Ja hem caminat aproximadament uns 15.000 km! Aquesta distància ens ha permès fer la nostra ruta a través de Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan, Iran, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia, Grècia, Macedònia, Albània, Montenegro, Bosnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i ara estem creuant França amb la mirada posada en la nostra destinació final, la nostra estimada Catalunya.
* * * *
We reached a new milestone! We have walked approximately 15,000 kilometers (about 9,320 miles)! To date, we have crossed Thailand, Burma, Bangladesh, India, Pamir, Tajikistan, Uzbekistan, Iran, Azerbaijan, Georgia, Turkey, Greece, Macedonia, Albania, Montenegro, Bosnia-Herzegovina, Croatia, Slovenia, and Italy. We are currently in France, and if we squint we can almost see our final destination, our beloved Catalonia.
This a different kind of post from me. It’s a slightly edited email note I recently wrote to a group of friends in San Francisco asking about our walk. After re-reading it, I decided it could also work here. It’s very much what’s on my mind these days.
4 a.m. always seems to come too fast. It’s not a natural wake-up time, but it is becoming an automatic beginning to our morning routine.
My alarm goes off first. “Two more minutes,” I mumble, knowing that Lluís’ alarm will beep two minutes later. I’m not a morning person, and I’m definitely not a 4 a.m. morning person.
Instead of translating each other's posts, we're leaving these in our respective native languages, English (Jenn) and Catalan (Lluís), to capture the essence of what we each feel. There are, however, no words that could fully describe the illusion and hope we carry with us for this adventure.
Happy birthday to me! What a way to start my 44th year! Here we are, early morning on 1/16/16, across the way from Wat Arun, the temple of dawn, an appropriate place for starting a new day, a new trip and a new life.
Today, we begin our long walk home. Geographically, we call Barcelona home. But, home, as they say, is where the heart is, and that’s the home we’re looking for every day. We have maps to guide us through the physical distance, but we know we won’t be walking in a straight line. Life almost never takes us in a straight line, despite our best efforts to make it seem that way. Visa limitations, weather, safety and health issues will likely detour us, and we’ll have no choice but to take them all in stride.
We often talk about this walk as a way to find goodness in the world, which we believe is all around us just waiting to be discovered and appreciated. Perhaps, though, the goodness we’re out to find is already in us, and one of the gifts we’re meant to share with others. Maybe, this trip is about being brave enough to step forward and letting our hearts, smiles and goodness lead us home. We shall see.
On that note, let’s get this party started! Off we go, on our way to the big unknown.
* * * *
Aquí i avui comença la festa!
Ja ha arribat el dia. Després de tant de temps d’haver-ho decidit i d’estar esperant i preparant aquest projecte, avui 16/01/2016 comencem a caminar des del cor de Bangkok cap a la nostra estimada Barcelona. Avui comença ‘oficialment’ la nostra ruta, el viatge, l’aventura, la recerca de la bondat de la gent!
Confiem que serà un viatge molt enriquidor, un viatge molt especial en que pas a pas anirem explorant aquest fascinant món en que vivim, al mateix temps que coneixem la bondat de moltes persones de cultures totalment diferents amb les que ens encantarà relacionar-nos, mirant de comunicar-nos de la manera més bàsica.
Tenim una barreja de nervis, emoció, ganes, motivació… i seguim amb tants interrogants com quilòmetres tenim pel davant. Ja veiem a venir que degut a les durades i restriccions dels visats, monsons, hiverns, estius, salut, situacions geopolítiques i de seguretat, … sembla que no podrem fer un recorregut recte i continuat com ens agradaria. Tenim clar el ‘què’. No tenim ni idea del ‘com’. Però això entenem que forma part de la definició d’aventura.
Una cosa que sí tenim clara és el fet de viure la nostra vida de manera intensa i apassionant.
Esperem que la salut ens acompanyi i amb una justa dosi de bona sort podrem fer realitat aquest somni tan esbojarrat com apassionadament meravellós.
Després de caminar hores i hores per la jungla d’asfalt amb un tràfic terrible però també una impressionant arquitectura, hem decidit amagar-nos dels 33°C i la letal xafogor al parc Lumphini, un oasi de verdor i tranquil·litat al cor de Bangkok.
To give our legs a good stretch, we did a 35-kilometer (22-mile), 10-hour training walk from Barcelona to Sitges. Here are few things we saw along the way.
Per començar a estirar les cames, varem caminar uns 35 km, 10 hores entre Barcelona i Sitges. Aquí tenim algunes de les coses que varem veure.
We spent lots of time this summer mulling over really big stuff about our upcoming walk, almost to the point of mind-numbing overwhelm. So we’re shifting gears and getting back to basics of why we’re jumping into this huge adventure and tackling all the practical things that have to be done before we head to Bangkok.
We’ll talk about the nitty gritty details in other posts, but, for now, let’s settle up the questions people immediately ask when they hear about our 14,000 kilometer hike through Asia and Europe, “Why are you walking? Wouldn’t it just be easier to take a bus or a train?”
Hem dedicat una gran part d’aquest estiu a pensar, escriure i compartir moltes de les nostres inquietuds que no deixen de rondar pels nostres cervells fins un punt gairebé malaltís. Ara mirem de canviar per tal de tornar als temes més bàsics. Anem cap a aquells temes molt més pràctics que hem d’afrontar i enllestir abans de llençar-nos a aquesta aventura-viatge-repte-canvi de vida.
Ja parlarem dels detalls de la planificació en algun altre escrit, però ara mirem de comentar algunes de les preguntes que molta gent ens fa immediatament quan s’assabenten que volem caminar aproximadament uns 14.000 quilòmetres entre Àsia i Europa. Per què voleu fer-ho a peu? No seria més fàcil agafar un autobús o un tren?
Our trip, our dream and our challenge is to follow this planned route. • El nostre viatge, el nostre somni i el nostre repte vol seguir aquesta ruta planificada.
