Enregistrament de les entrevistes o testimonials

Portbou – Llançà

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

..

Aquesta entrada descriu el que ha succeït entre les poblacions del títol.

Després d’entrar a la nostra estimada Catalunya, gaudim d’uns dies a Llançà on entre d’altres coses, continuem filmant material com escenes de ruta per la costa o testimonials, de la mà del nostre bon amic Quim, amb qui anhelem poder fer un documental.

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Portbou, Colera, Llançà

. Arribem i entrem a la nostra estimada Catalunya. Després de tantes setmanes, tants mesos, milers de quilòmetres, arribem a Catalunya. Quina il·lusió!!!!

. Des del Coll dels Belitres veiem Portbou i més enllà el Cap de Creus. El vent bufa fortíssim. Tant que amb prou feines puc aguantar quiet el telèfon per fer fotografies.

. Arribem a Portbou on el sol ens rep amb un gran somriure. Al port xerrem amb un parell d’homes locals que ens semblen amables. Un d’ells ens indica on podem carregar d’aigua potable.

. Ara que ja gairebé som a casa, volem fer l’últim tram d’aquesta aventura seguint majoritàriament la ruta que ara fa cinc anys ja vàrem caminar.

Quan se’ns va ocórrer fer aquesta bogería, l’any 2013, vam pensar en que primer hauríem de fer una prova inicial. Així va ser. Aquesta prova fou caminar el GR92  al llarg de tota Catalunya, des de Portbou fins a Ulldecona.

Avui revivim aquell inici. Anem al punt on comença el GR92 i amunt!

L’inici del GR92 és contundent. Més que sortir de Portbou el que fem és gairebé enlairar-nos cap al cel. Abaix, al terra, deixem Portbou. Un cop arribats al cim del turó que envolta el poble (coll del frare) podem seguir la ruta per un camí molt agradable que durant una bona estona va avançant cap al sud mantenint força l’alçada. De moment no tenim fortes baixades, ni pujades.

. Pel camí ens trobem una senyora que, molt simpàtica, ens pregunta si hem vist o trobat algunes vaques durant la pujada des de Portbou. -‘Què ha perdut vostè unes vaques per aquí?’ li preguntem força sorpresos.

. Després, ens trobem tres dones que en veure’ns tan carregats s’interessen per nosaltres. Ens pregunten i en sentir la resposta, es queden de pedra. Tant és així que, com compartim ruta i direcció, però no ritme (elles van més ràpid), afluixen la seva velocitat per caminar amb nosaltres mentre mantenim una molt agradable conversa. Ens pregunten elles, les preguntem nosaltres… dona gust trobar-se persones així. Al final ens acomiadem carinyosament i elles reprenen el seu ritme natural.

. Més endavant trobem un home gran que sembla ben en forma. També ens pregunta directament si venim de lluny, doncs anem molt carregats. Com és normal, la nostra resposta dona lloc a una breu i cordial conversa.

. Seguim caminant però el camí comença a fer dures baixades. Això per nosaltres és un problema afegit. Si les dures pujades com la de sortida de Portbou ens fan treure el fetge per la boca i ens representa un gran esforç físic, les baixades són pitjors, especialment per Jenn.

Com hem comentat repetidament i encara no hem pogut solucionar, portem les motxilles que representen el 40 – 45% del nostre pes, carregat sobre les nostres espatlles. Pujar costa molt d’esforç, però quan tenim fortes pendents de baixada amb moltes pedres soltes que rodolen i alguns sotracs a vegades de mig o fins i tot d’un metre d’alçada, controlar tot el nostre pes i mantenir-lo en equilibri esdevé força complicat. Això és especialment difícil per Jenn qui entre Portbou i Colera cau al terra en dues ocasions. Afortunadament no pren mal, però aquestes caigudes alimenten la seva angoixa i problemes per baixar tan carregada aquestes fortes pendents.

. Degut a l’anteriorment esmentat, quan arribem a Colera Jenn decideix seguir endavant per la carretera. Jo continuo pel GR92. Ja ens trobarem a Llançà.

. Al meu ritme segueixo el camí. Similarment al que succeeix en sortir de Portbou, en sortir de Colera el camí s’emparra fort, després creua una carretera i baixa en paral·lel a les vies del tren. Seguidament es creuen les vies per sota per accedir a la Badia de Garbet on s’ha de caminar per la sorra de la platja.

Caminar per la sorra és molt emprenyador, però encara és pitjor reprendre el camí, doncs hi ha una forta pujada on també és necessari utilitzar les mans i braços agafant-se a plantes i arrels d’arbres, per poder arrossegar el pes del cos amb les motxilles.

. Pel camí entre Colera i Llançà em trobo tres dones també caminant amb les que tinc una breu però molt cordial conversa.

. No volem fer comparacions, doncs normalment com diu la dita, les comparacions són odioses, però en un sol dia a Catalunya hem tingut tantes interaccions, converses i encontres amb persones desconegudes, com en cinc setmanes a França.

No creiem, ni que nosaltres els catalans malauradament siguem tan amables, acollidors o hospitalaris, ni que els francesos siguin tan freds, malfiats i … com hem viscut aquestes últimes setmanes.

. Finalment arribo a Llançà on em trobo amb Jenn que fa tot just uns pocs minuts que també ha arribat al nostre punt de trobada.

