Pont bizantí sobre el riu Kompsatos

Feres – Xanthi

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquesta entrada descriu el que ha succeït entre les poblacions del títol.

Primers dies per Grècia caminant uns quants tots dos junts de nou.

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Feres, Monastiraki, Aristino, Antheia, Apalos, Maistros, Alexandroupoli, Nea Chili, Ennato, Makri, Avra, Mesti, Dioni, Strymi, Salmoni, Venna, Fylakas, Kosmio, Itea, Mesochori, Diari, Linos, Polyanthos, Iasmos, Koptero, Amaxades, Sounio, Simantra, Filia, Selero, Lefkopetra, Kimmeria, Xanthi

 

. Segon dia de camí per Grècia i seguim gaudint d’una vía molt tranquil·la a través d’un paisatge no gaire especial. Alguns camps estan treballats, molt de terreny mig salvatge i força silenci.

El que no afluixa i segueix fort és el vent. Ahir ja ens va acompanyar durant gairebé tot el dia i va portar ràpidament tempestes. Avui el cel ja està més clar, alguns núvols ens han facilitat la caminada però el vent segueix bufant amb ganes. Això ens condiciona l’indret per dormir doncs no volem sortir volant o rodolant dins la tenda.

. A Feres veiem el que sembla un molt antic aqüeducte. Per la mida, especialment l’amplada, apostem més per pensar que és un aqüeducte i no pas un pont.

. A Feres també ens aturem a fer un esmorzar-dinar i un senyor ens convida a un cafè.

. Pel camí un cotxe afluixa la marxa i ofereix portar-nos.

. Pel camí els cartells de les poblacions un xic més rellevants estan en grec i en el nostre alfabet. Comencem les lliçons intensives de grec, com hem fet amb totes les altres llengües abans. Quina gran llàstima que les 10 – 15 paraules que normalment aconseguim aprendre en cada idioma que anem vivint al llarg de la ruta, no hi ha manera de retenir-les a la memòria. Ho oblidem gairebé tot i ens fa molta ràbia.

Feres, el que sembla un molt antic aqüeducte
Feres, el que sembla un molt antic aqüeducte
Primeres lliçons de grec
Primeres lliçons de grec
Paisatge no gaire especial o bonic
Paisatge no gaire especial o bonic

 

. L’aproximació a Alexandroupoli és un xic emprenyadora per que acostumats a gairebé no tenir gens de tràfic durant els primers quilòmetres de Grècia, tant abans com després d’Alexandroupoli tenim una miqueta més. Res greu i cap problema. A la sortida de la ciutat cap a l’oest aquesta intensitat es manté un xic fins a Makri, però després, la carretera antiga que segueix en direcció a Komotini és un desert. Passa un vehicle cada molts minuts. Gairebé podem jugar a cartes al mig de la carretera. Gaudim d’una bona vía, silenci i ocells. A més, el cel es tapa de tant en tant i bufa bastant el vent.

. Alexandroupoli és força turística. Té platges, bon clima, molts hotels afortunadament no gaire alts així com bastants apartaments que semblen per l’estiu. El centre de la ciutat és ple de cafès i restaurants. Els cafès estan plens de gent.

. Sortint d’Alexandroupoli seguim la costa veient alguns accessos a platges. Pel camí ens trobem unes quantes cases ben boniques i fetes amb molt bon gust. No es tracta de grans mansions, sinó de cases ben fetes amb gust (i suposo que forces diners).

. El paisatge està dominat per oliveres. Sí, tornem a les oliveres. Alguns camps són ben macos. Més endavant, quan la vía s’emparra per unes petites muntanyes, els camps conreats i les artesanals oliveres van desapareixent deixant pas a matolls i uns quants pins.

. La vía segueix avançant entre turons amb una vegetació força dura de pelar. Molt mediterrània. Força roca, pedra, matolls i pins petits. El mateix que tenim a Catalunya. Segur que aquest paisatge el tindrem repetidament els propers mesos.

