.
Aquesta entrada descriu el que ha succeït entre les poblacions del títol.
Seguim avançant bàsicament per zones rurals, sortejant molts canals, camps conreats, patint fredes nits però dies assolellats.
.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !
https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot
Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:
Rivarotta, Casenove, Madrisio, Bolzano, Morsano al Tagliamento, Feletti, Saccudello, Corcovado, Bagnara, Gruaro, Mure, Cinto Caomaggiore, Settimo, Pramaggiore, Salvarolo, Bisciola, Annone Veneto, Motta di Livenza, Redigole, Sala di Sotto, Cavalier, Fossalta Maggiore, Bidoggia, Case Frison, s. Nicolo, Pizzocchera, Salgareda, Candole, Vigonovo, Ponte di Piave, Fagare, s. Pietro Novello, Monastier di Treviso, Yallio, Roncade, s. Cipriano, Canton, Casale sul Sile, Borgoverde, Preganziol, Sambughe, Zero Branco, Macello, Rio s. Martino, s. Ambrogio, Trebaseleghe
.
. Ens acomiadem definitivament de la fabulosa família entre abraçades, petons i alguna llagrimeta. Són i han estat maquíssims. Espectaculars.
. Comencem a caminar amb bastant de fred. Al termòmetre del nostre amfitrió hem vist 4°C. Això ens fa mal.
. Un cotxe s’atura a una zona estreta de la vía per preguntar si estem bé, oferint-se per portar-nos.
. El dia torna a ser meravellosament assolellat, però fred. Màxim és fresc durant les hores centrals del dia amb un bonic sol. A la nit la cosa es posa més magre.
. Caminem per molts camps agrícoles amb uns bonics colors i meravellós silenci. Com ens agrada el silenci!
. Un home gran s’atura davant meu i em pregunta, – ‘A piedi? Des d’on?’ En sentir Tailàndia es queda a quadres i elegantment em felicita amb un ‘complimenti’ (felicitats).
. Al llarg d’aquests dies estem veient moltes cases d’alta qualitat. La majoria no són de luxe, però sí que tenen una molt bona pinta, qualitat dels materials en la seva construcció, així com jardins impecablement cuidats. El pitjor és que gairebé totes tenen un o més d’un gos, que comença a bordar al nostre pas i contagia a tots els gossos veïns. Són molt molestos.
. Aquesta nit passada ha estat molt dura. Ahir se’ns va fer fosc a prop d’un poble on no va haver manera de trobar un lloc prou discret i arrasarat per dormir. Amb la manca de llum i el fred, vàrem acampar al mig d’una vinya. Després d’haver dormit a camps d’oliveres, blat de moro, blat, arròs, avellaners… crec que ens mancava a la llista una vinya, i aquesta nit ha estat l’ocasió, però la baixa temperatura ens ha fet passar una llarga i dura nit. Aquests dies se’ns fa de nit passades les sis, pel que estem unes 11 ó 12 hores a les fosques dins la tenda. Al matí avui fa un fred de nassos. El cel està totalment clar, veiem molts estels però l’humitat és altíssima i en recollir la tenda, totalment molla, les mans em fan molt de mal. No sento els dits. No puc ni tancar la cremallera de la motxilla, doncs no tinc cap sensibilitat als dits que em fan patir molt.
. A mida que caminem i es va fent de dia, afortunadament la temperatura es recupera a poc a poc, de la mateixa manera que ho fan les meves mans i els nostres cossos. Això ja fa dies que està sent massa fred per nosaltres. I de moment tenim la grandíssima sort de no patir pluja! Això sí que és una lotería.
. Seguim cercant i sovint trobant petites vies que, fent mil ziga-zagues, van sortejant els camps conreats i ens permeten avançar cap a l’oest o sud-oest. També seguim trobant un reguitzell de cases molt bones, algunes d’elles, espectaculars.
