IMG_20171024_085937

Ordu – Samsun

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

El recorregut entre Ordu i Samsun no és ni molt llarg, ni amb tant de contingut com per justificar una entrada pròpia a la web, però la fem així per que Samsun representa per nosaltres un punt important a la nostra aventura.

Per què? Obriu aquesta entrada i seguiu llegint!

Per què Samsun és un punt important a la nostra aventura? Doncs per que a Samsun decidim aturar temporalment la nostra ruta a peu.

Vàrem començar a Bangkok la nostra aventura, acabant la primera fase al juliol del 2016 amb uns 3.500 quilòmetres caminats. Ara portem fora de casa des del passat setembre del 2016 i ja estem acabant novembre del 2017. Durant aquesta segona fase hem caminat uns 7.000 quilòmetres. A aquestes alçades Jenn està especialment cansada.

Fa 14 mesos que estem fora de casa rodant pel món i trobem molt a faltar les nostres estimades famílies, igual que ells a nosaltres. Ens morim de ganes de tornar a estar amb ells i abraçar-los ben, ben fort.

Aquestes últimes setmanes la tardor comença a entrar amb força. Les nits son molt llargues amb més de 12 hores de foscor que no ens permeten avançar. Aquestes llargues hores a les fosques on la manca d’exercici les fa cada vegada més fredes, juntament amb una constant batalla i cursa per evitar o esquivar les tempestes i pluges que ens colpegen i mullen molt sovint, fan del caminar tantes hores a l’aire lliure quelcom gens agradable i força més dur del normal. Les condicions meteorològiques, lluny de millorar, com és normal, van empitjorant a mida que s’atansa l’hivern. Encara tenim molt present el llarg, fosc i fred hivern patit mentre creuàvem caminant el nord d’Índia.

Per totes aquestes raons més alguna altra, decidim aturar temporalment la nostra caminada en arribar a Samsun. Portem uns 500 quilòmetres a Turquia, aproximadament un terç de la distància total que tenim entre Geòrgia i l’arribada a Europa.

Abans de tornar a casa per una bonica i familiar ‘hivernació’ volem veure algunes atraccions turístiques de Turquia. Esperem poder-les visitar durant aquestes properes setmanes en que tornarem a ser WOW (Walkers On Wheels o caminants sobre rodes).

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Ordu, Boz Tepe, castell Kurul, Artikli, Yason, Bolaman, Fatsa, Yüceler, Güzelyali, Cevizlidere, Ünye, Göbü, Sahilköy, Akçay, Terme, Gündogdu, Karacali, Karkucak, Dalbahçe, Karaagaç, Namazli, Acikli, Çarsamba, Cumhuriyet, BeylerceBeylerce, Kushane, Çelikli, Halispasa, Melik, Dikbiyik, Irmaksirki, Egercili, Çinarlik, Tekkeköy, Canik, Samsun

 

. Deixem Ordu amb la intenció de caminar un bon tram sense motxilles. El caminar no és un problema normalment però el pes de les motxilles ens segueix matant. El problema del pes encara no sabem com solucionar-ho després de tant de temps, així que qualsevol oportunitat que se’ns presenta per fer ruta sense carregar més del 40% del nostre pes corporal, mirem d’aprofitar-la.

. Sortim de casa del nostre amic Enes i copsem que Ordu, com bastantes altres ciutats grans fins ara, s’allarga moltíssim entre les muntanyes i la costa. La qualitat de les construccions, edificis, passeig marítim etc és alta.

. La carretera passa a tocar de l’aigua. La costa a l’oest d’Ordu fa una gran entrada dins el mar. La carretera podria seguir el perfil de la costa com ha fet fins ara, però tira pel dret i s’endinsa per entre les muntanyes resseguint les valls d’un parell de rius.

. Deixem la costa i comencem a estar envoltats de turons i muntanyes mitjanes que durant quilòmetres i més quilòmetres tenen uns quants arbres salvatges i milers d’avellaners.

. És certament una vía ràpida de molt bona qualitat de construcció. Ponts, ponts i més ponts van saltant un parell de rius. Des d’Ordu i cap a l’oest, la carretera ressegueix i salta vàries vegades el serpentejant riu Akçaova. Després, tornant a baixar cap a la costa, anem sortejant un altre riu, però entre els inicis d’ambdós rius ens trobem amb una dolorosa realitat.

Ja hem passat alguns túnels dies abans i avui mateix també en tenim 4 de curts, però al mig dels 2 rius ens trobem un túnel ni més ni menys que de 3.820 metres. Això sí que ens fa mal, especialment a Jenn, molt més sensible a les dolentes condicions que es donen dins aquests forats a través de les muntanyes. Jo ja em vaig empassar un de gairebé 2 quilòmetres el dia que vaig caminar sol 63 quilòmetres entre Iyidere i Trabzon. Però és que avui vaig amb Jenn i això son gairebé 4 quilòmetres!

Abans d’entrar ens tapem bé el cos, el cap, taps per les orelles, mocador per la cara i nas per filtrar un xic el fum… i endavant. Sempre endavant. Caminem plegats molt ràpid. Al mig del recorregut notem com la qualitat de l’aire empitjora, és més dens i el soroll, al llarg de la segona meitat del túnel és molt molest. Jo surto amb un lleuger mal de cap que no em puc treure durant la resta del dia, però Jenn acaba força tocada.

