Entrevista publicada al diari El Punt Avui

Entrevista al diari El Punt Avui

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

.

Entrevista i posterior publicació al diari El Punt Avui.

. Abans d’acabar la nostra aventura el diari El Punt Avui va mostrar interès en fer-nos una entrevista.

Nosaltres, encantats, és clar. Sempre és un motiu de satisfacció que algú, sigui un mitjà de comunicació, una associació, un grup, persones particulars o qui sigui, mostri curiositat i interès en conèixer i compartir el nostre viatge.

. La concreció i realització final de l’entrevista fou un xic complicat, però.

Inicialment vam començar els contactes amb un periodista però dies més tard, una altra periodista del mateix diari també ens va contactar. Al final fou aquesta segona persona qui va agafar el tema.

Abans de la nostra arribada a Llançà, com sabíem que tindríem uns dies de descans físic i treball intel·lectual, sense caminar cada dia en ruta, ens vam posar d’acord per rebre un fotògraf de part del diari. Suposem que ells tenien interès en enriquir l’entrevista, amb fotos. Vàrem quedar en un dia per trobar-nos a Llançà amb el fotògraf. Nosaltres vam anul·lar tot el que havíem de fer i vam reservar el dia sencer per adaptar-nos a l’horari que anés millor al fotògraf. A última hora, al matí del mateix dia en que nosaltres esperàvem l’arribada del fotògraf, ens van dir que no venia. La nostra desil·lusió i l’emprenyada van ser importants.

. Després de veure i patir aquesta mala experiència, informalitat i manca de professionalitat, van seguir una sèrie de missatges no gaire afortunats per mirar de quedar personalment amb la periodista i fer l’entrevista. Caram què és difícil avui en dia fixar un lloc, dia i hora per trobar-nos i respondre unes preguntes! Al final, la trobada va quedar fixada.

. Tot just molt poc després d’haver arribat a Barcelona, i sense cap altra anul·lació sorpresa d’última hora, ens reunim amb la periodista del diari El Punt Avui. Ella, en persona, és molt amable. Ens fa una entrevista de dues hores enregistrada al seu telèfon mòbil.

En acabar i abans d’acomiadar-nos ens diu que serà la contraportada del diari que es publicarà bé el dijous dia 4, o el dijous dia 18 de juliol.

. Temes o detalls a favor i en contra:

.. En contra: Malgrat no ens agradi gens escriure això, el procés per acordar un lloc, dia i hora fou força caòtic. Això ens va sorprendre desagradablement, però el que ens va emprenyar és l’anul·lacio del fotògraf a última hora, al matí del mateix dia. Una greu mostra de informalitat i manca de professionalitat.

.. A favor: L’interès d’un mitjà de comunicació i d’un mitjà com el diari El Punt Avui. El tracte personal de la periodista un cop ens trobem en persona. La satisfacció de veure publicada l’entrevista a la contraportada del diari.

 

. Com aquesta entrevista només la trobem en paper, sense cap enllaç a la pàgina web del diari, hem considerat oportú escriure el text a la nostra web. D’aquesta manera, les persones catalanes ho podran llegir més còmodament (no han d’engrandir la foto) i els lectors no catalans poden fer una traducció del text a la seva llengua.

Aquest és el text de l’entrevista:

“La bonesa existeix, la trobes en molts racons quan viatges”

Jenn i Lluís

Viatgers que han fet la ruta de Bangkok a Barcelona a peu

Durant tres anys i mig, han creuat 21 països i han recorregut més de 15.500 quilòmetres, de Tailàndia a Catalunya. Asseguren que el millor del viatge ha estat la bondat que han trobat

– El viatge per Àsia i Europa, anomenat ‘De Bangkok a Barcelona, a peu’, va iniciar-se el 16 de gener del 2016 a Bangkok, però l’aventura devia començar molt abans, no?

[Jenn] Sí, l’aventura va començar a forjar-se el juny del 2013. Tots dos érem caminants des de feia temps i, inspirats per diverses experiències d’altra gent, ens va anar seduint la idea. Hi havia exemples de San Francisco a Buenos Aires, o creuar Estats Units de costa a costa, però a poc a poc va anar sorgint la idea d’anar a Àsia.

– Per què Àsia?