. De la mateixa manera que trobem aquestes mansions o viles, ens estem afartant molt dels gossos de m…. Ja ens agraden aquests animals, ja, però el nivell de soroll que patim durant hores, sentint-los bordar constantment, ens està acabant la paciència.
. Caminem pel camp però per passar un altre coll d’ampolla com és un altre pont, ens hem de menjar un tros dolent de carretera on no han deixat un pam de voral. Els cotxes passen molt propers, els camions ens llepen els colzes. Aquest tram és molt dolent, i tot pels nombrosos rius i pocs ponts.
. Seguim creuant poblets amb molt de camp ben treballat i aprofitat pels agricultors. Cases bones o molt bones. La gent viu molt bé!
. Tenim molt poca interacció amb veïns. Veiem pocs als jardins. Alguns saluden breument, altres miren un xic sospitosament.
. A Motta di Livenza una parella de 65 anys em pregunta, com ahir, -’A piedi? Des d’on?’ Es queden de pedra i seguidament jo els pregunto per redirigir l’atenció cap a ells. Llavors ells s’enrotllen bastant. Crec que a bastanta gent els agrada molt parlar de si mateixos.
. Arriba una altra vegada la temible nit. Avui, en acabar el dia estem per una zona força despoblada. Abans de ficar-nos en un altre embolic o poble, ens colem dins un magatzem de maquinària agrícola, sembla que un xic abandonat. El terra és tot ple de pedres de riu. Al menys aquesta nit tindrem unes parets i un sostre que ens protegiran i un terra que esperem no sigui tan humit, malgrat ens faci un bon massatge a l’esquena. Per amortir un xic tanta pedra, fem una bona collita de branques per construir un matalàs. La coberta, parets, ciment i pedres que ens envolten són més càlids i sobretot secs, comparat amb l’aire lliure de la vinya d’ahir, molt més freda i sobretot mullada per l’humitat.
. Comencem el dia per una vía molt, molt tranquil·la i solitària entre vinyes i més vinyes. En arribar a Ponte di Piave se’ns acaba la pau, doncs tenim un altre coll d’ampolla, un altre pont que després, durant uns quants quilòmetres, ens porta per un tram de carretera molt dolent entre Ponte di Piave i Yallio. Dos carrils, sense gens de voral i molt de tràfic amb forces camions.
. Després del petit malson arriba la compensació, doncs gaudim d’un molt bon carril bici des de Yallio a Roncade, amb més vistes de vinyes, camps treballats, cases bones… res novedós respecte a dies anteriors.
. Segons vàrem aprendre, una gran zona per la qual hem estat caminant aquests dies era fa un segle, una enorme zona d’aiguamolls. Quilòmetres i quilòmetres quadrats de fang, terra, aigua i enormes mosquits. Durant el segle XX varen fer una impressionant obra d’enginyeria civil i un gran treball. Varen crear canals de regadiu, veritables rius amb un admirable sistema de canalització, terres elevades, la gran majoria envoltades de canals que porten aigua per tot arreu o tenen aigua estancada. Això per nosaltres vol dir, mosquits i innumerables canvis de direcció, fent mil ziga-zagues per avançar cap a l’oest evitant el tràfic tot el que podem. Aquesta brutal obra d’enginyeria civil per tota la zona vol dir riquesa agrícola, econòmica i social. Portem ja uns quants dies i quilòmetres fent ziga-zagues entre canals, cases precioses i camps perfectament conreats. És certament admirable.
. Avui tornem a gaudir d’un dia assolellat preciós. Seguim de molta sort i agraïts amb el temps durant el dia. La nit és una altra història, però de moment tampoc plou. Bé!
. A Roncade ens trobem un gran castell. Al menys la muralla de fora és prou imponent. A més, la veiem en un moment del dia quan el sol s’atansa a l’horitzó, regalant una molt bona llum.
. Avui ha estat un dia que podria haver-se convertit en una tragèdia. Per pocs centímetres o segons no he estat testimoni de quelcom que segurament m’hagués traumatitzat a mi, i sens dubte, hagués destrossat la vida d’una família.