. Un cop fora el túnel llarg i passats altres de més curts, seguim caminant a cel obert, avui parcialment ennuvolat. De sobte sentim un clàxon. Una moto s’atura al cantó dret de la vía. És en Hasan, el nostre amfitrió, amic i alegre motorista que ens va resguardar de la pluja a casa seva a Görele. Quina sorpresa i alegria trobar-lo aquí! Juntament amb 3 motoristes més aquesta tarda ell va cap a Samsun i tornarà a Görele a dormir. Ens abracem, xerrem una mica i ens acomiadem. Fantàstic!

. Després de 35 quilòmetres de bones vistes de turons, muntanyes, arbres i avellaners però sense cap població, res de menjar i només una font, retrobem el mar Negre, les cases, negocis, restaurants i vida habitual. Arribem a Bolaman. Des de la sortida d’Ordu ha estat un llarg tram de ‘desert de civilització’.

. Encara ens resten uns pocs quilòmetres fins la nostra destinació d’avui, que és el poble de Fatsa. A poc d’entrar a Fatsa ens trobem amb un altre conegut. Ja comencem a ser famosos. El 1r o 2n dia d’entrar a Turquia un motorista que viu a Samsun que venia també procedent de Geòrgia es va aturar, vàrem xerrar i ens va regalar unes barretes energètiques. Avui el tornem a trobar! Quina il·lusió! Tornem a xerrar, ens torna a regalar avui xocolata amb avellanes, com no, i ens donem informació de contacte per quan arribem a Samsun, doncs ens ha convidat a estar-nos a casa seva. Veurem què passa quan arribem a Samsun. Si aquesta invitació és certa i ferma, quina sort que tenim!

. Un cop caminats 41 quilòmetres arribem a l’estació d’autobusos de Fatsa on agafem un transport de tornada a Ordu.

Cal descalçar-se sempre que s’entra a una vivenda. A casa nostra, també, però dins de la vivenda tenim un petit moble on deixar guardades totes les sabates. Aquí és molt típic i freqüent trobar-se una gran col·lecció de sabates al replà de l'escala, fora les vivendes!
Cal descalçar-se sempre que s’entra a una vivenda. A casa nostra, també, però dins de la vivenda tenim un petit moble on deixar guardades totes les sabates. Aquí és molt típic i freqüent trobar-se una gran col·lecció de sabates al replà de l’escala, fora les vivendes!
Riu esmunyint-se entre muntanyes
Riu esmunyint-se entre muntanyes
Muntanyes d’avellaners
Muntanyes d’avellaners
Quines dues preciositats!
Quines dues preciositats!

 

. Després de la llarga caminada d’ahir en que vàrem poder avançar força feina i distància sense el mortal pes de les nostres motxilles, avui ens prenem el dia de descans. En situacions normals això vol dir, bugada, escriure molt per la web, respondre correus i sobretot, no caminar o moure gaire el cos.

Però avui estem extraordinàriament acompanyats del nostre amic i amfitrió Enes que ens vol ensenyar llocs bonics als voltants d’Ordu. Estem encantats i serà un honor ser guiats i acompanyats allà on ell vulgui.

. Sortim del centre d’Ordu per pujar a la muntanya que domina tota la ciutat. És Boz Tepe, una mena de Tibidabo per Barcelona. Trobem una bonica zona de pins, els típics restaurants, zones d’esbarjo i unes bones vistes de la ciutat d’Ordu malgrat la boira no ens permet fer unes bones i clares fotos.

. Després el nostre guia ens porta terra endins cap a les muntanyes que veiem sempre a la nostra esquerra. Petites carreteres serpentegen per camps, turons i muntanyes plenes d’avellaners. És brutal la quantitat d’avellaners que estem veient fa dies. Avui en Enes ens diu, igual que ens va comentar Kivanç a Giresun, que ni més ni menys que el 70% de la producció mundial d’avellanes prové d’aquí. És una dada que no podem contrastar ni comprovar, però tampoc tenim per què dubtar d’ella quan 2 fonts separades coincideixen. Sigui com sigui, el 70% de la producció mundial son moltes avellanes!

Pugem fins les ruïnes arqueològiques del castell Kurul des d’on tornem a gaudir d’unes molt bones vistes del llunyà Ordu i del sistema muntanyós que no s’acaba mai i es perd cap al sud dins la boira que no ens permet fer fotos gens clares.

. Anem a visitar l’amable mare d’Enes a la seva casa del camp a Artikli abans de tornar a baixar a la costa per dinar a Piraziz i posteriorment atansar-nos fins a Yason on estem una bona estona gaudint del mar, una platgeta i una bonica posta de sol.

Quin dia més fantàstic ens ha regalat en Enes!

Vistes d’Ordu des de Boz Tepe
Vistes d’Ordu des de Boz Tepe
Vistes d’Ordu des del castell Kurul
Vistes d’Ordu des del castell Kurul
Sistema muntanyós des del castell Kurul. La foto no és gens clara però permet veure el munt i món de muntanyes que tenim darrera la costa, al sud de la mateixa i que creen un entorn natural i meteorològic molt diferent a zones més al sud, més al centre de Turquia
Sistema muntanyós des del castell Kurul. La foto no és gens clara però permet veure el munt i món de muntanyes que tenim darrera la costa, al sud de la mateixa i que creen un entorn natural i meteorològic molt diferent a zones més al sud, més al centre de Turquia
Posta de sol des de Yason
Posta de sol des de Yason

 

. Avui és un dia un xic especial. Per què? Doncs per que avui gaudirem de la companyia del nostre segon seguidor caminant oficial. La primera fou Cloe, qui a Birmània va caminar amb nosaltres tot un dia, vàrem acampar junts durant la nit i al matí següent, entre plors de dolors i butllofes, ens va deixar. Després hem tingut un senyor a Iran que va caminar amb nosaltres uns 6 quilòmetres i un jove a Índia que va aguantar amb mi molt poca distància. Aquests dos jo no els considero o compto com a seguidors tot i que apreciem el seu esforç i curiositat. Però avui en Enes, el nostre bon amic i amfitrió a Ordu surt de casa per fer un bon tros amb nosaltres. Benvingut Enes!

