“Energy rightly applied can accomplish anything.” ~Nellie Bly
We hiked the GR 92, a trail that winds along the Mediterranean coast, in June 2014 as a pre-Bangkok Barcelona training. We completed the 585-kilometer trek crossing Catalonia from north to south in 20 days. Here’s a summary of the trip, in Catalan, from Lluís’ point of view (You can translate the text here).
•
El GR 92, un sender de gran recorregut del Mediterrani, fou un entrenament/prova pre-Bangkok Barcelona que varem fer a peu. Un recorregut de 585 quilòmetres al llarg de Catalunya, caminat en 20 dies. Aquest és un resum.
GR 92: Catalunya a peu de nord a sud (Port Bou-Ulldecona) per la costa.
Introducció
Aquest fou el nostre primer viatge d’aquestes característiques. Fer tota una llarga ruta a peu de manera totalment independent fou dur, però molt enriquidor i sense cap mena de dubte, fou un bon entrenament inicial per afrontar un Bangkok Barcelona a peu.
Aquestes son opinions i experiències personals. No pretenem tenir la raó ni la veritat de res, sinó només facilitar informació totalment subjectiva del que varem viure i del que ens va semblar aquest gran recorregut per la nostra estimada Catalunya.
Resum del viatge
– Costa Brava, fantàstica.
– El Montgrí i Montnegre, molt bo.
– Costa central, bé.
– Costa Daurada, justet.
– Terres de l’Ebre, bo.
Dades
Distància aproximada: 585 km
Duració: 20 dies
Mitjana diària: 29,25 km/dia
Pes (Lluís) inicial: 50 kg
Motxilles de Lluís (petita + gran): 2,5 kg + 12,5 kg = 15 kg = 30% de 50 kg
Motxilla de Jenn: 11 kg
Resum del viatge per etapes
Aquest vol ser un molt breu resum de cada etapa, totalment subjectiu i amb una valoració (0: mín i 10: màx)
Respecte el GR 92: M’agradaria felicitar i agrair moltíssim la feina feta per totes aquelles persones que mantenen i marquen el GR 92. Gràcies a elles, hom pot aventurar-se de manera independent i lliure per tots aquests camins i, amb més o menys habilitat, arribar a completar-lo. També aprofito per comentar que no mantenir les marques dins les poblacions és un total desastre i una aberració incomprensible.
Fotos © Lluís-Rodamón & © BangkokBarcelonaonfoot
Preguem no fer servir les fotos sense la nostra autorització per escrit. Please do not use these photos without our written authorization.
01: Port Bou – Colera – Llançà (Valoració:7)
Aproximat: 12 km; 4hrs; Acumulat: 12 km
Pobre marca d’inici del GR 92. Seria recomanable posar un cartell significatiu, gran i simbòlic. Forta pujada inicial. Camí bo, molt pedregós i ben marcat. Bones vistes de la costa. Vegetació dura i pobre a mercè de la Tramuntana.
02: Llançà – Port de la Selva – Cadaqués – Cala Jòncols – Cala Montjoi (Valoració:9)
Aproximat: 27 km; 8hrs; Acumulat: 39 km
Molt bona passarel·la de Llançà a Port de la Selva. Sortint de Port de la Selva forta pujada sense gens d’ombra. Vegetació dura i pobre. No hi ha arbres. Gran Cap de Creus. Forta baixada fins a Cadaqués, dolorosa pels genolls. Preciosos camins i marges fets amb pedres i pissarra. Bones marques.
De Cadaqués a Roses camins pedregosos ben marcats. Dures pujades i baixades típiques de la divina Costa Brava on el GR 92 agafa sovint els camins de ronda. Aquest recorregut és preciós tot i que les meravelloses cales esdevenen un gran desgast físic per les dures baixades, pujades i encreuaments de sorra tova. Les vistes, els ocells, la costa, l’olor a pinassa i mar, els camins de terra, les arrels, el silenci… diví.
03: Cala Montjoi – Roses – Empuriabrava – P.N. Aiguamolls de l’Empordà – s Pere Pescador (Valoració:6)
Aproximat: 31 km; 8h45′; Acumulat: 70 km
La primera meitat de l’etapa no és gens bona per Roses i els seus voltants. Adéu a les marques dins el poble (lamentable i repetitiu). El recorregut millora una mica en arribar al P.N. Aiguamolls de l’Empordà. Dins el parc, tot pla, impecablement preparat. Tot plegat no està malament, destacant el tros des del Cortalet fins el pont de s Pere Pescador passant per la platja, que és preciós.
