Fer aquest viatge, començar aquesta aventura, plantejar-nos aquesta ‘meravellosa bogeria’ és quelcom que varem decidir fa molt de temps, per que ens cridava i cremava des del més profund dels nostres cors i cervells.
Molt afortunadament nosaltres tenim una vida privilegiada on no som materialment rics, però sí que ho som en experiències, en entorn i en qualitat de vida. Així doncs, algú es podria pensar que ens llencem a la piscina (o millor dit, tenint en compte la magnitud del repte plantejat, ens llencem a l’oceà) per que no estem a gust a casa. Potser algú es pensa que afrontem aquest repte per que fugim de la nostra realitat, de les nostres famílies, de la nostra societat, país o entorn.
Cadascú és molt lliure de pensar el que vulgui, faltaria més, però la realitat és que malgrat la nostra privilegiada vida, emprenem aquest projecte-viatge-repte-canvi de vida a costa de molts sacrificis. Alguns d’ells, molt importants per a nosaltres.
Ara volem fer esment d’alguns d’aquesta sacrificis, d’algunes de les coses que trobarem molt a faltar, en marxar de casa. El llistat no és complet, ni molt menys, però potser és prou representatiu del que apreciem de les nostres vides a Catalunya.
Llistant aquests sacrificis també ens agradaria mostrar que hi ha infinitat de petits plaers, petits detalls que ens fan la vida millor i que potser tots com a societat estaria bé que valoréssim per tal de dibuixar uns quants somriures més a les nostres cares del dia a dia.
Volem ajudar a apreciar el que tots tenim a la nostra societat, independentment del molt o poc que puguem tenir econòmicament. Volem ajudar a obrir un xic els ulls a aquelles persones que mai estan contentes, les que sempre es queixen, les que troben tot malament, les que sempre critiquen i reneguen, … les que pateixen la seva vida de manera sistemàtica i fins i tot, potser, de manera voluntària. Llegir uns quants detalls del que nosaltres sacrifiquem i certament trobarem a faltar, potser ajuda a obrir alguns ulls. Potser algú es para a pensar i aprecia el molt que ja te i així gaudeix més i millor de la seva vida.
Nosaltres, en marxar de casa per tal de caminar des de Bangkok a Barcelona, segur que sacrificarem i trobarem a faltar, entre d’altres:
- Estar amb les nostres famílies (el que més)
- Els nostres amics
- Obrir l’aixeta i beure aigua potable
- Tenir una llar, una vivenda on viure
- Tenir menjar i beure (de qualitat) sempre disponible
- Tenir calefacció (central, estufes, mantes, roba…) quan fa fred
- Poder anar al lavabo i/o dutxar-se quan vulguem
- Poder parlar i/o conviure amb persones estimades i/o conegudes
- Dormir a un llit
- Gaudir de llençols i roba neta. Anar, estar i sentir-se net
- Tenir endolls i electricitat sempre i en tot moment
- Gaudir de les vistes i dels cants dels ocells quan s’atansen a la terrassa de casa
- Sentir música, llegir tranquil·lament o veure cinema còmodament al sofà de casa
- Poder tocar el piano quan ens vingui de gust
- Gaudir de forces (sovint masses) coses materials que ens fan la vida més còmode
- Fruir del silenci i de la tranquil·litat
- Sortir de casa sense portar-la a sobre. Sense la pesada motxilla o la fastigosa ronyonera sempre enganxada a la pell
- Passejar per una ciutat ben bonica i força segura que és admirada per bona part del món
- Anar a passejar i córrer per Montjuïc, Barcelona, Vilafranca, el Barcelonès, el Penedès, el Garraf… amb moltes fonts d’aigua potable
- Veure sortir el sol a la platja. La posta de sol a la terrassa
- Córrer molts quilòmetres i arribar xop de suor a la platja per banyar-se
- Rebre i allotjar a casa amics d’arreu del món, ensenyant-los Barcelona, Catalunya i els castells. Gaudir-ne en primera persona i mostrar-los totes les bones coses que tenim a tocar dels dits
- Anar a assaig de castells, fer feina, trobar-se i xerrar amb castellers
- Anar a les actuacions castelleres i deixar-se tot per assolir magnífics castells que ens emocionen i agermanen. Fer castells arreu de Catalunya i exportar la nostra espectacular cultura arreu del món
- Gaudir d’un molt bon transport públic
- Gaudir d’un sistema de salut prou bo, podent fer-ne ús només quan és necessari
- Viure a un petit país que sentim nostre i estimem
- Sentir parlar català al carrer i poder-se adreçar a desconeguts en la nostra llengua
- Lluitar a casa per tenir un futur millor
Tenim la gran, gran sort de tenir aquesta vida privilegiada que a més, ens dona la gran oportunitat d’emprendre aquesta aventura. Un canvi de vida que, sense cap mena de dubte, ens enriquirà enormement en experiències i bagatge de vida.
I tots aquests ‘sacrificis’ per què? Per endinsar-nos en la pura aventura.
En definitiva, apreciem TOTS el que tenim, assaborim TOTS els milers de petits plaers i gaudim TOTS del privilegi de vida del que generalment fruïm.