. S’acaba el dia i no arribem a cap població,pel que toca trobar un lloc per acampar. Costa un temps i distància doncs tot és molt feréstec i de difícil accés, fins que al final podem trobar un indret. Veurem com passem la nit. El que sí és certament al·lucinant és el concert que ens ofereix particularment un ocell que es planta al nostre costat. Un concert que és meravellós. Ens encanten els ocells. Ens adormim i també ens despertem amb música celestial.

Precioses oliveres
Precioses oliveres
Seguim una ruta històricament molt important, la vía Egnatia
Seguim una ruta històricament molt important, la vía Egnatia
Paisatge de bosc baix, mediterrani amb tallafocs
Paisatge de bosc baix, mediterrani amb tallafocs

 

. Com dèiem, ens llevem amb la música celestial dels ocells que ens donen un molt bon dia ben agradable i que suavitza la desagradable sensació de tenir la tenda molla per la pluja de la nit.

. Seguim caminant per una vía molt tranquil·la que a més és especial. Les moltes hores invertides en recerca, juntament amb les ganes de trobar vies petites, naturals, poc transitades, però també connectant poblacions per poder tenir aigua i menjar, ens obsequia amb el regal de poder caminar part d’una de les vies més antigues de la nostra història com és la Vía Egnatia, una vía molt important històricament que unia Roma amb Istambul.

. Una curiositat un pèl sospitosa ens ha succeït per la carretereta que uneix Makri amb Mesti. Per aquí no passa gairebé ningú i menys caminant. Ahir ens vàrem trobar 2 nois al mig del no-res caminant com nosaltres però en direcció oposada, sense res més que uns pantalons i una samarreta. Cap bossa, gorra, aigua… res. Ens va sorprendre molt. Ells ens varen preguntar si sabíem de cap poble proper. Es queixaven de que ells portaven com 7 hores caminant. No ens ho vàrem creure, però ells i nosaltres vàrem continuar en direccions oposades. Avui, abans d’arribar a Mesti ens tornem a trobar a un dels dos nois d’ahir que de nou, va caminant en direcció oposada a nosaltres. Avui aquest ‘personatge’ arribant a la nostra alçada es posa una caputxa que li tapa el cap i part de la cara. Sense res ni ningú més a la carretera, passa pel meu costat i després pel de Jenn que arriba darrera meu. Passa amb el cap cot, com amagant la cara i sense dir res en absolut. Quan ha creuat a Jenn i segueix allunyant-se, llavors veiem que es treu la caputxa. Un comportament i coincidència que no ens agrada gens i ens posa en alerta. Durant la resta del dia no ha passat res més, però jo he estat mirant enrera i vigilant molt més del que ja és habitual.

. Al mini poblet de Mesti no hi ha res, ni gairebé ningú. Arribem després d’uns quants quilòmetres i Jenn cerca menjar. Fa un tomb i l’únic que troba és, primer un senyor que li diu que la botiga més propera es troba a 10 quilòmetres. Després Jenn ensopega amb 3 dones que estan fent petar la xerrada a casa. Es saluden i quan elles s’assabenten de que Jenn està buscant menjar, què fan? A un poblet on no s’hi atura ni l’aire, què fan? Doncs també l’adrecen al poble de 10 quilòmetres… esperàvem nosaltres un miracle com que elles oferissin aigua o un xic de menjar a aquesta ‘guiri’ que ha arribat caiguda del cel davant la seva porta? No. De cap manera l’esperàvem.

. Seguim caminant sota un sol que pica una mica. El paisatge són uns quants camps treballats, bastants d’altres sense treballar. No trobem gairebé cap arbre que ens regali una minsa ombra.