04: s Pere Pescador – L’Escala – Cala Montgó – El Montgrí – Torroella de Montgrí (Valoració:9)
Aproximat: 28 km; 7h30′; Acumulat: 98 km
L’Escala, destrossada com Roses. El millor és la sortida cap a la fabulosa Cala Montgó, amb la dura pujada fins el mirador. Grans vistes. Fenomenal escenari natural. Després, adéu a la costa, agafant un camí, ample i còmode, que s’endinsa pel bonic Montgrí.
05: Torroella de Montgrí – Gualta – Palau Sator – Pals – Begur – Tamariu – Cala Pedrosa (Valoració:8)
Aproximat: 33 km; 7h45′; Acumulat: 131 km
Bonic i planer camí fins a la preciosa Pals entre conreus i bones marques. De Pals a Begur entre boscos d’alzines i bona ombra. A partir de Tamariu tornem a gaudir de la fabulosa Costa Brava en sa màxima expressió. És fabulós.És màgic.
06: Cala Pedrosa – Llafranc – Calella de Palafrugell – Palamós – s Antoni de Calonge – Platja d’Aro – S’Agaró (Valoració:7)
Aproximat: 32 km; 9h; Acumulat: 163 km
Fins a Palamós continua el somni de natura, cales, vistes, olors, colors, ocells, blaus de la mar… És increïble.
Des de Palamós fins a s Feliu de Guíxols només es salven uns quants petits i divins trocets de costa que no han estat destrossats i rebentats per un urbanisme salvatge que fa vomitar i que taca la imatge de Catalunya, guanyant-se a pols una etiqueta de turisme massiu de molt baixa qualitat. Quina vergonya! Quina tristesa. Aquest tros només es justifica quan arribes a les múltiples petites i fabuloses cales que esquitxen la costa. Aquelles que t’alcen el cor i la ment, mentre et destrossen els genolls i les cames amb ses pujades i baixades fins la tova sorra i les aigües cristallines.
07: S’Agaró – s Feliu de Guíxols – Coll Creu Barraquer – Pla Pinyaques – Tossa de Mar – Cala Llorell – Platja Canyelles (Valoració:7)
Aproximat: 33 km; 9h15′; Acumulat: 196 km
Adéu a la costa amb una llarga incursió per les muntanyes que per una gran i ample pista forestal, comunica s Feliu amb Tossa. Bonics boscos, bona vegetació, pobres marques al camí. Pista molt ample, no acollidora ni bonica i sense ombra, pensada per vehicles, fent un molt llarg recorregut per no tenir pendent. Boniques vistes de Tossa. Recuperada la costa es pot fruir de l’últim trajecte diví de pura Costa Brava amb unes considerables alçades de penya-segats. L’última oportunitat per al·lucinar bocabadat amb tot allò pel que la Costa Brava és mundialment famosa.
08: Platja Canyelles – Lloret de Mar – Blanes – Tordera – Coll del Porc – Hortsavinyà (Valoració:9)
Aproximat: 31 km; 10h15′; Acumulat: 227 km
Lloret és l’últim crim i aberració urbanística d’aquesta costa abans d’endinsar-se cap a Tordera. La baixada a Blanes és trencadora, a l’hora que permet gaudir de fenomenals vistes. El recorregut innecessàriament llarg entre conreus fins a Tordera, no s’acaba mai. Després comença una eterna pujada, el dolor de la qual és abastament compensat per la bellesa dels boscos del Montnegre. La gran i ampla pista forestal, poc acollidora, queda abraçada per milers d’alzines i centenars d’ocells que ajuden a arribar a la preciosa Hortsavinyà. Bones marques.
09: Hortsavinyà – Vallgorguina – El Corredor – Can Bordoi (Valoració:8)
Aproximat: 30 km; 8h30′; Acumulat: 257 km
La gran i ampla pista forestal, segueix sent poc acollidora, però els boscos, ocells, aire pur, natura… fan que em sorprengui positivament del que encara mantenim sencer i natural a Catalunya, especialment després de veure bona part de la costa irreparablement destrossada. Tot el pujat fins a Hortsavinyà es baixa fins a Vallgorguina i es torna a pujar fins a Can Bordoi. Bones marques.