. Efectivament Jenn i jo sortim de Fatsa molt ben acompanyats. Fatsa, com ja hem comentat i vist amb d’altres nuclis urbans poblats, s’allarga i allarga. Les vistes de l’aigua sempre son agradables i compensen la no tan agradable carretera.

Al començament anem els 3 plegats xerrant i comentant coses. Jenn i jo sempre portem ritmes diferents. Quan anem sense pes els ritmes es poden equiparar i podem caminar junts, però quan anem carregats amb tot l’equip, acabem separats per uns pocs metres. Així que amb el pas del temps Jenn es queda un xic endarrerida i segueix xerrant amb en Enes, qui encara està fresc, no porta pes i va molt tranquil. Uns quants quilòmetres més endavant sembla que Jenn i Enes ja han acabat la corda xerraire i també sembla que els quilòmetres comencen a fer efecte sobre els peus i cames d’Enes, doncs va caminant al darrera de Jenn. Ens aturem i reagrupem molt sovint, sempre comprovant que tots estem bé i còmodes per seguir endavant, igual que fem Jenn i jo cada dia.

. Pel camí un senyor ens convida a un te al seu restaurant. Quan el prenem molt a gust comentem amb en Enes que detalls com aquests, entre molts d’altres, ens fan la dura caminada molt més agradable.

. Seguim gaudint molt del mar Negre però seguim lamentant la massiva construcció de cases, edificis i més edificis per tot arreu.

. Després de 20 quilòmetres arribem a Ünye. A l’estació d’autobusos és on Enes ha posat la seva línia d’arribada però després de dinar i d’un comiat semi frustrat ell decideix acompanyar-nos un xic més. Nosaltres estem encantats amb la seva companyia. Portem dos dies i mig amb ell i ens cau molt bé. Així que avancem més tots 3 plegats, però al cap d’una estona Jenn troba a faltar la seva ronyonera. Alarma total! Repassant ràpidament el que hem fet, creiem que pot estar a l’estació d’autobusos on hem dinat, així que deixo a Jenn, Enes i tot el meu equip per sortir disparat corrents de tornada cap a l’estació. Arribo suant i puc recuperar la ronyonera que encara te dins els 2 telèfons, el passaport etc. Afortunadament ens l’estaven guardant. Gràcies! Menys mal.

Per no perdre més temps i llum de dia, torno a córrer fins retrobar-me amb Jenn i Enes que m’estan esperant amb el neguit de no saber si he pogut recuperar la important ronyonera. Quan ja estem tots reunits i més calmats, llavors arriba la trista hora dels adéus. Enes arriba fins aquí. Ens abracem i sentidament acomiadem d’aquest maquíssim nou amic amb el que esperem mantenir el contacte i amistat durant molt de temps.

. Caminem pel bonic centre de Ünye que ocupa una gran badia i on finalment trobem una bona platja amb sorra. Això és una platja per estirar-se i banyar-se còmodament !

. Acabant de creuar Ünye ens trobem amb un altre ‘element’. Veiem arribar una bicicleta carregada de bosses penjant per tot arreu. Des de lluny sembla un dels típics ciclistes rodamons que ens hem trobat pel camí. Arriba a la nostra alçada i ens aturem a xerrar. Som germans de ruta, germans rodamons. Aquest fa 8 anys que volta i la seva bicicleta és un genial merder de reciclatge. És una bicicleta amb unes quantes bosses penjant, cintes, cordes i pedaços que no se sembla gens a les bicicletes molt ben equipades que hem vist als ciclistes europeus. Tant la bicicleta com el seu propietari son d’allò més autèntic i interessant. El món està ben dotat de persones que fan coses fascinants.

. Finalment deixem enrere Ünye trobant-nos a l’esquerra unes quantes fàbriques que treballen les avellanes i a la dreta platja de sorra amb alguns trams amb pins. Quan gairebé es fa fosc i portem poc més de 30 quilòmetres, el cansament i la poca llum ens marquen el final del dia. Afortunadament trobem una caseta mig coberta i parcialment tapada amb alguns taulons que ens serveix de lloc d’acampada sobre tova sorra de platja i a uns 10 metres de l’aigua. Avui dormim a la platja amb la màgica música de les onades arribant gairebé als nostres peus.

