Montgat – Barcelona !!!!

.

HO HEM ACONSEGUIT !!!!

Hem caminat des de Bangkok fins a Barcelona !!!!

Després de 955 dies de ruta i 16.048 quilòmetres caminant Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan, Iran, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia, Grècia, Macedònia, Albània, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Itàlia, França i la nostra estimada Catalunya, hem pogut fer realitat aquest somni, repte, projecte, bogería, aventura…

La nostra alegria i satisfacció és senzillament indescriptible.

Ara, només arribar, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han vingut a rebre en persona a la nostra arribada a Barcelona, i també volem reiterar les moltes gràcies a totes aquelles moltes persones que ens han ajudat de qualsevol manera al llarg de tota la nostra aventura.

Vàrem sortir a “Explorar el món cercant la bondat de la gent” i certament l’hem trobat.

Aquesta és l’última etapa de la nostra aventura! L’arribada a Barcelona !!!!

La trobada amb les nostres famílies i alguns amics. El màgic moment somiat que ens causa una certa tristor, però sobretot una alegria i satisfacció senzillament indescriptibles pel fet d’haver assolit l’absolutament ambiciós objectiu de finalitzar el nostre repte, projecte, ruta, aventura.

Finalment hem pogut caminar des de Bangkok fins a Barcelona. Estem que no ens ho creiem. Collons, ho hem fet !!!!

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquest és el resum de l’últim dia i el recorregut:

Montgat, Badalona, s. Adrià del Besòs, Barcelona

.

. Avui és el dia. Avui és l’últim dia del nostre projecte, aventura, somni, repte. Avui és un dia molt, molt especial. Un dia a l’hora trist i molt alegre i feliç.

. Tal i com havíem anunciat a la nostra pàgina web i les nostres xarxes socials per si cap persona, coneguda o desconeguda, volia caminar l’última etapa amb nosaltres, a les 8h estem a la parada de tren de Montgat Nord.

Hem passat una fantàstica última nit, no a dins la tenda com ha passat durant la immensa majoria de dies, sinó a un boníssim llit que la nostra estimada amiga Patri ens ha ofert a casa seva. No només hem tingut la sort de poder passar l’última tarda-vespre amb ella, sinó que a més, tenim la sort de que Patri ens acompanya tot el recorregut de l’últim dia. Amb ella arribem puntualment a la parada de tren de Montgat Nord i com no arriba ningú més, iniciem la nostra última etapa. Prenem el caminet que ressegueix la platja, en direcció sud, cap a Barcelona. Ara ja sí que la tenim a tocar.

. En un dia normal de ple estiu amb molta calor com és avui, haguéssim començat a caminar molt més aviat. Iniciar la caminada a les 8h és un petit suïcidi, doncs al poc ja estem suant i torrant-nos. Però volíem donar l’opció a qualsevol persona que volgués venir amb nosaltres. Si haguéssim dit de començar a les 6h, segur que no es presenta ningú. Ho vam plantejar per les 8h per donar temps, i finalment tampoc ha vingut ningú.

. Abans d’arribar a l’estació de tren de Montgat ens trobem una antiga torre de guaita i també un monument a Catalunya amb quatre columnes de ferro representant les quatre barres de la Senyera, la bandera de Catalunya. Patri ens va fent de guia, explicant-nos coses interessants.

. Després de Montgat arribem a Badalona. El passeig marítim el tenen molt ben arreglat. A l’hora que passem ja hi ha moltes persones. Alguns directament a la platja. La majoria fent esport. Ens agrada veure societats on un bon nombre de persones fan esport. Es cuiden la seva salut. Gairebé des de primera hora quan hem sortit estem molt contents de veure tanta, tanta gent que fa esport. Aquests dies fa moltíssima calor, així que moltes persones matinen per poder fer exercici amb unes temperatures un xic més agradables o suportables. Ens agrada molt veure tantes persones caminant, corrents, en bicicleta… veiem molt d’esport, que nosaltres entenem o interpretem com un senyal d’educació i progrés social. Més cultura i més salut. Estem contents de veure la nostra societat així i ens agrada quedar-nos un xic sorpresos per la gran quantitat de persones fent exercici. Felicitats!

. Al final de Badalona, abans del port, passem el típic i emblemàtic pont del petroli amb una mar completament plana. És mig matí, fa moltíssima calor, però tenim una enorme motivació d’acabar i avui estem molt ben acompanyats.

. Després del bonic port de Badalona ens trobem amb un tram certament lleig, gairebé horrible, de la costa. El tram de s. Adrià del Besòs és lleig amb ganes. És caracteritzat per les tres immenses xemeneies.

. Arribats al riu Besòs creuem un pont per entrar oficial, final i feliçment a la capital de Catalunya.

Hem arribat a Barcelona, a la nostra estimada, bonica i cosmopolita ciutat.

Sí, ho volem repetir. Hem arribat a Barcelona !!!!

. Caminem ja per la ciutat fins arribar al museu de ciències naturals de Barcelona, a la zona del Fòrum. Allà ens aturem a descansar a l’ombra per beure molta aigua i mirar de fer un xic suportables els 36°C que ens estan ofegant. És curiós que el 16 de gener del 2016 sortíem de Bangkok amb aproximadament 36°C i una humitat esfereïdora, per avui, 29 de juny del 2019 arribar a Barcelona amb 36°C i una calor mortal.

