Aquesta segona setmana ha estat força millor que la primera. En primer lloc, molt, molt important, és que durant uns 4 dies hem gaudit d’uns dies de fresca! Una nit va caure una senyora tormenta, afortunadament va parar cap a quarts de 5, just abans de sortir com cada día i durant les següents jornades vàrem poder caminar sota un meravellós llençol de núvols i una temperatura que gairebé (només gairebé) ens fa oblidar el pes de l’equip i els quilòmetres per endavant.
Seguim avançant en el nostre camí. Anem pas a pas, cercant les vies de comunicació més petites que ens permetin arribar a poblacions on poder trobar, per ordre d’importància, aigua, menjar i allotjament. Això aquesta setmana ens ha portat per carreteres que no son, ni molt menys, les més directes però que ens tenen en constant contacte amb la gent del camp i dels poblets per on passem.
Fins ara seguim trobant la bondat de la gent. En el 95% dels casos, tothom ens respon amb un somriure i una salutació de les que anem repartint nosaltres tot el día a tort i dret. Com sóc de xifres i per completar el 100%, diria que un 3% no respon per que es queda mirant-nos sense potser entendre massa bé què punyetes fem, caminant amb tot l’equip a sobre, per allà on viuen ells, i finalment un 2% que suposo que senzillament no ens fan ni cas.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant de tant en tant i sense necessitat de tenir cap compte o usuari:
https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot
Aquests són alguns resums dels últims dies:
Sing Buri – In Buri – Sapphaya – Chai Nat – Wat Sing – Uthai Thani – Krok Phra – Nakhon Sawan
. Després de la molt costosa (patetica) arribada a Sing Buri, gaudim d’un dia de descans per recuperar peus, butllofes, cames, esquena… i tot amagats del sol amb uns ocellets que sovint ens regalen els seus meravellosos cants o sons. Resulta ser un dia fabulos.
. Estic al·lucinat i molt admirat amb les obres d’infraestructures que estan fetes i estan fent. Per un costat estan les gegantines carreteres, autopistes i/o vies de tren que fan alçades per entrar/sortir de Bangkok. Però també per que durant molts i molts quilòmetres a un o els dos costats de les carreteres tenen fets o estan fent grans canalitzacions per l’aigua. És una gran inversió. M’he trobat algunes màquines traient el fang i reconstruint o netejant canals fets o menjats per les plantes i arbres que creixen ràpidament per arreu. Suposo que tot això serveix per magatzemar l’aigua, per regar, per treure l’aigua de les carreteres i per treure aigua del gran riu Chao Phraya per que en l’època de pluges ha inundat més d’una vegada el centre de Bangkok.
. Un cotxe ens ve per darrera s’atura i ens ofereix portar-nos. Molt agraïts responem que seguim caminant i ell fa mitja volta al mig de la carretera i segueix el seu camí en direcció contrària a la nostra.
. Arribem al poble i preguntem per allotjament a 2 noies que després d’intentar explicar-nos com arribar, ens porten en moto fins l’ hotel, 1km enrere per on veniem.
. Un noi està pelant cocos secs amb una màquina. Llueix un gran tatuatge a l’esquena. Miro de ’parlar’ amb ell, sense gaire èxit. Al cap d’una estona apareix i ens porta un petit pastís mentre Jenn gaudeix d’un massatge.
. Molt important (per nosaltres) especialment després de la calor i xafogor mortals de la setmana passada, dia tapat, ben núvol i gairebé fresc, ideal per caminar.
. Cotxe s’atura i s’ofereix a portar-nos.
. Dona para moto, ens fa seguir-la per parlar amb una altra que parla un xic d’anglès. Al final tampoc poden trobar allotjament per aquesta nit.
. Preguntem a una casa pensant que era un hotel. La senyora, sorpresa ens diu que no. Més tard ens ve al darrera amb moto i passa una llarga estona amb nosaltres mirant d’ajudar-nos.
. En Path i Wun esdevenen els protagonistes del dia. Primer passa amb cotxe en la nostra direcció i s’ofereix a portar-nos a la següent ciutat. Ell hi va i de retorn, ens busca per la mateixa carretera, ens troba i ja ens porta aigua i una altra beguda. També ofereix casa seva i finalment intercedeix per nosaltres a l’hora de trobar un lloc per dormir a un temple.
. Molt important (per nosaltres), dia tapat, ben núvol i gairebé fresc, ideal per caminar.