Jenn amb Enes, el nostre bon amic que avui camina amb nosaltres més de 20 quilòmetres. Benvingut Enes!
Jenn amb Enes, el nostre bon amic que avui camina amb nosaltres més de 20 quilòmetres. Benvingut Enes!
Platja Ünye
Platja a Ünye
Platja Ünye
Platja a Ünye
Bicicleta amb unes quantes bosses, cintes, cordes i pedaços que no se sembla gens a les bicicletes molt ben equipades que hem vist als ciclistes europeus, però que tant la bicicleta com el seu propietari son d'allò més autèntic i interessant. El món està ben dotat de persones que fan coses fascinants
Bicicleta amb unes quantes bosses, cintes, cordes i pedaços que no se sembla gens a les bicicletes molt ben equipades que hem vist als ciclistes europeus, però que tant la bicicleta com el seu propietari son d’allò més autèntic i interessant. El món està ben dotat de persones que fan coses fascinants

 

. Esmorzem encara fosc a la platja, gairebé a tocar de l’aigua i seguim ruta. Seguim trobant-nos bastantes fàbriques que treballen els milers i milers de quilos d’avellanes. Per la banda de mar, la bona platja amb molta sorra i pins segueix, tot i que una secció molt gran està tancada a l’accés general, doncs és un gran càmping amb molts bungalous molt ben fets. Llàstima que bloquegin tanta costa per un ús privat.

. Ens trobem un gran taller on tallen enormes pedres, sembla que majoritàriament de granit. És molt interessant per nosaltres veure com d’enormes pedres i roques, acaben tallant i venent rajoles tan perfectament pulides com si fossin grans rajoles de torró o fitxes de dòmino.

. Arribem al poblet d’Akçay amb l’alegria de retrobar-nos amb l’autèntic ciclista rodamón amb pinta desastrosa que coneixíem ahir. Ens saludem i alegrem mútuament. Nosaltres estem també contents sabent que ahir al vespre ell va arribar aquí, el van deixar acampar al porxo d’una casa on a més el van donar sopar i avui esmorzar. Ens alegra saber-ho doncs com a companys de viatge, com a viatgers rodamons que vivim constantment a l’aire lliure exposats a la climatologia entre moltes altres coses, ens preocupem o pensem en els demés, especialment en els nostres ‘germans’ de ruta. A més ho volem escriure i incloure a la nostra web per mostrar la generositat d’algunes persones turques que tracten d’aquesta manera a d’altres viatgers com nosaltres.

. Nosaltres també seguim gaudint d’aquesta generositat. Creuant un petit poblet passem pel davant un cafè on un grup d’homes està jugant a una mena de dòmino. Des del porxo el propietari del cafè ens crida tot il·lusionat ‘xai, xai’ (te, te). No ens podem resistir. Ens atansem, deixem les pesades motxilles i aquest fantàstic senyor ens porta un te, 5 pastes dolces, avellanes (com no) i després d’estar una bona estona més o menys xerrant amb ell, ens ofereix un refresc abans de tornar-nos a carregar les motxilles. El seu entusiasme i bondat, a part de la invitació per quedar-nos a dormir al cafè si ho volem, ens dona energia extra per continuar. Llàstima que sigui al mig del dia i encara ens resti força feina per fer, per que si el trobem a la tarda-vespre, aquí i amb ell ens quedem a dormir. Quin tros de pa d’home!

. Ens aturem a una benzinera per anar al lavabo i uns clients que ja marxen ens regalen una miqueta de raïm i una petita, deliciosa i energèticament potent pasta dolça de coco.

. Arribem a Terme on fem un àpat. És un poble mitjà amb prou vida. El creua el riu Terme. Veiem que és força habitual el fet de que moltes poblacions tinguin el mateix nom que el riu que les creua. Aquí a la costa nord de Turquia on moltíssims rius baixen del gran sistema muntanyós del sud fins alimentar el mar Negre que està al nord, això és molt habitual.

. Abans de sortir de Terme un senyor, professor d’anglès segons ens diu, ens atura per amablement cosir-nos a preguntes. Aconteix al final del dia quan ens resta poca estona de llum natural i molt poca energia, però aguantem fins el final de la conversa.

. Ara sí que deixen Terme cercant lloc per dormir. Una estona més tard arribem a una benzinera on l’encarregat, abans que seiem un moment, ja ens fa senyals per convidar-nos a fer un te. No tenim molt de temps però descarreguem les motxilles i mentre assaborim el te, ens regala una barra de pa. Com la nostra missió ara és trobar un lloc per dormir, faig un petit tomb de reconeixement pels voltants. Trobo un raconet a l’aire lliure, sembla que discret i amb un sostre. Pregunto a l’amable encarregat que encara està bocabadat amb la nostra aventura, si podem acampar al racó. La seva resposta és una de les meves expressions favorites: -’Problem, iok’ (literalment, problema, no). Aquest ‘cap problema’ senzillament m’encanta. Ja més tranquils sabent que tenim un lloc prou arrasarat on plantar la tenda, tornem a seure per seguir socialitzant. Ell ens regala un altre te i una segona barra de pa. Més tard un veí que passa per aquí com si fos casa seva ens regala un petit paquet de galetes. Acabem dormint dins una habitació – traster on podem encaixar la tenda i on estem molt més protegits del temps.

Seguim trobant la bondat de la gent en moltes i diverses expressions o maneres.

