IMG_20160211_024528

La continuïtat de la ruta

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

De la mateixa manera que ens agradaria poder fer la nostra ruta de manera que no tinguem ‘forats al nostre formatge’, és a dir, caminant tots els quilòmetres que ens trobem entre Bangkok i Barcelona, també ens agradaria fer-la de manera continuada i en ordre. És a dir, primer Tailàndia, després Birmània, després Bangladesh, després l’Índia… però això no serà així.

Per què? Principalment per raons meteorològiques.

Arribats al punt on estem, amb els relativament pocs quilòmetres fets comparat amb tot el que tenim encara pel davant i havent viscut (patit) unes temperatures tan altes, ara que hem acabat Birmània hauríem de seguir cap a Bangladesh i encabat cap a l’ Índia, però des de maig a setembre tota aquesta zona és castigada amb el monsó que comporta altes temperatures i sobretot pluges, moltes pluges. Això ens va fatal. Caminar plovent a bots i barrals, amb altes temperatures, molta humitat, amb freqüents inundacions, carreteres tallades, fang i més fang… fatal!

Si seguíssim l’ ordre del mapa i tot ens anés molt, molt bé, ara ens menjariem Bangladesh i l’Índia en ple monsó per després probablement arribar a Pakistan, Tadjikistan, Uzbekistan en ple hivern i nosaltres no podem ni estem preparats per aguantar temperatures de molts graus sota zero.

Com a conseqüència de tot això, creiem que farem la nostra ruta. Farem tot i més per fer el màxim del nostre somni, però a vegades serà de manera no continuada i no en l’ordre que mostra el mapa. Serà fent trams en funció, entre d’ altres factors, de la meteorologia.

Ara que hem acabat Birmània i per tal d’ evitar el monsó a Bangladesh i l’ Índia o el duríssim hivern al centre d’ Àsia, fem un salt i avancem la nostra visita al centre d’ Àsia. Així intentarem entrar i caminar el màxim possible de Tadjikistan i Uzbekistan durant la primavera i estiu per,  quan teòricament acabi el monsó, cap a setembre / octubre, anar a Bangladesh per continuar amb l’ Índia.

Així que tornem a Bangkok per volar a Bixkek, capital de Kirguizistan on miraculosament es pot arribar sense cap visat, et posen un segell al passaport i ja ets a dins. Teòricament és així, segons diuen totes les fonts consultades durant la recerca prèvia. Veurem què passa quan aterrem allà.

Amb una política de ‘no cal visat i et poso un segell quan arribis al meu estat/país’, faciliten l’accés als estrangers que sense cap mena de dubte, deixarem divises dins les butxaques dels seus ciutadans. Nosaltres, un cop allà, cercarem els visats per Tadjikistan i Uzbekistan, dos malsons més d’aquells que tant ens agraden, i quan els tinguem,  doncs caminarem tot el possible a través d’ells.

Hi ha zones de la nostra ruta que per poder creuar-les...
Hi ha zones de la nostra ruta que per poder creuar-les…
... hem d'esperar el moment adient o la construcció d'un 'pont' per poder passar.
… hem d’esperar el moment adient o la construcció d’un ‘pont’ per poder passar.

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>