[Lluís] Precisament primer vam pensar en Sud-amèrica, per les facilitats de comunicació. Però ja ho coneixíem. Són zones que ja les havíem visitat individualment. En canvi, entre Tailàndia i Catalunya hi havia dues grans zones que no coneixíem, situades sobretot a l’Àsia Central i els Balcans. D’altra banda, les dificultats que podíem trobar en la comunicació també ens van seduir. Volíem conèixer aquelles cultures ancestrals, tan potents, tan antigues, i sabíem que no podríem fer servir ni l’anglès ni el castellà. Això augmentava el repte que volíem acomplir. I a sobre es complicava tot molt pel que fa a creuar fronteres, visats… Aquests desafiaments van ser un gran què a l’hora de triar.

– I, a més, vau triar fer-ho a peu

[Jenn] Viatjar a peu et permet descobrir les terres i les diferents cultures d’una manera molt íntima, ho fas pas a pas. Moure’t a tres quilòmetres per hora et fa observar cada racó i connectar-te amb el món i amb les persones que hi viuen.

[Lluís] Caminar és també una aventura per descobrir-se personalment. És una manera de revelar i entendre millor els viatges individuals que cadascú pren a la seva vida. Descobreixes febleses i també fortaleses que no sabies que tenies. És, doncs, un viatge interior.

– Heu hagut de fer parades, algunes de tècniques o sanitàries. Què us ha empès a reprendre sempre el camí?

[Lluís] Sí, en tres ocasions vam haver de parar perquè hi havia dificultats administratives i fins i tot ensurts de salut. A més, ens havíem d’anar adaptant a les èpoques del monsó, que fan impossible poder viatjar a peu. Però jo tinc una consigna, que es pot definir amb l’expressió anglesa “Never give up”, o sigui, no abandonar mai. I per això, malgrat totes les dificultats i fins i tot diferències d’opinions i d’ànims, ho vam reprendre cada vegada, i vam seguir endavant.

– Dieu que heu trobat acolliment en molts llocs, i que el que més us ha sorprès ha estat la bonesa dels que us rebien

[Lluís] Sí, és impressionant descobrir que sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà, en les pitjors situacions i també en els millors moments. Ho hem trobat arreu on hem caminat. Des d’un gran somriure fins a una tassa de te, des d’un àpat compartit amb una família fins a una invitació a dormir en un sofà o habitació. Aquests gestos d’amabilitat són com una recàrrega d’energia i et donen motivació per continuar.

[Jenn] Sempre estarem agraïts a totes les persones anònimes que ens han ajudat durant el camí. Les portem al cor i ens fan millors a nosaltres perquè ens han ensenyat a voler ajudar els altres sense esperar res a canvi. Ens agradaria poder exportar i explicar aquesta realitat a grans i petits. Perquè és una riquesa que en el món més modern, més frenètic, no sabem que tenim.

– En tots els països que heu visitat ha estat igual?

[Jenn] No, naturalment. En cada país hem trobat estímuls diferents. El que sí que podem dir, curiosament, és que com més ens acostàvem als països que s’assemblen a la nostra cultura, costava més trobar ajuda desinteressada. Els que no tenen res són els que més comparteixen. A mesura que augmentava el benestar, més individualista era el comportament i menys solidaritat trobaves. Tot i això, encara tenim exemples de bona gent que t’ofereix una beguda o una simple conversa!

– Quina lliçó és la més important per a vosaltres després d’haver viscut tantes realitats?

[Lluís] Que som molt vulnerables quan caminem i que qualsevol cosa pot sortir malament. Però una de les lliçons més importants, i que es pot aplicar a totes les situacions, és que la nostra experiència ens diu que dins nostre tenim molts més recursos dels que pensem i que, per tant, cal intentar seguir.

– Heu tingut un xoc cultural en tornar a Barcelona?

[Jenn] I tant! Hi ha tantes coses que no valorem! Només una aixeta, només una dutxa… I el benestar en general, que ens porta a aquella individualització de què parlàvem…

[Lluís] Al que costa molt d’adaptar-se és al soroll. Quan has creuat muntanyes i boscos a peu, el silenci és el teu company, i això s’enyora quan tornes a la gran Barcelona.

Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
Entrevista al diari El Punt Avui. Contraportada del diari
Entrevista al diari El Punt Avui. Contraportada del diari
Fent l'entrevista
Fent l’entrevista

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>