lotus flower bud

Les Nostres Intencions

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone
Click here for the English version of this post.

Quan compartim amb persones el nostre viatge, el nostre projecte, normalment la primera resposta és “Wow!” o ‘És fantàstic!” o “Esteu bojos!” També ens hem trobat amb algunes cares que s’han quedat completament en blanc o petrificades sense digerir la informació que acaben de rebre, algunes persones s’han quedat amb la boca totalment oberta i fins i tot alguns pocs han encongit un xic les espatlles i impassibles han respost “I què? La gent ja fa això.”

A partir del primer moment, unes quantes preguntes acostumen a saltar a la conversa. Per què voleu caminar un trajecte com aquest? Per què des de Bangkok a Barcelona? I, en acabar escriureu un llibre, oi?

Això és el que els diem sobre la nostra pròxima aventura.

Spirit house Thailand
Per què volem caminar?

Caminar la Terra no és cap nova idea. Des de que els humans vàrem deixar d’anar a quatre grapes i ens posarem sobre els nostres dos peus, els humans hem estat creuant el nostre preciós planeta a peu. És només en la nostra molt recent història que vaixells, trens, autobusos, motos, cotxes o avions ens ofereixen opcions molt més ràpides, còmodes i fàcils.

En el nostre cas, caminar és quelcom natural i habitual. És la manera que triem per veure i viure el món que ens envolta. És una manera lenta de moure’ns que ens dóna més temps per gaudir de tot allò que trobem en ruta. Com tampoc tenim cotxe o bicicleta, la nostra opció per moure’ns per la ciutat és caminant o amb transport públic. I gairebé sempre triem la manera més sana, ecològica i també barata que és anar xino-xano (o caminar molt ràpid si ho requereix).

Hi ha quelcom de molt bo en el fet de caminar. Prova de posar un peu davant l’altre estirant les cames i quedaràs sorprès. Fins i tot, pot canviar-te. Nosaltres fa molts anys que triàrem aquesta opció i esperem que les nostres llargues caminades segueixin sorprenent-te.

Jenn hugging a tree

Per què des de Bangkok a Barcelona?

Hem de començar a algun lloc. Aquesta és la resposta més simple. I acabar a Catalunya, a Barcelona, refent els carrers i places per on ens varem conèixer, per on vivim, per on som i ens sentim a casa i acabar posant la clau al pany de la nostra llar, ens és una molt bona idea. Serà un retorn a casa tant en sentit literal com figuratiu i emocionant.

Però, per què Bangkok? Per què no començar a la Xina, Rússia o a qualsevol altra ciutat a l’altre extrem d’Àsia? De fet, és un petit misteri per nosaltres mateixos. Ens agrada Bangkok i ens encanta Tailàndia, però també ens agrada com sona Bangkok Barcelona, BaBa com afectuosament li diem al nostre viatge. També hi ha una vessant cultural que ens acosta a les nostres arrels. Baba és el que ens cau de la boca quan estem encantats amb alguna cosa (Lluís és català) i baba vol dir àvia en croata (Jenn te arrels croates). Però al final, per nosaltres BaBa ara vol dir una nova manera de viure la nostra privilegiada vida.

Hem estat moltes hores davant el nostre mapa del món, que ja carrega molts indrets marcats i visitats, estudiant o considerant altres idees, rutes o combinacions. Però al final tenim el convenciment que la ruta Bangkok-Barcelona és “la ruta.” Ens envolta com una càlida abraçada de l’àvia i ens fa caure la baba quan ens deixa plens de fascinació. Els països, els estats i els pobles pels quals intentem caminar son molt rics en història, llengües antigues i infinitat de diferents sabors amb grans dosis d’espiritualitat. Son bressols d’ancestrals inicis culturals i al mateix temps, uns quants d’ells son totalment verges o inexplorats per nosaltres, pel que els volem gaudir a mida que els anem descobrint pas a pas.

I també volem descobrir la bondat dels seus habitants, per que estem convençuts que, com ja ens ha passat en molts altres indrets del món, ens trobarem cara a cara amb molta gent molt bona, amable, acollidora, generosa, agraïda de la nostra visita… i volem compartir això amb la resta del món i amb les nostres societats occidentals.

Lluís diu, “Tot el nostre mapa és un ‘potser.'” Sí, és un gegantí “potser” amb tants interrogants com quilòmetres tenim per endavant (aproximadament 14.000). Encara no tenim ni idea de com podrem passar a través de molts dels punts vermells que defineixen la nostra ruta planificada, quins camins, carreteres, vies de tren, ponts o rius haurem de seguir, o si podrem aconseguir l’interminable reguitzell de visats i permisos burocràtics que fan esgarrifar.

Hi haurà reptes i problemes de tot tipus i unes quantes pors que haurem de superar (tindrem un post sobre això més endavant), però és que “ens va la marxa.” Podríem haver escollit un altre itinerari, però aquest, amb totes aquestes cultures, països i pobles tan diferents als nostres, ens semblen un repte amb majúscules. Gairebé no podrem compartir cap llenguatge (a molts pocs llocs podrem parlar anglès, català, francès, croata o castellà), i això ens portarà a desenvolupar un llenguatge corporal on les paraules gairebé no facin falta.

La nostra intenció és fer la màxima recerca i preparació per llavors presentar-nos a la “línia de sortida.” A partir de llavors, només és qüestió de posar un peu davant l’altre, començar a caminar i mirar de prendre les millors decisions sobre el terreny. Nosaltres a això li diem “R&D.” Fa anys que ho practiquem. Sovint és recerca i desenvolupament (sortim guanyant) però no poques vegades també és recerca i desastre (ens surt malament, però sempre aprenem alguna cosa). La nostra ruta prevista promet guardar-nos bones dosis d’ambdues R&D.

synchronicity

I, en acabar escriureu un llibre, oi?

Ens sembla molt curiós que la gent doni per suposat que d’aquest viatge, d’aquesta aventura sortirà un llibre o fins i tot una pel·lícula. Òbviament, no estem tancats a cap, cap opció ni proposta, i de fet ja hi ha un bon ventall d’exemples on el públic en general ha estat servit amb alguna autobiografia, llibre o pel·lícula arrel d’alguna experiència d’aquest tipus.

Però això no és tan obvi per a nosaltres. No emprenem aquest viatge amb l’objectiu de fer-nos famosos, ni cerquem cap tipus de popularitat. Emprenem aquesta caminada per que és quelcom que ens crida des de dins nostre. Fa temps que ens bull la sang. Fa temps que ho vàrem decidir i no hi ha manera d’aturar aquesta passió que ens empeny a voltar món. A l’hora que abracem aquest repte, acceptem tot el gran món desconegut en el que ens submergim i del que menys certeses còmodes com les de casa, suposem que sorgirà de tot.

Escriurem un llibre? Potser sí o potser no. Hi haurà algú que consideri aquesta aventura suficientment atractiva per fer una pel·lícula? No tenim ni idea. Estarem molt agraïts per tot el que es derivi d’aquesta aventura abans, durant i després de caminar-la? Segur que sí. No som arrogants ni volem pensar en el que es pot derivar d’aquest gran projecte quan ni tan sols l’hem començat encara.

Deixarem el futur, pel futur que és on pertany. Avui, com cada dia durant el viatge, deixarem que els vostres pensaments vagin de tant en tant per davant de les nostres passes, però nosaltres posarem tot el nostre esforç en fruir i viure l’ara i l’aquí.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>