. Arribem al poble de Dioni on miraculosament trobem un restaurant. Allà ens aturem per dinar i seguir aprenent unes quantes paraules de grec. Practiquem amb un parell de iaios que malauradament beuen bastant, doncs s’han quedat vidus, i sobretot practiquem amb la parella que porta el restaurant. Quan marxem ens regalen un parell de petites ampolles de vi blanc d’11°. És molt d’agrair. També els agraïm, però un xic menys la seva invitació per quedar-nos a dormir al poble. Son les 16h i ens diuen que podem acampar sense cap problema ‘aquí’. On? A casa seva, al restaurant o algun lloc que ens aporti un cert valor afegit? Ni precisament. Ens diuen que sense cap problema podem acampar al davant del restaurant, al carrer, al mig del poblet. Marxem seguint ruta, agraïts per la bona companyia i el regalet del vi.

Vía Egnatia
Vía Egnatia
Les rutes romanes a la Mediterrània, mapa general
Les rutes romanes a la Mediterrània, mapa general
Les rutes romanes a la Mediterrània, detall
Les rutes romanes a la Mediterrània, detall
Vía Egnatia, des de Durres (actualment Albània) fins Istambul
Vía Egnatia, des de Durres (actualment Albània) fins Istambul

 

. Després de poca distància caminada al matí arribem al petit poble de Venna, que com molts altres, està desert i composat per unes quantes cases del que semblen en sa majoria agricultors. Al final del poble ens trobem una senyora propietat amb un jardí impecable i una bonica casa al mig plantada. Ens quedem mirant i admirant la propietat quan un senyor de 70 anys apareix del jardí, doncs estava pintant la paret. És el propietari i amb ell intercanviem unes poques paraules. Aquesta breu conversa dóna lloc a una agradable invitació a fer un cafè. Caram quina sorpresa! Hem fet molt poca feina (distància) avui, però aquestes invitacions no ens agrada rebutjar-les. No és tant pel cafè en sí, sinó per les converses i experiències personals que sovint se’n deriven.

Entrem a la propietat, anem darrera la gran casa i ens trobem una altra caseta perfectament equipada i construïda on passen l’estiu. Esperem que la seva esposa es desperti i llevi per fer el cafè. Quan ja estem tots quatre el cafè inicial es transforma en una deliciosa truita amb ous de les seves gallines, olives, pa i te. Són una parella molt maca i el típic exemple d’emigrants. Ambdós tenen 70 anys, es van casar amb 20 i enguany celebren el 50 aniversari. Ella va néixer aquí, ell a un poblet molt proper i van emigrar a Alemanya. Allà van treballar i estalviar. El que guanyava ell, pel pis d’Alemanya i el sou d’ella per aquesta senyora casa i propietat. Ara retirats, gaudeixen d’una bona pensió i una vida molt sana aquí. Tranquil·litat, silenci, aire (vent) pur, gallines i galls d’indi amb ous boníssims, un hortet, oliveres… una senyora vida amb una jubilació de luxe. A part d’ensenyar-nos la casa, propietat i més coses amb gran satisfacció seva personal, també ens ensenyen fotos de família i del casament del seu fill… Tot això porta bastanta estona, així que la senyora ens treu també una mena de pastís de formatge amb un cafè fort a l’estil turc.

A part de que ens ho passem bé amb ells malgrat el pal de les fotos familiars i els seus petits ‘rotllos personals’, és divertit portar durant hores una conversa on ells parlen en un 85% alemany, 10% turc i 5% grec, mentre que nosaltres intentem comunicar-nos amb una barreja de 30% alemany, 30% turc, 15% anglès, 5% grec i 20% llenguatge corporal amb moltes gesticulacions. Això és un batibull de llengües, però és divertit.

I per acabar-ho d’adobar, totes aquestes converses les tenim acompanyades de música de fons. Quina música? Doncs ni més ni menys que ‘heavy metal’! Sí, resulta que el seu fill està amb un grup i és el vocalista, pel que amb una petita pantalla els pares ens mostren orgullosos els concerts del seu fill.

Passem forces hores amb ells. Fins el punt que els preguntem i ens oferim a ajudar-los amb la casa, hort o jardí, però sembla que ja se’n surten prou bé sols. En marxar ens regalen un tros de pastís que ha sobrat, olives i dos ous bullits.