És molt interessant per nosaltres veure com, d’enormes pedres i roques com aquestes, acaben tallant i venent rajoles tan perfectament pulides com les de la cantonada inferior dreta, com si fossin grans rajoles de torró o fitxes de dòmino
És molt interessant per nosaltres veure com, d’enormes pedres i roques com aquestes, acaben tallant i venent rajoles tan perfectament pulides com les de la cantonada inferior dreta, com si fossin grans rajoles de torró o fitxes de dòmino
Kiwis i no avellanes! Això és notícia
Kiwis i no avellanes! Això és notícia
Bonica tetera
Bonica tetera
Veïns jugant a una mena de dòmino metre prenen el típic i omnipresent te
Veïns jugant a una mena de dòmino metre prenen el típic i omnipresent te

 

. Ahir, un xic abans de passar Terme, ja vàrem tornar a deixar de caminar a tocar de la costa, igual que vàrem fer entre Ordu i Fatsa. Això ho comentem per que caminant terra endins, deixant el front marítim, ens trobem amb molts pocs edificis nous o grans edificis de vivendes en plena construcció. Pel camí sí que hi ha força població, però aquesta habita cases majoritàriament unifamiliars, la majoria d’elles velles, tronades o com a mínim, normals. Sembla que tornem a la realitat i comencem a deixar enrere la bogeria constructora i les nombroses cases de molt bona qualitat o aparença. Sembla que ja caminem per una Turquia més real i normal.

. Malgrat fer-nos pesats i repetitius, seguim caminant entre avellaners, avellaners i més avellaners. El paisatge no és gaire atractiu.

. De tant en tant ens aturem a benzineres per fer servir els seus lavabos, per fer les nostres necessitats, per rentar-nos a trossos mirant de substituir les necessàries i enyorades dutxes, per seure còmodament a cadires normals on poder descansar i recuperar un xic el mal d’esquena o espatlles… A algunes d’aquestes benzineres amablement ens ofereixen te que ens podem servir lliurament a les màquines que tenen, les quals sembla que estan a disposició de tothom que passi per allà.

. Durant tot el dia el cel està ennuvolat. Gris clar, gris fosc… En un parell d’ocasions plovisqueja obligant-nos a treure tot l’equip de pluja i no és fins al final del dia, a Dikbiyik que comença a ploure amb més ganes. Llavors toca cercar refugi tant per la pluja del moment, com per passar unes llargues 12 hores de nit fins demà a l’alba.

Arriba la tardor
Arriba la tardor
Arriba la tardor
Arriba la tardor
La tardor ja és aquí
La tardor ja és aquí
Bastantes benzineres disposen de te (çay, pronunciat 'txai')
Bastantes benzineres disposen de te (çay, pronunciat ‘txai’)

 

. Durant la nit ha estat plovent, però no ens ha tocat gaire. Comencem a caminar encara fosc i de moment no plou però en fer-se clar veiem el panorama que tenim sobre els caps. Tot està ben tapat, fosc, i poc després comença a ploure.

La distància que ens separa de Samsun és llargueta però factible per un dia de caminar normal sense interrupcions. Ara bé, la pluja ens obliga a anar aturant-nos i amagant-nos cada pocs metres. Aquestes aturades o refugis malauradament no impedeixen que anem una mica mullats i que jo acabi amb els peus xops i fets una porqueria. Per què? Doncs per que les botes estan ja molt malament, molt desgastades i amb uns forats que més que aïllar els peus de l’aigua, ara sembla que facin d’esponja absorbint tot el que trepitgen. Malgrat aquest estat tan lamentable, vull fer-les aguantar i arribar fins a Samsun.

. Durant un dels ruixats preguntem a la caseta de seguretat d’un gran magatzem de distribució d’aliments si podem refugiar-nos sota una teulada. Els empleats ens donen permís per entrar a les instal.lacions i seure a cobert de l’aigua al moll de càrrega dels camions. Com ens hem d’estar força estona, més tard, tant l’amable home de seguretat com una empleada de dins ens porten 2 tes calents i un troç de pa mentre mirem de comunicar-nos. Aquesta amabilitat ens recorda a Geòrgia quan caminant hores sota un sol torrador no ens van deixar refugiar-nos i ens van acomiadar amb un gest despectiu o, quan plovent a bots i barrals, ens volien fer fora de sota una petita teulada que amb prou feines ens tapava. Avui tenim ‘el mateix’ tracte.

. Quan plou poc o no gaire fort, continuem. Potser en un dia més normal seríem un xic més conservadors, però avui volem arribar a Samsun, volem acabar aquest tram i si pot ser, volem arribar abans de que es faci fosc, doncs no tenim allotjament i aquesta és una ciutat gran.

. Caminar durant hores per aquesta carretera amb força tràfic i plovent és realment una gran… és realment un fàstic.

. Abans de Samsun ens trobem una mena de ciutat satèl·lit com és Tekkeköy on una enorme i impressionant instal.lació esportiva em crida l’atenció fins el punt que creuo la carretera per mirar-la millor i fotografiar-la.

. A una altra benzinera amb uns empleats força desagradables ens aturem per anar al lavabo, rentar-nos un mica la porqueria aixecada pel pas del tràfic que acaba sobre nostre i recuperar un xic de temperatura. Mentre seiem, surten d’un gran cotxe els que semblen responsables o propietaris. En saludar-nos intercanviant 4 paraules, ‘ordenen’ al desagradable encarregat de la cafeteria que ens porti un te. Ens senta de meravella.

. La llargada de la distància a caminar avui, el pes que portem, la pluja, el tràfic i el no tenir ni idea d’on dormirem o quin tipus d’allotjament trobarem, tot plegat ens està fent el dia molt dur, molt tens i molt desagradable. A més hem d’afegir el desencís, certa frustració i emprenyada respecte al motorista que viu a Samsun, que ens vàrem trobar un parell de vegades a la carretera abans d’arribar aquí. Fa molts pocs dies ens va convidar a estar-nos a casa seva. Tota aquella alegria, invitació i dades de contacte s’han convertit en un estrany sorprenent silenci. No podem comptar amb ell. Esperem que sigui per una pura informalitat o mentida a l’hora de convidar-nos, millor que per un accident o greu problema que li impedeixi respondre’ns, cosa que no volem ni desitgem.

