Click here for the English version of this post.
Tots tenim un llum interior que llueix de formes diferents. Si pares atenció i t’apropes, podràs veure’l als ulls o al somriure de les persones. A vegades s’expressa com un cop de ma, com una sincera abraçada o unes dolces paraules.
El llum que nosaltres dos portem dins, a tot arreu del món a on anem, el mostrem en forma de completa i bocabadada admiració, apreciació amb els nostres cors oberts de bat a bat i un profund humil respecte.
Ens movem a través dels països, nacions o estats de manera discreta, fugint de la no desitjada atenció i mirant de fondre’ns i difuminar-nos entre la societat local (tot i que no acostuma a ser gaire fàcil degut a la nostra vestimenta o les nostres ‘pintes’). Sovint ens sorprenem i fem conya quan acabem travessant aquelles portes del darrere per on entren els ‘mortals’, les persones normals que viuen la seva vida quotidiana, per on van a treballar, o al mercat. Sovint fem conya dient que utilitzem no les portes dels turistes, les portes dels convidats, sinó que entrem per les portes del ‘servei de la casa’, de les mestresses, dels pares i dels fills. Hem de confessar que ens agrada quan voltem món i els locals no saben esbrinar ni encertar d’on som o d’on venim. La discreció és la nostra manera ideal de viatjar. Passar desapercebuts, un dels nostres ideals. No ens agrada aparèixer a cap radar, ni ser el centre d’atenció. Ens agrada explorar el món sent, només, Jenn i Lluís.