IMG_20160205_012707

Nakhon Sawan – Kamphaeng Phet

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquests últims dies des de l’última entrada hem seguit cap al nord-oest avançant xino-xano sense fer grans distàncies però sense aturar-nos. Després de molts dies seguint el gran riu Chao Phraya, passat Nakhon Sawan ens hem ‘canviat de camisa’, hem ‘fet el salt’ a l’anterior riu i hem anat a seguir el riu Ping al llarg del que jo anomenaria, la ruta del sucre (molt diferent a la mítica ruta de la seda).

Les temperatures i el clima, determinats per nosaltres, estan força bé. En general han pujat un xic respecte a la setmana passada, quan vàrem poder gaudir de dies frescs i cels coberts, però aquesta setmana no son, ni de lluny, tan, tan altes com quan ens allunyavem  de Bangkok i les vàrem passar tan magres. Això ens permet fer força bona feina, caminar bastant i no arribar tan trinxats al final del día, mantenint, per exemple, les butllofes dels peus controlades.

De moment seguim mantenint la nostra ‘rutina de treball’, doncs ara per ara i aquí Tailàndia ens funciona bé. Resumidament, ens despertem a les 4h, esmorzem i recollim tota la parada muntada per passar la nit i a les 5h comencem a caminar. Això ens dona aproximadament 1,5h de caminar en la foscor fins que cap a quarts de 7 comença a clarejar sent llavors quan gaudim de precioses sortides de sol normalment entre camps d’arròs, de blat de moro, últimament de canya de sucre o entre temple i temple.

Des de les 7 a les 10h seguim fent feina, saludant a tort i dret a gairebé tothom que ens trobem pel camí, els que es van despertant, els que comencen un nou día, els que van a l’escola, els que porten la seva canalla a l’escola… A partir de les 10h comença la ‘zona perillosa’. Depèn molt de les temperatures i el sol. De totes, totes seguim fins arribar a l’objectiu de distància del día, però com seguim i com arribem és sempre una incògnita. Depenent de com estan els pobles i de com estem nosaltres, fem entre 20 i 30km i invertim entre 5 i 7 hores, per que anem aturant-nos, descansant, xerrant amb els nous amics que fem al llarg del camí…

Arribats allà a on volíem, normalment força tronats, comença la recerca d’allotjament. Acostuma a ser un procés dolorós per l’hora del día i el cansament acumulat. Un cop sabem on passarem la nit, mirem d’aprofitar una mica més el día per anar a visitar un xic el poble o els voltants d’allà a on estem (activitat que acostuma a representar uns 4-5km més, però lleugers com una ploma!), dinem/sopem, a vegades mantenim interessants però molt limitades converses amb els veïns i finalment anem a descansar, fer diari de viatge, reparacions a l’equip o a nosaltres mateixos. Si estem a alguna habitació, anem a dormir cap a les 21h (si no ens hem quedat sopes abans), i si estem acampant per lliure, com es fa fosc cap a les 18:30h, doncs a dormir cap a les 19h. Aquesta acostuma a ser, més o menys, la nostra rutina de treball. Evidentment tot és tan variable i depèn de tantes i tantes coses! Vivim literalment el día a día, hora a hora.

 

Per veure algunes de les fotos que anem publicant de tant en tant i sense necessitat de tenir cap compte o usuari:

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies:

Nakhon Sawan – Kao Liao – Banphot Phisai – Khanu Woralaksaburi – Khlong Khlung – Kamphaeng Phet

 

. Parlant de gaudir de les senzilles coses de la vida, despertar-se amb els cants dels ocells i les primeres llums del día cap a les 7, és molt bo i si a més, només mig obrir els ulls recordo que avui no haig de carregar tot l’equip i fer uns quants quilòmetres, llavors la sensació és meravellosa. Avui día de descans.

. Passejant per un carrer de Nakhon Sawan veig venir una moto amb un carro-restaurant annexat, una imatge i negoci molt típic per aquí Àsia. Sobre la moto va una senyora, sembla que molt gran, massa gran per encara haver-se de guanyar les garrofes així. Porta un gran barret per protegir-la del sol que ens està torrant a tots, però la seva pell, la seva cara ja està molt fosca i arrugada. Ens mirem mútuament i jo, com acostumo a fer amb molta gent, la saludo amb un gest del cap més un somriure. Ella em torna la salutació i quan somriu només li surt una gran dent blanca, només una al mig de la dentadura, que ressalta molt contra la seva fosca pell. Un tendre somriure.