. Finalment arribem a Samsun! No tenim temps per celebrar-ho doncs estem fets pols i hem de trobar un llit. Seguim endinsant-nos per la ciutat i comencem a preguntar als diferents hotels que veiem pel camí. Hem de picar unes quantes portes fins arribar a un hotel on el preu que ens demanen inicialment faci possible començar a negociar. Durant l’amistosa llarga negociació aconsegueixo rebaixar el seu preu inicial fins un 50% i llavors sí, ja tenim lloc on passar la nit.

. A la recepció de l’hotel veig les notícies del canal de televisió turc NTV. Crec que és la tercera notícia en ordre d’aparició on veiem que el nostre Parlament de Catalunya declara la nostra independència i el neixement de la República de Catalunya. Moment històric que ens posa la pell de gallina i gairebé em fa saltar llàgrimes d’emoció. Ho deixem aquí i no fem més comentaris. La notícia i el moment històric ja ho diuen tot.

. Un cop a l’habitació finalment em puc treure les botes que estan fetes una pena però que admirable i increïblement han aguantat fins aquí. Si no plou, encara les podria estirar una mica més. Els peus, després d’un altre dia de pluja, fan una pudor fastigosa, estan xops, arrugats i molt cascats, però les principals protagonistes son les botes que han aguantat fins al final tot el llarg tram des de Cox’s Bazar (Bangladesh, setembre 2016) fins a Samsun (Turquia, octubre 2017) amb aproximadament 6.900 quilòmetres.

Estadi esportiu a Tekkeköy
Estadi esportiu a Tekkeköy
Caminar durant hores per aquí i així és una gran...
Caminar durant hores per aquí i així és una gran… és realment un fàstic !
Caminar durant hores per aquí i així és una gran... és realment un fàstic !
Caminar durant hores per aquí i així és una gran… és realment un fàstic !
Avui 27/10/2017 (data que esperem substituexi l’Onze de setembre), el Parlament de Catalunya, basant-se en el resultat del referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre, declara la independència i el neixement de la República Catalana
Avui 27/10/2017 (data que esperem substituexi l’Onze de setembre), el Parlament de Catalunya, basant-se en el resultat del referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre, declara la independència i el neixement de la República Catalana
Avui 27/10/2017 (data que esperem substituexi l’Onze de setembre), el Parlament de Catalunya, basant-se en el resultat del referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre, declara la independència i el neixement de la República Catalana
Avui 27/10/2017 (data que esperem substituexi l’Onze de setembre), el Parlament de Catalunya, basant-se en el resultat del referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre, declara la independència i el neixement de la República Catalana
Peus després d'un altre dia de pluja i botes al final del tram Cox’s Bazar (Bangladesh, setembre 2016) - Samsun (Turquia, octubre 2017) amb aproximadament 6.900 quilòmetres
Peus després d’un altre dia de pluja i botes al final del tram Cox’s Bazar (Bangladesh, setembre 2016) – Samsun (Turquia, octubre 2017) amb aproximadament 6.900 quilòmetres

 

. Dia de recuperació muscular, descans, fer alguns encàrrecs o poder caminar per la ciutat sense CAP motxilla ni pes a sobre. Quin plaer! Quin luxe! Quina lleugeresa!

També puc avançar feina amb el diari, el text per la web i visitem un xic Samsun.

Per fí arribem a Samsun!
Per fí arribem a Samsun!
Pescadors al passeig marítim
Pescadors al passeig marítim
Cases i edificis coloristes
Cases i edificis coloristes

 

. Aquests dies estem a Samsun recuperant-nos, descansant, posant-nos al dia del diari i el contingut per la web i també per fer recerca sobre les nostres properes destinacions. Atraccions turístiques que esperem visitar com a viatgers normals emprant transport públic, sobre rodes!

Esperem poder-les visitar durant aquestes properes setmanes en que tornarem a ser WOW (Walkers On Wheels o caminants sobre rodes).

. Estem a Samsun senzillament celebrant l’arribada a aquest punt del mapa que per nosaltres representa una fita important doncs dona pas a un període especial. Un temps de visita i retrobament amb les nostres estimades i molt enyorades famílies, un període de descans, recuperació i hibernació.

. Avui canviem d’allotjament. Emprant de nou la plataforma ‘couchsurfing’ anem a casa d’un altre generós amfitrió. En Bulent que està treballant per aviat obrir la seva nova cafeteria i que generosament ens allotja a casa seva.

. Caminem uns 6 quilòmetres des de l’hotel on hem estat allotjats fins la cafeteria. Caminem pel passeig marítim que està molt ben arreglat, especialment al centre de la ciutat i en direcció cap a l’oest, un cop passat el port i un estadi, torna a tenir grans zones verdes amb instal·lacions esportives, zones per fer pícnics, un petit telefèric i un campus universitari on en Bulent te sa cafeteria.