Sortint de Roncade, caminant per un dels boníssims carrils bici, uns quants metres davant meu veig un home en bicicleta, amb un nen d’uns cinc anys al seu davant sobre una altra bicicleta petita, duent encara les dues petites rodes de suport a la roda del darrera. De sobte el nen, un xic més avançat que el pare, tomba el manillar cap a la seva esquerra i, abandonant el carril bici, entra a la carretera tot just quan arribava un gran camió pel seu darrere. Jo crido i faig moviments amb els braços, però sóc massa lluny per aturar-lo. Veig que el pare també mira d’estirar el braç per agafar-lo, però tampoc arriba. Llavors el camió ha fet una forta frenada, ha clavat les rodes traient el típic fum, i s’ha quedat a pocs centímetres del nen. Quin ensurt. M’he quedat blanc i una suor freda ha recorregut tot el meu cos. Final feliç per un moment molt delicat.
. Ens aixequem prou bé, però com cada dia, encara fosc. La nit ha estat fresca, però no tan freda com l’altre dia i a més, la tenda està humida, però no xopa. Sembla que el cel ben ennuvolat d’aquest matí ens ha protegit d’una baixada més gran de les temperatures. Aquest cel núvol tot tapat es mantindrà així durant tot el dia, però afortunadament no plou, cosa que ens fa molt contents.
. Fa dies que estem trobant-nos uns quants homes grans, però sobretot bastantes dones d’avançada edat que van pels pobles en bicicleta. Van a fer els seus encàrrecs, compres o gestions en bicicleta. Què bonic i sa!
. El dia el comencem amb una perillosa entrada a les fosques a Casale sul Sile. Els núvols ens ajuden, quan no permeten als termòmetres anar tan avall, però també tapen les primeres llums del dia i mantenen tot ben humit, o gairebé xop. Després de Casale sul Sile fruim d’un meravellós carril bici fins Preganziol, uns 7 km.
. Seguim passejant entre vinyes, tractors i viles o cases grans. Les vinyes van a la baixa, mentre que apareixen altres conreus com el kiwi.
. A Zero Branco ens aturem a dinar. Mentre estem preparant-lo, una senyora passa i ens pregunta si som italians. No ho som, però entenem un xic. -’Us puc oferir dos plàtans? Us ofèn o molesta?’ ens pregunta. -’De cap manera ens ofèn, ni molesta, però ja tenim menjar’ li responem. Acceptem la seva generositat de molt bon grat i li agraïm el bon detall.
. Seguim patint la porqueria dels gossos. Borden i borden. Són molt molestos i sorollosos. Insistim en que ens agraden molt aquests animals, però la gent no podria comprar gossos muts? O com a mínim, permanentment afònics?
. Avui tenim un gran incentiu o motivació per arribar a Trebaseleghe on end espera un dels dies de descans de Jenn. Ara bé, per tal de guanyar-nis aquest descans al mateix temps que ens estalviem una altra llarga, fosca i freda nit dins la tenda, avui toca prémer les dents, fer un sobreesforç i al final del llarg dia, caminar aproximadament uns 33 quilòmetres.
. Dia de descans a Trebaseleghe. Dia ideal per fer bugada general i posar-me al dia del diari. També aprofito per mostrar un espectacular vídeo d’un impressionant 3 de 10 amb folre i manilles descarregat per la meva estimada colla dels Castellers de Vilafranca.
. De fet aquest curt text és l’excusa per poder publicar una sola foto. L’únic destacable d’aquest poble. És cert que com tots els pobles i poblets que creuem, té una església. Aquestes esglésies acostumen a estar artísticament prou bé i normalment tenen bonics i alts campanars, gairebé sempre separats del cos principal de l’església, però a aquest poble de Trebaseleghe l’únic que destacaria és aquesta cantonada. Viure aquí ha de ser un honor. Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini, uns veritables mites!!!!