 

. Quan portem unes 4,5 hores caminant i manquen uns 6km per Kao Liao, ja fa hores que hem substituït els meravellosos i verds camps d’ arròs per grans plantacions de canya de sucre. Sembla que estan de collita doncs veiem quantitats de camions carregats a rebentar de canyes que porten a una enorme i horriblement fumejant fàbrica. Però nosaltres seguim avançant i com sempre, anem fent aturades per descansar, tot fent exercicis per l’ esquena. Els nostres llocs preferits son les parades de bus. Per mi son els meus particulars temples. Ens aturem a una que resulta tenir al seu costat a una parella venent blat de moro. Només seure i deixar anar les motxilles la senyora en regala 2. No hi ha manera de que accepti diners així que després d’ assaborir tan bon esmorzar, anem al cotxe on el senyor te encara molts i ens passem una bona estona pelant-ne uns quants fins acabar-los i deixar-los a punt per coure. En acomiadar-nos per seguir camí l’amable parella ens regala 4 més.

. Ens anem atansant a Kao Liao i una simpàtica noia sobre una moto (aquí gairebé tothom va en moto) ve expressament cap a nosaltres i amb un força bon anglès (cosa gens fàcil de trobar) ens diu que el seu germà ens ha vist caminar des de molt lluny i l’ envia a ella per que ens pregunti si volem que ens porti en cotxe a algun lloc. Molt agraïts li comenten que caminem i aprofitant l’ avinentesa del seu anglès, li preguntem si coneix cap allotjament al poble. Ens diu que sí, però que no recorda exactament. Dit això ens diu: Vosaltres esteu aquí d’ empeus amb les pesades motxilles, seguiu caminant i jo vaig amb la moto a trobar on està exactament. Al·lucinats seguim i al cap d’ una mica la veiem que torna. Ja ha trobat un allotjament. Ens diu a quina distància està aproximadament i ens descriu l’ entorn i la casa, doncs tot està en aquestes boniques lletres que és el tailandès, que no entenem de cap manera. Ens acomiadem de l’ amable noia, seguim meravellats amb les persones que seguim trobant i ja de pas, ens quedem a l’ allotjament, dins una caseta pintada de verd, d’ un verd gairebé dels Castellers de Vilafranca.

 

. Una senyora en moto s’ ofereix a portar-nos.

. Trobat allotjament a Banphot Phisai, triem el més senzill doncs entra dins el nostre ajustat pressupost, però al final ens donen una de les habitacions de la següent categoria, un 33% més cares, pel preu de la senzilla. Acabem dins un contenidor de càrrega perfectament equipat, que esdevé una molt bona habitació amb un porxo de fusta acollidor des d’ on podem escriure gaudint de bones vistes del camp i la vida rural.

 

. Entre Banphot Phisai i Khanu Woralaksaburi veiem forces plantacions de blat de moro mentre els camions carregats fins la bandera de canya de sucre no deixen de passar durant hores. Hi ha la famosa ruta de la seda i aquí tenim la ruta del sucre.

. Arribats a Khanu Woralaksaburi i mentre esperem a un creuament per seguir els últims 2 km del dia, ara ja força tocats i rostits pel sol, un amable noi, dins un altre força impressionant ‘pick-up’ s’ atura per preguntar-nos si estem bé, necessitem res o ens pot portar a enlloc.

 

. 2 cotxes s’ ofereixen a portar-nos al següent poble. Després ens trobem un d’ ells de cara, quan ja torna d’ allà a on anem i ens saludem com si fóssim amics de tota la vida.

. Un cotxe de policia ens passa i al cap de poc el veiem que torna de cara i s’ atura. Ens pregunten si tot va bé, si necessitem que ens portin i marxen quan entenen que estem bé i només volem caminar. La primera vegada que van aturar-nos van acabar volent-se fer una foto amb nosaltres.

. Manquen uns 7km per Khlong Khlung, el sol ja pica i nosaltres estem força tocadets, malgrat encara ens resta feina per fer. Com a tortugues o cargols seguim passant per davant de persones a les que saludem. Des d’ una parada de sindries amb moltes sindries per vendre una família està dinant sobre una de les típiques plataformes de fusta sobre les que es passen hores i sobre les que ja hem dormit un parell de nits. Ens criden per que ens atansem i en fer-ho, ens fan seure amb ells, ens serveixen aigua fresca de la que ells beuen (i que també bebem esperant que els nostres estómacs aguantin bé o s’ acostumin ràpid). Amb l’ aigua també ens serveixen un bon plat d’ un boníssim arròs ’amb cosetes’ i, com no, sindria. Ens obren una de la mida d’ una bola de bitlles i després una altra de la mida d’ una pilota de handbol. Tot està deliciós, però el millor de tot és la seva companyia, generositat i el compartir una estoneta amb ells assaborint la seva bondat i generositat.

. Arribats a Khlong Khlung, objectiu del día, veiem un allotjament que ens permetria dormir propers a la carretera que seguim aquests dies. Mentre estem valorant el quedar-nos aquí o arriscar-nos i seguir un xic més a veure si trobem algun altre lloc per dormir, primer, un senyor ens crida des de la seva botiga oferint-nos aigua o l’ ús del lavabo. Tot seguit una noia apareix amb un anglès força bo i s’ interessa per nosaltres. Anem a l’ ombra per explicar-li. Ella va a preguntar sobre allotjaments més endavant i torna amb molt bona informació i 2 gots d’ aigua fresca boníssima.