. Estem una breu estona amb ell i l’esperem fins que acaba sa jornada. Al vespre, de camí a casa seva comprem els ingredients pel sopar que li prepararem. Arribem a casa seva i entre Jenn i jo li fem, entre d’altres, una senyora truita de patates! En acabar xerrem una bona estona i anem a dormir. Demà tindrem la sort de poder-lo ajudar per poder obrir la cafeteria la setmana vinent.

Manera artística i potser poc pràctica de tapar els lletjos contenidors de brossa
Manera artística i potser poc pràctica de tapar els lletjos contenidors de brossa
Manera artística i bonica de tapar maquinària de manteniment al carrer
Manera artística i bonica de tapar maquinària de manteniment al carrer
Escultura de dansa turca, popular i coneguda
Escultura de dansa turca, popular i coneguda
Truita de patates, que per cert, està molt bona! Tot i que mai es podrà ni acostar al sublim nivell de les truites de ma mare. Allò son truites de patates delicioses. Son d’un altre planeta!  Foto dedicada a la meva mare.
Truita de patates, que per cert, està molt bona! Tot i que mai es podrà ni acostar al sublim nivell de les truites de ma mare. Allò son truites de patates delicioses. Son d’un altre planeta!
Foto dedicada a la meva mare.

 

. Dediquem el dia exclusivament a ajudar al nostre amfitrió Bulent per que pugui obrir la seva nova cafeteria la setmana vinent. Des de bon matí i fins la tarda-vespre mirem de donar-li un cop de mà en tot allò que tingui de menester. Movem i capgirem pesades taules, escombrem, netegem a fons la cuina amb tots els mobles, traiem una mena de plàstics fortament enganxats a tots els vidres que formen la façana, carreguem i descarreguem caixes amb els estris i tot el necessari per anar dotant la cuina del que necessita per funcionar…

. En Bulent es disculpa per no poder estar per nosaltres, dient-nos que hem arribat en mal moment. Nosaltres li responem que tot al contrari, hem arribat al punt per poder-lo ajudar en tot el que estigui a les nostres mans, dedicant el nostre temps i esforç amb moltíssima il·lusió. Ens fa molt contents poder ajudar a qui sigui. Tenim encara més motivació si el receptor del nostre esforç és una persona que ens acull a casa seva allotjant-nos amb els braços oberts sense saber res de nosaltres.

Cafeteria per fora
Cafeteria per fora
Cafeteria per dins amb Bulent, l’artista de les rajoles
Cafeteria per dins amb Bulent, l’artista de les rajoles
Fruits secs i espècies
Fruits secs i espècies
Quins pebrots !
Quins pebrots !

 

. Seguim ajudant a en Bulent alhora que aprenem noves coses de bricolatge industrial. Avui estem des del matí fins que gairebé es fa fosc a l’antiga cafeteria del nostre amic. Aquesta està situada a un campus universitari dins un entorn natural molt agradable, bonic i tranquil. Per qüestions internes locals no gaire agradables i que preferim no escriure, en Bulent ha de deixar i desmuntar aquesta cafeteria. Mentre ell segueix treballant en la seva nova cafeteria on vàrem estar ajudant ahir, avui nosaltres treballem a l’antiga.

Què fem? Doncs aprendre a desmuntar uns panells de vidre que cobreixen una part coberta que te. Aquest sistema de tancament de moltes terrasses és extremadament popular aquí. Moltes cases amb terrasses, cafeteries, botigues o altres negocis empren aquest sistema de tancament pels seus espais oberts o fins i tot pels seus aparadors. Durant el bon temps, els panells es poden replegar, deixant accés lliure.

Així doncs, durant unes quantes hores estem aprenent com funcionen a mida que desmuntem un per un aquests bons i pesats vidres.

. En fer-se fosc canviem de ‘centre de treball’ anant a la nova cafeteria. Mentre Bulent segueix progressant amb les seves decoratives rajoles, nosaltres podem seguir aportant el nostre granet de sorra escombrant, netejant, traient plàstics enganxats a uns quants panells de vidre que estem reciclant i aprofitant per cobrir la façana, finestres i porta. També podem donar unes quantes pinzellades de pintura al costat del pintor professional que va molt més ràpid que nosaltres.

. Al final acabem la feina a mitja nit. Ha estat un dia intens on, a part d’omplir-nos de satisfacció interna sabent que estem ajudant a una bona persona, també vivim de primera mà la vida quotidiana de Turquia. Més concretament de Samsun.

. Com ens passa molt sovint en aquest viatge a peu, aquí a Samsun no veiem cap atracció turística ni res d’especial interès però seguim vivint i enriquint-nos amb la diversitat cultural de les vides quotidianes, locals i molt autèntiques que ens anem trobant al llarg del nostre camí cap a casa.

Desmuntant els bons, bonics i pesats panells correders de vidre de l’antiga cafeteria
Desmuntant els bons, bonics i pesats panells correders de vidre de l’antiga cafeteria
Feina feta
Feina feta
Antiga cafeteria per fora ja sense vidres exteriors
Antiga cafeteria per fora ja sense vidres exteriors

 

. Després del intens dia d’ahir, avui ens quedem a casa per fer feines domèstiques típiques dels nostres dies de descans, és a dir, bugada, escriure diari i contingut per la web, dormir un xic més del normal o recuperar musculatura. Avui no és un tema d’esquenes, espatlles, peus, turmells o genolls sinó que avui recuperem els braços que aquests dies hem estat fent servir més del normal. Els pesats vidres d’ahir ens han despertat els bíceps!