. Seguim avançant cap al centre de la ciutat caminant a tocar de la platja. La sorra està plena de gent. Para-sols multicolors, tovalloles, persones per tot arreu i una sensació de veure molta carn rostint-se a la graella, sota un sol massa fort. Aquesta és la vista que ens acompanya fins el port olímpic.

. Després de passar el pavelló poliesportiu de la Mar Bella, a la platja del Bogatell ens trobem amb el nostre amic Quim. Ell és el guionista, productor, director i càmara del bonic i artístic vídeo curt que ja tenim fet, i ell és l’artista que intentarà fer un documental de més llarga durada, si podem trobar patrocinadors que aportin fons econòmics per cobrir els costos de producció.

. Ens fa molta il·lusió trobar-nos amb en Quim. Després de les abraçades i curtes converses, ens posem mans a l’obra. Fem uns quants enregistraments al llarg de diferents trams i escenaris de la nostra ruta.

A més és en Quim qui pronuncia unes paraules màgiques que ens arriben al cor: Ens diu clara i rotundament: -‘Benvinguts a Barcelona, Welcome to Barcelona!’ Una frase tan senzilla com potent per tot el profund significat que porta. És en Quim el primer en donar-nos la benvinguda a la nostra destinació final.

. Després de trobar-nos amb en Quim i continuar la filmació de més imatges i continguts, també ens trobem un parell de conegudes de Jenn. Casualment ambdues germanes estaven de vacances per Catalunya i han aprofitat l’avinentesa per unir-se a la festa.

. Jenn, Quim, Patri, les dues conegudes i jo seguim avançant tal i com teníem previst. Ja haviem anunciat la que és la ruta de l’última etapa: Sortida de l’estació de tren de Montgat Nord, passeig marítim de Badalona, el Port de Badalona, el pont sobre el riu Besòs, el Parc del Fòrum, el Port Olímpic, carrer Marina, carrer Pujades, Parc de la Ciutadella, Passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Palau de la Música Catalana i Casa dels Entremesos a la Plaça de les Beates, 2.

. Després de seguir aquest recorregut, assaborint cada passa, doncs són les últimes i això s’acaba, seguim ‘entretenint-nos’ amb més filmacions al llarg del passeig marítim, al parc de la Ciutadella, al passeig Lluís Companys i finalment a l’Arc de Triomf. Sí, hem volgut passar per l’Arc de Triomf per que arribar aquí caminant ha estat un gran triomf per nosaltres.

. Després de l’Arc de Triomf estem ja a molt poques passes del ‘final oficial’ de la nostra aventura. Aquest final arriba molt poc després.

. Arribem al Palau de la Música Catalana!!!!

Arribem al final de la nostra aventura. És el final del nostre somni, repte, projecte.

Sí, ho volem repetir. Hem arribat al Palau de la Música Catalana !!!!

. A l’arribada ens trobem amb persones molt especials per nosaltres. Totes elles han vingut expressament a rebre’ns. Ens fonem amb un bany de petons, abraçades, somriures, felicitacions, alegria…

Jo també abraço una columna de la façana del Palau de la Música Catalana fent-li un petó. Ja som aquí.

Els ulls coberts de llàgrimes, el cor bategant ben fort i la ment, aquesta eina tan poderosa que m’ha portat fins aquí, explotant com un volcà de sensacions, em diuen inconscientment que sóc molt feliç, molt orgullós per haver assolit aquest immens repte. Això és brutal.

. Després de la fantàstica rebuda, tots plegats anem a celebrar-ho a la Casa dels Entremesos, un centre cívic i cultural molt proper. Un cop allà, arriben més estimats amics per fer-nos costat, per donar-nos la benvinguda, per felicitar-nos, per omplir-nos d’amor, d’escalfor i per compartir la celebració.

Moltes, moltíssimes gràcies per venir a rebre’ns a l’arribada a els meus Pares, Alberto, Marina, Júlia, Montse, Joan, Inma, Jordi, Lourdes, Quim, Núria, Josep M, Noèlia, Carme, Patri, Josep, Lluïsa, Cati, Lluís, Carmen, Quim i Nacho.

. A la Casa dels Entremesos primer fem una roda de premsa. Atenem un mitjà de comunicació que ha vingut a enregistrar imatges de la nostra arribada, responem les seves preguntes i també les preguntes de la resta dels assistents.

. Un cop acabada la roda de premsa, passem a una altra sala per continuar la celebració, tot fent un brindis amb cava.

La festa de celebració acaba en unes hores. Jenn i jo ens quedem per ajudar a recollir tot i al vespre, al començament de la nit del 29 de juny del 2019 acabem la celebració donant per finalitzat el nostre repte gegantí, la nostra fita. L’hem assolit.

. Ara, només arribar, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han vingut a rebre en persona a la nostra arribada a Barcelona, i també volem reiterar les moltes gràcies a totes aquelles moltes persones que ens han ajudat de qualsevol manera al llarg de tota la nostra aventura. Vàrem sortir a “Explorar el món cercant la bondat de la gent” i certament l’hem trobat.

 

. HO HEM ACONSEGUIT !!!! Hem caminat des de Bangkok fins a Barcelona !!!!

Després de 955 dies de ruta i 16.048 quilòmetres caminant Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan, Iran, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia, Grècia, Macedònia, Albània, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Itàlia, França i la nostra estimada Catalunya, hem pogut fer realitat aquest somni, repte, projecte, bogería, aventura…

La nostra alegria i satisfacció és senzillament indescriptible.