 

. Entre les 5 i les 7h del matí, caminant en plena foscor, sentim una veu de dona que no calla. A alguns pals elèctrics hi ha altaveus que escampen una sorollosa megafonía a sac amb una mena de discurs i alguna música que em sona a … Això ho hem trobat només a alguns pobles, no a tots i trobo que és escandalós. No em puc imaginar tenir un altaveu d’ aquests a prop de casa i haver d’ aguantar això, tan sorollós i terriblement molest, durant tant de temps i a aquestes hores! Ni a cap hora del día ni de l’ any! No entenc res del que diuen, però la meva imaginació no va precisament cap a missatges molt neutres, constructius i/o desinteressats. Gairebé segur que dec estar equivocat (?).

. 2 motoristes s’ ofereixen a portar-nos al llarg del camí.

. Un grup de persones grans ens ofereixen menjar amb ells mentre passem pel seu davant. Malgrat l’ oferta és molt temptadora, amablement i agraïts refusem molt a disgust, doncs encara ens resten forces quilòmetres per endavant.

. Una dona passa amb la moto i entrant a casa seva ens regala una peça de fruita.

. Arriba un motorista directament a nosaltres i quan ja portem uns quants quilòmetres i 6 hores caminant, ens regala 2 refrescs frescs! Ens senten divins i els gaudim cerimoniosament a la salut d’ aquest bon home i de sa família.

 

. 2 cotxes s’ ofereixen a portar-nos fins a Kamphaeng Phet quan ens resten encara alguns quilòmetres.

. Entrant a Kamphaeng Phet un grupet d’ amics de mitjana edat estan xerrant i prenent una cervesa quan passem pel seu davant. Ens saluden i un d’ ells ens ofereix una cervesa fresca que malgrat ser una mica aviat, després d’ uns quants quilòmetres, em senta de meravella.

. És una molt grata sorpresa veure un gran parc al llarg del riu Ping, que aquí és molt gran, amb molts aparells per fer exercicis dels que trobem al gimnàs. Alguns estan tronadets, altres en molt bon estat. És un altre detall admirable que vaig veient al llarg de moltes poblacions, grans, mitjanes i petites. Dona gust veure que el país i la seva amable societat van desenvolupant-se i tenint cura de la seva salut. És la mateixa alegria que sento quan de tant en tant ens creuem alguns ciclistes per les carreteres secundàries per les que mirem d’ anar.

 

. Avui día de descans assaborit minut a minut. Em desperto encara fosc i estirat còmodament al llit segueixo treballant en el contingut de l’ entrada per la nostra web. Però com la curiositat i fam de veure món son més fortes, lleugerissim de pes vaig a veure què tenim per aquí i no vaig veure ahir en arribar. Vaig a creuar el gran riu Ping i el segueixo fins trobar un imponent temple amb una enorme i daurada construcció que veia des del pont que creua el riu, quan encara estava força lluny. És el wat Phraborommathatjadeeyaram!!! Sí, el nom és tan llarg com alta és la campana-piràmide-estupa. Tota Kamphaeng Phet està tancada. És diumenge i a més, avui s’ acaba l’ any xinès. Acabo caminant uns 10km que a part de descobrir l’ esmentat temple, em permet veure detallets de les famílies xineses.

. Pels carrers vaig trobant famílies xineses que treuen barrils o contenidors de metall davant les seves cases o negocis i on cremen papers, caixes buides representant regals… a l’ hora que posen unes ofrenes de menjar davant els seus negocis. Un grup de joves va pel carrer amb tambors, platerets i un llarg drac, fent-lo ballar i entrant als poquíssims negocis que avui estan oberts per ‘donar sort’ (i demanar diners).

. Quan torno a l’ hotel em trobo tota la família propietària traient un festival de menjar, ofrenes, espelmes, incens… davant la porta de l’ entrada. Em quedo amb ells que estan contents pel meu interès, permetent-me fer fotos quan tots ells s’ agenollen davant aquest colorista, variat i llaminer bufet culinari, pregant per un bon any que els faci més rics. El fill de la família, un sol de noi que parla un bon anglès, ens explica coses molt interessants, a l’ hora que en nom de la seva família ens regala una bossa amb fruita i una altra amb un deliciós i molt dens menjar cuinat. Per acabar aquesta entranyable celebració/trobada a l’ entrada de l’ hotel pengen una llarga tira de petards que en esclatar acaba escampant confeti vermell. Com ens avisen que això pot ser molt sorollós, nosaltres acabem la nostra aportació al mutu intercanvi cultural, ensenyant-los un vídeo d’ un correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona i un altre vídeo d’ un 3 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. Visca l’ intercanvi cultural i la riquesa, diversitat, respecte i enriquiment mutu.

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

2 thoughts on “Nakhon Sawan – Kamphaeng Phet”

Leave a Reply to esteve Mitjavila Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>