Beautiful tree

Per què caminem?

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone
Click here for the English version.

Per què fer-ho a peu?

Hem dedicat una gran part d’aquest estiu a pensar, escriure i compartir moltes de les nostres inquietuds que no deixen de rondar pels nostres cervells fins un punt gairebé malaltís. Ara mirem de canviar per tal de tornar als temes més bàsics. Anem cap a aquells temes molt més pràctics que hem d’afrontar i enllestir abans de llençar-nos a aquesta aventura-viatge-repte-canvi de vida.

Ja parlarem dels detalls de la planificació en algun altre escrit, però ara mirem de comentar algunes de les preguntes que molta gent ens fa immediatament quan s’assabenten que volem caminar aproximadament uns 14.000 quilòmetres entre Àsia i Europa. Per què voleu fer-ho a peu? No seria més fàcil agafar un autobús o un tren?

Si tu ets (o vostè és) un caminant, això t’agradarà i crec que estaràs força d’acord. Si no ho ets, probablement aviat esdevindràs un de nosaltres. Caminar t’obsequia amb una recompensa immediata. Et trobes molt més proper a la Terra, quan camines. No importa si camines per ciutats, boscos, muntanyes, costes, rius, parcs… Camina suficient per allà on vulguis i notaràs com vas apreciant, cada cop més, tot allò que veus, que sents, que escoltes, que toques i que olores.

Nosaltres portem caminant un munt d’anys. No només a casa, a Catalunya, sinó també al llarg de les nostres extenses vides viatgeres. De totes maneres, un dels punts d’inflexió en el nostre amor per caminar es va mostrar de manera més contundent al llarg del recorregut del juny del 2014 quan, entrenant per aquesta aventura que aviat començarem, llavors vàrem caminar els gairebé 600 km del GR 92 en 20 dies. Caminar tants quilòmetres i tantes hores en solitari i en silenci, pel mig d’uns quants boscos, ens va calar molt fons. Abraçàvem arbres mentre les olors de la vegetació o de la pinassa omplia els nostres pulmons a ritme dels divins cants dels ocells que ens donaven la benvinguda. Sempre hem estat amants de la natura però mai havíem arribat a abraçar arbres públicament. Quelcom va canviar durant aquell viatge. Les olors que ens envoltaven i emborratxaven, el so rítmic de les nostres passes sobre la terra i els concerts corals dels nombrosos ocells que sorprenentment encara tenim a Catalunya, ens feien estar en contacte íntim amb la natura i, de tant en tant, abraçar arbres majestuosos per dir-los a cau d’orella, “Gràcies per ser aquí.”

Cada cop que compartim l’amor d’un arbre passa quelcom especial. Ens agrada creure que els arbres ens tornen les abraçades i ens responen, “Gràcies per les vostres abraçades, per veure’ns i tenir-nos en compte. Nosaltres també us veiem.” Ara abracem arbres de tant en tant, quan ens ve de gust sense importar-nos les curioses mirades d’aquelles persones que ens veuen. En observar-nos podem veure com dibuixem somriures a les seves cares. Només causant aquestes reaccions ja ens donem per contents. Un cop estableixes una relació íntima amb el meravellós món que ens envolta ja no hi ha volta enrere. Al mateix temps descobrim la reconfortant sensació de caminar per la natura protegits per majestuosos gegants silenciosos.

Jenn hugs a tree.
Descobrint la bona sensació que dona abraçar arbres.

Aquest lligam amb la natura és només un dels fantàstics aspectes que comporta caminar. La comunió amb la Terra, els arbres, l’aire, els animals, les plantes… amb la natura en la seva totalitat, és quelcom que s’assaboreix molt més quan es camina. Però caminar també és 100% ecològic, et dona temps d’admirar tots aquells indrets pels que passes, per que ho fas a poc a poc. Et dona l’oportunitat de conèixer les persones que et trobes pel camí, xerrar i/o ajudar-se mútuament, ésser convidat a cases particulars on la generositat obre portes de bat a bat com el nostre somriure obre els cors dels nostres hostes. Podem entrar a ses cases, a ses vides i compartir molt més que un deliciós te o un reconfortant mos de menjar. Compartim la Vida en majúscules. Per molt simple, modesta i bàsica que sigui. És la seva vida. És la nostra vida. És una vida honesta, sincera, profunda i veritablement emocionant.

De tornada a l’exterior, connectem amb la Terra i en conseqüència, connectem amb nosaltres mateixos i la nostra essència. I tot això no creiem que sigui el mateix quan es viatja en cotxe, bus, tren, avió o vaixell. Per tant, sortirem de Bangkok i, xino xano, caminarem cap a l’oest (‘Go West!’). Caminarem cap a casa. Caminarem cap a Catalunya pas a pas, per que això és el que fem. Nosaltres caminem.

Esteu avisats! Caminar pot ser addictiu i pot fer-vos bé! Us animem a provar-ho. Us encoratgem a sortir a caminar i sentir com quan camineu per la Terra, una sensació encisadora us envolta, abraça i acarona.

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>