Aquestes sorpreses pel camí ens encanten i donen molt de sentit a la nostra bogeria d’anar a peu pel món.

. La resta de la ruta segueix per camps conreats amb el terra aixecat, o amb blat molt madur a punt de ser collit. També tenim un solet que pica, encara més quan no trobem cap ombra, però no és alarmant encara. Ja arribarà juliol i agost, ja…

Riu Lissos
Riu Lissos
Bonics colors
Bonics colors
A punt de la collita
A punt de la collita

 

. Ens aturem a una benzinera i l’empleat ens ofereix grans i saboroses cireres del seu jardí que segons ens diu, té 500 cirerers. Una mica més endavant, abans d’arribar a Polyanthos també un home que ens ensenya el seu camp amb 120 cirerers, ens regala unes quantes cireres precioses juntament amb litre i mig d’aigua fresca.

. Seguim avançant per una vall en direcció oest que al sud (esquerra) es va separant lentament del mar i al nord (dreta) es va atansant a unes muntanyes sense encarar-les directament.

. Molt important per nosaltres és que a la majoria dels pobles, petits i amb 4 cases, acostumem a trobar alguna font d’aigua. Això és molt important i estem agraïts.

. Passem el poble de Polyanthos i ens trobem amb un pont trencat. La conseqüència és que la carretera fa una corba cap a dins les muntanyes on han construït un altre pont just a un racó força bonic on el riu Kompsatos baixa tranquil i té un parell de petites platges. Si no fós per que portem poca distància feta i encara resten unes hores de llum, consideraríem la possibilitat d’acampar aquí aquesta nit.

Seguim una miqueta més i ens trobem amb 3 ciclistes dels típics europeus que van a fer grans viatges durant mesos. Feia temps que no en trobàvem i com som gairebé de família, ens aturem a xerrar amb ells.

Em complau poder regalar el mapa de Turquia en paper que he estat fent servir durant tantes setmanes i que un cop acabada Turquia, no el volia llençar per si precisament ens trobàvem amb alguns ciclistes que ja dins Grècia, anessin cap a Turquia. L’he guardat per això i ara m’alegra saber que un dels ciclistes l’accepta encantat. Espero que li faci bon servei.

Mentre xerrem amb aquests 3 ciclistes arriba una autocaravana i ells s’aturen a parlar amb nosaltres. Normalment els de les caravanes juguen una altra lliga i no tenim cap contacte amb ells, però avui, una fabulosa parella de jubilats s’atura i s’uneix a la nostra reunió. Ja som 7 viatgers que representem 3 maneres diferents d’explorar el món. En autocaravana, bicicleta i a peu. Ens uneix un esperit de viatge, aventura, llibertat, gana/fam de conèixer món, que fa la nostra trobada i conversa molt interessant. A més, aquesta fabulosa parella treu una ampolla de vi i una llauna de mig litre de cervesa per compartir entre tots.

Després de bastanta estona xerrant, els ciclistes ja no arribaran allà on tenien previst i Jenn i jo ja no farem gaire distància més, així que quan els ciclistes marxen, ens posem d’acord i avui acamparem amb la parella de l’autocaravana a tocar del pont i del riu que nosaltres hem deixat enrere.

Aparquen l’autocaravana, nosaltres plantem la tenda, ells cuinen uns deliciosos espaguetis i quan gairebé es fa fosc, ens anem a banyar al riu.

Mentre tot això succeeix, arriba al nostre campament un altre ciclista que després de saludar i presentar-se ens pregunta (com ens va passar més d’una vegada al Pamir i Tadjikistan): -‘Are you the walkers?’ (Vosaltres sou els caminats?). Sembla que tornem a ser un xic famosos. Aquest també és un altre bon element. Ell viatja per uns quants mesos i aquest va en bicicleta i una mena de caixa – calaix – llit – ‘taüt’ de fusta amb 2 rodes enganxat al darrere la bicicleta. Una ‘curiosa obra d’art’ feta per ell i el seu avi. És genial!

