment i aquella mateixa nit, suposem que la periodista va treballar de valent, doncs al matí següent es va publicar l’entrevista.
L’entrevista es pot llegir aquí:
El repte de caminar tres anys des de Bangkok fins a Barcelona
. Temes o detalls a favor i en contra:
.. En contra: Cap.
.. A favor: L’interès d’una persona totalment desconeguda, professional i eficient, doncs des de la primera comunicació rebuda per nosaltres, fins la publicació a la pàgina web, devien passar potser 12 hores.
L’entrevista sencera:
El repte de caminar tres anys des de Bangkok fins a Barcelona
El Lluís i la Jenn van començar la ruta a peu el 2016 des de la capital de Tailàndia i han arribat aquest any al seu destí
Jenn Baljko i Lluís López-Bayona, dos viatgers de Barcelona que van fer una ruta a peu des de Bangkok.
Laura Cercós – Barcelona 22 OCT 2019 – 08:38 CEST
“Estem infectats amb el virus de viatjar”, diuen la Jenn Baljko i el Lluís López-Bayona amb un somriure de complicitat. Fa quatre mesos que aquesta parella de 47 i 51 anys, respectivament, ha arribat a Barcelona després de tres anys en ruta. Aficionats als viatges, han recorregut més de 16.000 quilòmetres a peu des de Bangkok fins a Barcelona amb l’objectiu de veure el món al ritme de les seves passes i descobrir la cara amable de la humanitat. Després recopilar dia a dia el viatge al seu blog, ara volen transmetre el que han après a través de xerrades i tenen ganes de convertir-ho algun dia en un llibre o en un documental.
Tot va començar quan la Jenn, una escriptora mig estatunidenca mig croata, va descobrir un viatger que havia caminat des d’Oregon fins a la Patagònia. “Vaig enviar-li un correu al Lluís dient que havíem de fer una cosa així abans de fer-nos vells”, diu la Jenn amb els ulls brillants recordant l’espurna que ho va iniciar tot ara fa sis anys. El Lluís, que va estudiar economia però ara prefereix definir-se com a viatger, mai no va dir que no a aquella idea. Per separat, tots dos ja havien viatjat abans arreu del món amb una motxilla a l’esquena, però fer una ruta que podia arribar a durar cinc anys era el repte més gran que s’havien posat fins al moment.
Anar peu era una part important de l’experiència, una manera de connectar amb la manera més natural, íntima i primitiva de desplaçar-se que tenim els humans. Finalment, després de temps preparant-ho, el 2016 van començar un viatge des de Tailàndia fins a Barcelona que passaria per 21 països com l’Índia, l’Iran i Turquia. “Molts ens preguntaven com ens ho faríem econòmicament”, comenta el Lluís. La Jenn riu: “Típic dels catalans”. Ella estava acostumada a un altre tipus de reaccions quan explicava el pla a la seva família nord-americana. “La principal preocupació era per si ens raptaven o ens passava alguna cosa”, diu la Jenn.
Durant els 955 dies que van estar caminant, no sabien mai on dormirien ni on pararien. “Hem hagut de netejar porqueria com xeringues per tenir un tros de terra on poder plantar la tenda”, explica el Lluís. La parella ha passat moltes nits en boscos, jardins o cases abandonades, però també hi ha hagut persones que els han convidat a casa seva. “A Albània, havíem caminat només nou quilòmetres quan vam conèixer un pastor que ens va presentar tota la seva família i ens va obrir les portes de casa seva”, expliquen.
Ara, un cop a Catalunya, volen transmetre tot el que han anat absorbint. “Roda el món i torna al Born”, recita el Lluís. Per això, el dilluns a la tarda van celebrar a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona la primera d’un seguit de xerrades que volen fer per explicar les seves experiències. El Lluís assegura que ara són més rics. “Amb diners no serà, després del viatge estem escurats, però sí, som més rics som en experiències”, afegeix la Jenn.
El viatge, però, també els ha fet enfrontar-se a coses dures i més d’un cop van plantejar-se rendir-se. Tot i les dificultats físiques i psicològiques, tots dos asseguren amb posat seriós que la part més difícil va ser fer un viatge tan llarg amb l’altra persona i haver de posar-se d’acord per cada decisió. “Havíem viatjat molts cops sols, i que bé que es viatja sol!”, diu el Lluís. Conscients que cadascú té la seva manera de viatjar, van arribar a fer parts del recorregut per separat. Tot i això, el més important per ells és que van arribar a Barcelona plegats el juny passat, després de 16.048 quilòmetres caminats.
“Aquest viatge ens ha reafirmat que hi ha bondat al món”, diu el Lluís, tot i que no nega en cap moment que hi hagi coses dolentes. Són conscients de la sort que han tingut de poder viure totes aquestes experiències i estan molt agraïts. “Gràcies a les persones que hem conegut, gràcies per les que coneixerem i gràcies a nosaltres per ser capaços de fer tot el que fem”, conclou la Jenn emocionada. Recordar el viatge els desperta moltes emocions i els fa conscients sobretot d’una cosa: mai els saciarà la fam de veure món.