. El temps, tan i tan important per nosaltres quan estem en ruta, no l’oblidem. Tot i estar a cobert, els pocs minutets en que avui veiem el sol queden oblidats pels grans i grisos núvols que tapen tot durant el dia. Aquesta grisor accentua el fred que fa i que no hi ha manera de treure’ns de sobre excepte si tornem al llit sota una bona manta. Al vespre estem a 8°C i a la nit baixem a 6°C. Fa fred! No m’agrada el fred, però ara no estem caminant pel món al descobert i això és una gran, grandíssima diferència.

. A la costa segueixen mirant de controlar o dominar mínimament la natura. Segueixen construïnt dics i abocant grans roques dins el mar. Després d’uns 500 quilòmetres caminats bàsicament a tocar de l’aigua puc afirmar que aquí son uns veritables mestres en posar grans roques dins l’aigua amb una gran precisió.

Segueixen mirant de controlar o dominar mínimament la natura. Segueixen construïnt dics i abocant grans roques dins el mar
Segueixen mirant de controlar o dominar mínimament la natura. Segueixen construïnt dics i abocant grans roques dins el mar

 

. Doncs finalment ens hem estat uns dies gaudint de la companyia i hospitalitat del nostre amfitrió Bulent, però també ajudant-lo de valent en el desmuntatge de la seva antiga cafeteria i la preparació de la nova.

Hem estat treballant molt i fent-ho molt a gust. També hem après a fer coses de bricolatge o d’altres temes que desconeixíem i hem copsat de primera mà com treballen diferents professionals com pintors, electricistes, instal.ladors, …

. Nosaltres al llarg d’aquests dies hem pogut ajudar en temes tan diversos com:

.. Escombrar, netejar, treure plàstics enganxats de bastants panells de vidre que estem reciclant i aprofitant per cobrir la façana, finestres i porta de la nova cafeteria.

.. Donar unes quantes pinzellades de pintura.

.. Desmuntar bastants panells de vidre que cobrien una gran terrassa coberta.

.. Transportar i posar en piles ordenades els grans panells de fusta i els pesats vidres del sostre que cobria l’extensió de l’antiga cafeteria.

.. Picar i foradar ben a fons el terra amb un petit cavaguet per mirar de salvar 3 rosers ben macos i poder-los trasplantar a un altre lloc.

.. Transportar torretes amb plantes i arbres molt pesats.

.. Penjar del sostre una campana extractora de fums així com mig muntar unes piques per rentar-se les mans.

.. El més fastigosament desagradable ha estat haver de netejar un extractor que va instal.lat dins una campana extractora. La quantitat de greix brut i fastigós enganxat per tot arreu que ha tocat netejar ha estat quelcom vomitiu.

. Nosaltres hem donat un modest cop de mà però en Bulent, juntament amb altres poques persones han estat pencant a base de bé. El dia abans d’obrir ell, juntament amb 3 persones més, estaven carregant i transportant un gran congelador i una nevera, al mig de la nit. En acabar, ell i nosaltres tornàvem a casa seva a les 6h del matí.

. Finalment hem pogut acabar gairebé tot abans de marxar. A manca de molt petits detalls, hem pogut obrir el dia previst. Jenn creiem que ha estat la primera clienta. A la tarda ja hem rebut els primers universitaris que sembla que seran els clients més habituals.

. Estem tots bastant cansats però molt satisfets i contents. Esperem i desitgem que tingui molt d’èxit amb aquesta nova cafeteria.

Rosers abans del transplantament
Rosers abans del transplantament
Picant i foradant el terra ben fons amb un petit cavaguet per mirar de salvar 3 rosers macos i poder-los trasplantar a un altre lloc
Picant i foradant el terra ben fons amb un petit cavaguet per mirar de salvar 3 rosers macos i poder-los trasplantar a un altre lloc
Rosers dins torretes, a punt per ser transportats i trasplantats
Rosers dins torretes, a punt per ser transportats i trasplantats
Una de les tasques més fastigosament desagradables que hem fet aquests dies ha estat netejar aquest extractor ple de greix
Una de les tasques més fastigosament desagradables que hem fet aquests dies ha estat netejar aquest extractor ple de greix
Després d'una estona molt desagradable, he pogut deixar-lo així
Després d’una estona molt desagradable, he pogut deixar-lo així
Ja tenim la cafeteria acabada!
Ja tenim la cafeteria acabada!
La primera clienta assaborint un cafè i començant a emplenar la caixa (4 lires = 1€)
La primera clienta assaborint un cafè i començant a emplenar la caixa (4 lires = 1€)

 

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

2 thoughts on “Ordu – Samsun”

  1. Hola guapos!! Com va la vostre aventura. D aqui res 2 anys!!. Ja sabreu tot el que ha passat per aquí. Nosaltres tot bé. .. ara miraré el.bloc amb la meva filla.. que ja somia en conèixer món. Fins aviat petons Patricia i família.

    1. Estimada Patri i família! L’aventura va bé i seguim atansant-nos a casa, xino-xano, pas a pas. Gairebé 2 anys i poc més de 10.000 km. Ja manca menys. Ja sabem el que passa a Catalunya, ja. Com fem nosaltres, és qüestió de perseverar i mai, mai afluixar ni deixar-ho córrer (never give up). Esperem que esteu tots molt bé i que gaudiu seguint-nos o fent una ullada a la nostra web. Gràcies pel vostre interès! Petons, abraçades i fins aviat!

Leave a Reply to Patricia Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>