Després de sopar i del bany al riu, tots quatre juntament amb el nou ciclista seiem molt còmodament dins l’autocaravana per compartir històries viatgeres, experiències, sentiments, idees, passió per viatjar… quin plaer compartir temps amb gent tan maca! Ha estat una gran sort trobar aquests viatgers i compartir unes quantes hores. Estem tan a gust que si normalment anem a dormir cap allà les 21 h, avui ho fem gairebé a mitja nit.

Muntanyes properes
Muntanyes properes
Bicicleta amb caixa - calaix - llit - ‘taüt’ de fusta
Bicicleta amb caixa – calaix – llit – ‘taüt’ de fusta
Bicicleta amb caixa - calaix - llit - ‘taüt’ de fusta
Bicicleta amb caixa – calaix – llit – ‘taüt’ de fusta
Fantàstica trobada de viatgers representant 3 maneres diferents d'explorar el món. En autocaravana, bicicleta i a peu
Fantàstica trobada de viatgers representant 3 maneres diferents d’explorar el món. En autocaravana, bicicleta i a peu

 

. Amb la tenda de campanya a tocar de l’autocaravana dels nostres nous amics hem passat una bona nit. Al matí teníem previst matinar i sense despertar-los, marxar, però l’home de la parella també és matiner i mentre estem recollint les motxilles i tenda, surt de l’autocaravana per donar-nos el bon dia oferint-nos un te calentó.

Tots tres ens endinsem uns centenars de metres per un camí de pedres cap a dins el riu Kompsatos per anar a veure una petita joia. Un molt antic pont bizantí que ens agrada molt. En tornar al campament per recollir les coses, la seva esposa ens treu un parell de llesques de pa amb mantega. Ens acomiadem molt sentidament d’aquesta bonica parella així com del ‘ciclista amb caixa annexa’ per continuar la nostra ruta. Què maco ha estat conèixer aquests viatgers!

. El dia d’avui ha estat diria que molt sonat en quant trobar la bondat de la gent.

. Al poble de Iasmos un senyor ens regala unes quantes cireres, igual que ens passa posteriorment a Koptero.

. Al poble d’Amaxades un home ens regala un croissant farcit de xocolata i un litre i mig d’aigua fresca.

. Mentre descansem a una parada de bus propera a Simantra amagant-nos del sol i la calor, un cotxe s’atura i surt un enorme home barbut vestit de negre. Ens ha vist anteriorment caminar sota el sol i ara ens porta 3 llaunes de refresc i 2 ampolles de mig litre d’aigua tot fred!

. Cap al final del dia estem creuant el poble de Lefkopetra quan saludant als veïns que anem trobant pel camí i que ens miren com si nosaltres fóssim marcians, un home ens saluda i cridant ens pregunta: -’Coffee?’ És una mica tard per prendre cafè, doncs potser no ens deixarà dormir, però aquestes invitacions ens encanten doncs mostren generositat, bondat i ens donen la possibilitat de connectar i conèixer un xic millor les persones i la realitat de la terra que estem trepitjant. Acceptem la invitació i mentre assaborim un molt típic cafè ‘frapé’, mirem de xerrar un xic amb aquest senyor i també un amic seu que agafa una cadira i s’uneix a nosaltres.