Ja hem arribat a Llançà i aquí ens quedem una mica per fer vàries coses com descansar, fer la bugada, escriure molt de contingut per la web, estudiar i planificar molt detalladament la resta de la ruta a través del GR92, enviar uns quants correus, tenir alguna entrevista telefònica amb persones i/o mitjans de comunicació que volen escriure sobre el nostre periple, … i també per trobar-nos amb un bon amic per enregistrar imatges de vídeo i entrevistes testimonials per seguir construïnt un … projecte de documental.

Ara toca gaudir moltíssim de Llançà!

Com ara fa cinc anys, tornem a començar el GR92
Com ara fa cinc anys, tornem a començar el GR92
L'inici del GR92 és contundent. Més que sortir de Portbou el que fem és gairebé enlairar-nos cap al cel. Abaix, al terra, deixem Portbou i és que venim des de l'altra costat de la foto, del Coll dels Belitres, al final d'on s'emparra la carretera
L’inici del GR92 és contundent. Més que sortir de Portbou el que fem és gairebé enlairar-nos cap al cel. Abaix, al terra, deixem Portbou i és que venim des de l’altra costat de la foto, del Coll dels Belitres, al final d’on s’emparra la carretera
Ja coneixem el camí, però encara ens segueix sobtant com existeixen alguns trams on has de pujar o baixar a quatre grapes. Necessitem literalment els nostres peus, cames, mans i braços per poder avançar
Ja coneixem el camí, però encara ens segueix sobtant com existeixen alguns trams on has de pujar o baixar a quatre grapes. Necessitem literalment els nostres peus, cames, mans i braços per poder avançar
Això, amb el 40 - 45% del nostre pes carregat sobre les nostres espatlles esdevé força complicat
Això, amb el 40 – 45% del nostre pes carregat sobre les nostres espatlles esdevé força complicat
Badia de Garbet
Badia de Garbet
Els vents catalans
Els vents a Catalunya

 

. Avui ha estat un dia de pluja. Al matí ha començat a ploure i no s’ha aturat en tota la resta del dia.

. Però l’atractiu d’avui és que hem tingut el primer dia de filmació!

Durant la nostra aturada de l’hivern passat, vàrem enregistrar l’entrevista al programa de ràdio, Els Viatgers de la Gran Anaconda, de Catalunya Ràdio, però també vàrem començar a enregistrar un projecte de documental. Aquest és un projecte personal iniciat per un molt bon amic i excompany de classe del MBA que vaig fer a ESADE.

Amb aquest bon amic, en Quim, vàrem enregistrar unes imatges i avui ha vingut a Llançà per enregistrar-ne més.

Avui, com el dia ha estat certament dolent amb pluja constant durant hores, hem fet la part de les entrevistes o testimonials enregistrats a l’interior. Esperem que demà torni el sol i puguem enregistrar exteriors, especialment parts del GR92 que uneix Llançà amb Port de la Selva. Un tram preciós.

Enregistrament de les entrevistes o testimonials
Enregistrament de les entrevistes o testimonials
Enregistrament de les entrevistes o testimonials
Enregistrament de les entrevistes o testimonials
Enregistrament de les entrevistes o testimonials
Enregistrament de les entrevistes o testimonials

 

. Segon dia de filmació. Afortunadament el dia s’ha aixecat espectacular. Sol, pocs núvols i sense vent (miracle). Aquestes condicions i les ganes que tenim tots tres per dur endavant aquest senyor costós projecte del documental, ens fan aixecar abans de la sortida de sol, esmorzem i ens passem unes quantes hores enregistrant material, imatges, indrets, fabulosa natura i costa…

Enregistrament a l'exterior
Enregistrament a l’exterior
Enregistrament a l'exterior
Enregistrament a l’exterior
Enregistrament a l'exterior
Enregistrament a l’exterior

 

. Hem estat a Llançà fantàsticament. Veníem amb moltes coses a fer, amb molts deures, i descansant físicament però treballant moltes hores, efectivament hem pogut fer la bugada, escriure molt, moltíssim contingut per la web, estudiar i planificar molt detalladament la resta de la ruta a través del GR92, enviar uns quants correus, tenir una entrevista telefònica amb un mitjà de comunicació interessat en escriure sobre el nostre periple, quedar amb un altre per trobar-nos a la roda de premsa planificada a la nostra arribada a Barcelona i posteriorment fer una entrevista, quedar també amb una cadena de televisió local per un cop a Barcelona fer una entrevista a un plató de televisió, … i també per trobar-nos amb en Quim, un bon amic per enregistrar imatges de vídeo i entrevistes testimonials per seguir construïnt un … projecte de documental.

. També hem caminat bastant per la costa gaudint de la bellesa de la natura, dels incansables i meravellosos cants dels ocells i també hem visitat Llançà.

El GR92 passant per Llançà
El GR92 passant per Llançà
Llançà, platja
Llançà, platja
Llançà, monument a la nostra gent del mar
Llançà, monument a la nostra gent del mar
Llançà, torre romànica del segle XIII - XIV
Llançà, torre romànica del segle XIII – XIV

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

2 thoughts on “Portbou – Llançà”

  1. I would like to learn how to translate your story in English or Spanish so I can read it.
    Any suggestions?
    Thanks

    1. First of all, thank you for your interest.
      Our stories are in English and Catalan.
      Sometimes your browser automatically gives you the option, or asks, if you want the page translated into your language. If it does, accept it.
      If it’s not the case, we suggest you copy the text (all at once, or in pieces), and paste it into one of the several online translation pages.
      Thanks again for traveling with us!

Leave a Reply to Lluís Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>