Tag Archives: trip planning

What’s In Our Packs?

English version only. To translate this post, click here. Versió en anglès només. Per traduir aquest post, feu clic aquí.

We’re starting our trip with backpacks and the most important things we need.

Down the road, we may consider using a cart or come up with  some other way of carrying water for long distances.  Carrying enough water is our most important concern, and when towns and people are more spread out and water is scarce, we’ll have to invent a solution.

For now, and through much of Southeast Asia, we intend to haul our homes on our back. The goal is to keep our individual total pack weight (everything on us and in our bags) to a relatively manageable 13-15 kilos (28-33 pounds); 10-11 kilos is really the sweet spot we’re aiming for.

Here’s a near-final list of what we are planning to bring with us. We’re still paring this down, and hope to trim a few more grams where we can.  Everything weighs something, even the smallest items, and we’ll have to take a hard look at what we really need and what we can do without.

Our packing priorities fall into a handful of mainstream “survivalist” categories: water, food, shelter/sleep and staying warm, dry, healthy and safe. Since we live in a virtually connected world, we’ve also added digital nomad necessities to our inventory list.

Continue reading What’s In Our Packs?

Sacrifices

In June 2013, the idea of this crazy long walk popped into our heads and etched something deep into our hearts. Since then we have been getting our lives ready for however this adventure will unfold and wherever this calling we’re stuck on following takes us.

But saying yes to a project-change-of-life-trip-challenge like this involves many sacrifices.

Some of the sacrifices may seem trite on the surface, while others will have a lasting impact that will shift our perspective, perhaps, permanently. An infinite number of small pleasures and everyday comforts will fall to the side, and we’ll have to adjust to a completely new way of living.

Here are a few things we’re leaving behind, at least temporarily, in one way or another. It’s not an exhaustive list, but it is representative enough to show how much we appreciate our lives in Catalonia, and what we think we’ll miss when we start walking in a few weeks.

Continue reading Sacrifices

Sacrificis

Fer aquest viatge, començar aquesta aventura, plantejar-nos aquesta ‘meravellosa bogeria’ és quelcom que varem decidir fa molt de temps, per que ens cridava i cremava des del més profund dels nostres cors i cervells.

Molt afortunadament nosaltres tenim una vida privilegiada on no som materialment rics, però sí que ho som en experiències, en entorn i en qualitat de vida. Així doncs, algú es podria pensar que ens llencem a la piscina (o millor dit, tenint en compte la magnitud del repte plantejat, ens llencem a l’oceà) per que no estem a gust a casa. Potser algú es pensa que afrontem aquest repte per que fugim de la nostra realitat, de les nostres famílies, de la nostra societat, país o entorn.

Cadascú és molt lliure de pensar el que vulgui, faltaria més, però la realitat és que malgrat la nostra privilegiada vida, emprenem aquest projecte-viatge-repte-canvi de vida a costa de molts sacrificis. Alguns d’ells, molt importants per a nosaltres.

Continue reading Sacrificis

Empaquetant nostres vides

Click here for the English version.

Des de que hem entrat a la tardor, la planificació i totes les gestions relacionades amb la nostra aventura es van precipitant ràpidament. Ens trobem engolits en una cascada de petites i grans gestions amb les que bàsicament estem empaquetant les nostres vides a Catalunya. Les nostres tan estimades i privilegiades vides!

Continue reading Empaquetant nostres vides

The What Ifs

Aquí teniu el post en Català. 

There is so much to fear about a trip of this magnitude. The sheer amount of uncertainty and what-if, worst-case scenario thinking is maddening. News headlines scream all the terrible things we could face just about everywhere or anywhere we go.

But, like you, we have to filter out the news reports and keep moving through our day-to-day lives, hoping to remain unscathed. We’ll have to do the more or less the same thing when we’re walking.

Even so, now’s the time to ask some of the hardest questions we’ve ever thought about and figure out how to stare fear down.

Continue reading The What Ifs

Uns Quants ‘I Si…’

 

Click here for the English version.

Hi ha tantes coses que ens amoïnen en aquest viatge. La gran incertesa, l’enorme quantitat de preguntes del tipus ‘I si …’ i/o pensar en els pitjors escenaris, son quelcom que a vegades ens supera. Les noticies (que gairebé sempre son males noticies) criden i escampen els pitjors escenaris que haurem d’afrontar cara a cara, especialment per molts dels indrets per on volem passar.

Però, com probablement tu, nosaltres tenim els nostres filtres i com som tossuts, continuem endavant amb les nostres vides. Dia a dia. Tossudament alçats. Perseverem amb la gran il·lusió de viure la vida, la nostra vida, esperant sortir-ne il·lesos. Només hem de fer el mateix quan comencem a caminar.

De totes maneres ara és el moment de plantejar-nos algunes de les qüestions més dures de la nostra vida i trobar la manera de gestionar-les evitant que ens paralitzin, posant en perill el nostre somni, la nostra aventura, el nostre viatge.

Continue reading Uns Quants ‘I Si…’

Som Discrets

Click here for the English version of this post.

Tots tenim un llum interior que llueix de formes diferents. Si pares atenció i t’apropes, podràs veure’l als ulls o al somriure de les persones. A vegades s’expressa com un cop de ma, com una sincera abraçada o unes dolces paraules.

El llum que nosaltres dos portem dins, a tot arreu del món a on anem, el mostrem en forma de completa i bocabadada admiració, apreciació amb els nostres cors oberts de bat a bat i un profund humil respecte.

Ens movem a través dels països, nacions o estats de manera discreta, fugint de la no desitjada atenció i mirant de fondre’ns i difuminar-nos entre la societat local (tot i que no acostuma a ser gaire fàcil degut a la nostra vestimenta o les nostres ‘pintes’). Sovint ens sorprenem i fem conya quan acabem travessant aquelles portes del darrere per on entren els ‘mortals’, les persones normals que viuen la seva vida quotidiana, per on van a treballar, o al mercat. Sovint fem conya dient que utilitzem no les portes dels turistes, les portes dels convidats, sinó que entrem per les portes del ‘servei de la casa’, de les mestresses, dels pares i dels fills. Hem de confessar que ens agrada quan voltem món i els locals no saben esbrinar ni encertar d’on som o d’on venim. La discreció és la nostra manera ideal de viatjar. Passar desapercebuts, un dels nostres ideals. No ens agrada aparèixer a cap radar, ni ser el centre d’atenció. Ens agrada explorar el món sent, només, Jenn i Lluís.

Continue reading Som Discrets