Aprenem i constatem el que caminant hem anat veient i copsant. Entre la frontera i Alexandroupoli, poca vida i gairebé cap mesquita, però entre Komotini i Xanthi (on esperem arribar demà) sí que hi ha bastantes mesquites i força gent amb la qual hem parlat en turc, no en grec. Aquí Lefkopetra ens diuen que la meitat del poble que queda al nord de la carretera que el creua, són musulmans i l’altre meitat al sud, cristians. A la meva pregunta de si la convivència és bona, la seva resposta no és gaire esperançadora i de veritat ens sap greu. A mida que els nostres nous coneguts locals van descobrint el nostre viatge, van quedant molt sorpresos. Tant és així que quan finalment ens acomiadem, un d’ells ens aconsella i acompanya a un indret dins el poble on podrem acampar tranquil·lament. Ens porta al camp de futbol on sota una teulada i arrasarats del possible vent, estarem molt bé. Per si això no fos suficient, ens deixa molt contents al camp de futbol, va a avisar a un senyor de manteniment de que estarem acampant, per que ell no es sorprengui i ens deixi tranquils. Ja per acabar d’arrodonir aquest fabulós dia ple de gent generosa, al cap d’una mica arriba amb dues bosses de plàstic on ens porta el sopar, consistent en unes mini hamburgueses de carn calenta, patates fregides, iogurt, pa i un parell de llaunes de cervesa fresca. Sí, tot això! Nosaltres estem al·lucinats. Però és que quan hem acabat de sopar arriba el primer home que ens ha convidat al cafè i també ens porta 2 entrepans amb carn, patates i amanida que deixem per degustar demà al matí per esmorzar. No estem acostumats a tenir tant de menjar.

. Acabem dutxant-nos sota una aixeta al costat del camp de futbol. Una dutxa… què bé, tot i que ahir va ser un bany al riu. Qualsevol cosa és bona per treure’ns una mica de suor, porqueria i mala olor de sobre.

Un bon lloc per acampar
Un bon lloc per acampar
Pont bizantí sobre el riu Kompsatos
Pont bizantí sobre el riu Kompsatos
Pont bizantí sobre el riu Kompsatos
Pont bizantí sobre el riu Kompsatos

 

. Esmorzem al camp de futbol que te tot de gespa molt ben cuidada i ben d’hora abandonem Lefkopetra per fer els quilòmetres que manquen fins a Xanthi.

. Seguim caminant en pla entre camps conreats i a les 730h ja tenim 27°C.

. Arribem a Xanthi, població més gran, amb ganes de fer feina de cap, deixant descansar al cos. Toca escriure, revisar texts, alimentar la web… i deixar que una tempesta cobreixi el cel de gris fosc amenaçant, però finalment descarregant poca aigua.

. La ciutat o el que hem vist d’ella no té res d’especial.

Xanthi, torre del rellotge
Xanthi, torre del rellotge
Xanthi des d’adalt
Xanthi des d’adalt
Jardí particular amb una decoració…
Jardí particular amb una decoració…
Fins i tot ells van més ràpids que nosaltres
Fins i tot ells van més ràpids que nosaltres

 

 

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

4 thoughts on “Feres – Xanthi”

  1. A slightly hilarious translation… but at least I get the idea of your journey. So funny “85% German, 10% Turkish and 5% Greek, while we try to communicate with a mixture of 30% German, 30% Turkish, 15% English, 5% Greek and 20% body language with many gesticulations.” And we learn that you two are becoming famous out in the world of adventurers! Thanks for the update.

    1. Thanks again Bonnie for your constant support and interest.
      We are very pleased to know that the many, many hours we spend updating our website are worth the effort. If you and others invest your time reading or translating and reading it, and you like it, then we are very happy!
      Big hugs and kisses!

  2. Hola Lluís, quina aventura!! M’ha encantat llegir-te i saber de tu. És un viatge meravellós el que esteu fent. Molts records des de BCN!! M’encanta la generositat que despreneu!! Una abraçada amiga!! Judith (la del carrer Sardenya)

    1. Hola Judith,
      Moltes gràcies per seguir-nos i pel bonic comentari. Ens omple de satisfacció i alegria llegir notes com la teva. Estem vivint aquesta fascinant aventura amb molta intensitat i trobant-nos molta gent meravellosa, pel que és relativament fàcil retornar la generositat que sovint rebem.
      Una abraçada amiga,
      Lluís

Leave a Reply to Lluís Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>