. Cotxe s’atura i s’ofereix a portar-nos. Aquesta vegada fins i tot la senyora baixa del cotxe per preguntar-nos.
. Encara ben fosc, arribem a una presa del gran riu Chao Phraya, per sobre la que passa la carretera 311. Fem alguna foto, saludem als riellers guardes, gaudim de l’entorn ben cuidat… i encarem cap a Chai Nat. Pel camí ens trobem unes casetes o apartaments divertits en forma de cotxes.
. Molt important (per nosaltres), dia tapat, fresc i ben núvol, un regal per caminar.
. Un motorista ens passa, fa mitja volta i torna enrere per a oferir-se a portar-nos un a un, fins el proper poble.
. Els camps d’arròs totalment verds i amb grans ocells blancs que alcen el vol durant els primers raigs de sol, son un escenari bucolic que sovint em fa oblidar el maleït pes de la motxilla i el cansament acumulat pels quilòmetres ja fets a aquella hora.
. Mentre esperem que la cuinera acabi de fer l’arròs amb pollastre de sopar, esdevenim l’atracció del veïnat que envolta un foc amb llenya per escalfar-se del fred. Entre jovent, nens i adults, un jove ens ofereix/regala un plat ple de sindria acabada de tallar. L’escalfor humana és tan palpable com la de les flames i brases que apaivaguen la fresca i il·luminen la foscor de la nit. Seguim trobant somriures per arreu.
. Molt important (per nosaltres), dia tapat i ben núvol, molt bo per caminar malgrat la temperatura comença a pujar.
. Avui gaudim d’una sortida de sol amb la gran bola de foc ben roja il·luminant verds camps d’arròs i amb una gran congregació d’ànecs cridant més que els nombrosos ocells que s’amaguen als arbres o es mostren als fils elèctrics.
. Cercant allotjament veig un edifici amb un cartell de lloguen apartaments. Entro, passejo pels seus depriments, tenebrosos i foscos passadissos fins que trobo una persona. Comença la cadena de personal a la que vagi sent adreçat fins arribar a una dona que amb les mans em deixa ben clar que no tinc res a pelar. Però quina és la casualitat que a la porta del costat hi ha una oficina de turisme de Tailàndia! No havia vist cap des de Bangkok. Allà trobo un àngel de noia que es desviu per ajudar-nos. Sincerament no crec que ella mai hagi tingut la visita de cap occidental aquí. Des d’oferir-me aigua, a trucar a possibles allotjaments, donar-me fulletons en anglès, em dona informació molt sobre l’allotjament que al final trobem i fem servir… i per rematar-ho, quan ja m’havia acomiadat ben agraït, al cap d’una mica surt de l’oficina cridant-me, creua la carretera i ens porta un fulletó del següent poble a més de 50km i al que esperem arribar en 2 dies.
. Molt important (per nosaltres), dia tapat i ben núvol, molt bo per caminar malgrat que la temperatura comença a pujar.
. Una senyora sobre una gran pila de sacs dins un remolc tirat per un tractor ens convida a pujar amb ella mentre ens avança molt a poc a poc. El seu somriure, dibuixat a una cara curtida pel sol i la vida al camp, és tan maco i sincer que es fa molt difícil resistir-se.
. A manca d’allotjament a Krok Phra, acabem dormint sobre una fusta a un raconet discret d’un enorme recinte d’un temple. Per fer-ho més ‘romàntic’ tenim la meravellosa companyia de 3 cadells germanets amb els que compartim pollastre, moments de jugar, d’acaronar-los… son una cucada i estan per menjar-los a petons (veure foto d’encapçalament).
. Molt important (per nosaltres), després d’uns divins dies de treva i fins i tot fresca, la calor ha tornat amb força.
. Un senyor amb un moto-carro i una cucada de nen a dins el carro ve en direcció contrària a nosaltres i aminora la marxa en veure’ns, entenc que per saludar-nos amb més temps i un gran somriure compartit. Però a més li regala una ampolla d’aigua fresca a Jenn.
. Després de 5 hores llargues caminant, l’última hora i mitja sota un sol de justícia, estem pels carrers de Nakhon Sawan cercant allotjament. A la 3a o 4a persona que preguntem, un senyor molt amable ens fa entendre que l’hotel pel que demanem ja ha tancat, però ens dona una bona alternativa. Mira d’ explicar-nos com arribar, doncs està molt propera. Al final va a cercar les claus, agafa sa moto i amb 2 viatgets ens porta a un lloc que ens va perfecte, que és molt proper a on estem i que mai haguessim trobat.