10: Can Bordoi – Coll Font de Cera – Alella – Montgat (Valoració:6)
Aproximat: 37 km; 9h15′; Acumulat: 294 km
Segueix la gran i ampla pista forestal, gens acollidora. Les marques son sorprenentment pobres i dolentes. Els boscos es fan menys espessos i les vistes sobre el Maresme i el Barcelonès compensen la cada vegada més pobra natura per la pressió demogràfica i urbanística.
11: Montgat – Badalona – s Adrià del Besós – Barcelona (Valoració:7)
Aproximat: 20 km; 4h; Acumulat: 314 km
El GR 92 salva Barcelona anant per Montcada i Reixac, Vallvidrera, Molins de Rei, Garraf. Nosaltres el fem en paral·lel per tornar llepant la platja i la costa, a la nostra estimada i bonica Mediterrània.
12: Barcelona – L’Hospitalet de Llobregat – Cornellà – s Boi de Llobregat – Viladecans – Gavà – Castelldefels – Port Ginesta (Valoració:4)
Aproximat: 35 km; 7h; Acumulat: 349 km
Etapa horrible i totalment urbana per retrobar el GR 92 a les costes del Garraf.
13: Port Ginesta – Garraf – Sitges – Vilanova i la Geltrú (Valoració:9)
Aproximat: 26 km; 6h30′; Acumulat: 375 km
Preciós Garraf amb una vegetació totalment diferent a la vista fins ara. Camins molt més estrets, acollidors, pedregosos, secs i molt ben marcats. Bones vistes de tota la costa.
14: Vilanova i la Geltrú – Castellet – L’Arboç – sta Oliva – Les Peces – Albinyana (Valoració:7)
Aproximat: 33 km; 10h; Acumulat: 408 km
El camí torna a deixar la costa per endinsar-se entre fabuloses vinyes. El Garraf i el Penedès, una transició de la costa a les conreades terres del vi i del cava. Especialment bonic és arribar a Castellet i el pantà de Foix. Boniques vinyes i oliveres acompanyen fins a Albinyana.
15: Albinyana – Bonastre – La Pobla de Montornés – Tarragona (Valoració:3)
Aproximat: 33 km; 9h30′; Acumulat: 441 km
Fins a la Pobla de Montornés el camí és un constant massatge de turmells, pels milions de pedres d’una pista que grata la dura terra de matolls amb molt pocs arbres i duríssima vegetació adaptada a la sequera. Gairebé sense conreus per que tot és pedra, suposo. Menció a part és l’infern des de La Pobla fins a Tarragona on els que han dissenyat el recorregut haurien de replantejar-lo serios i urgentment. Tret dels boscos de Tarragona, la resta, pista ampla, sense ombra i entre autopistes, és per esborrar del mapa, del record i pensar que només ha estat un malson.
16: Tarragona – Constantí – La Canonja – Vila-Seca – Salou – Vilafortuny (Valoració:3)
Aproximat: 36 km; 11h; Acumulat: 477 km
El malson continua i l’estranya volta per Constantí, La Canonja, Vila-Seca, Salou… és per morir-se de fàstic. Tornem als crims urbanístics, a una costa destrossada amb edificis que mai haurien d’haver-se construït. Es torna a creuar un altre pol d’atracció turística que reforça una etiqueta de turisme massiu de molt baixa qualitat. Quina vergonya! Quina tristesa. Les marques també estan a l’alçada d’aquest despropòsit de recorregut. Quina desgràcia!
17: Vilafortuny – Cambrils – Miami platja – L’Hospitalet de l’Infant – Calafat – Les Tres Cales (Valoració:7)
Aproximat: 36 km; 11h; Acumulat: 513 km
Es torna a la platja de ple. El camí esdevé un eslàlom i cursa d’obstacles amb les urbanitzacions i cases de la costa que s’han d’anar sortejant. Les marques estan bé. La principal desavantatge és haver de caminar molta distància per la sorra de la platja, enfonsant-se a cada pas pel pes de la motxilla. Aquest patiment es compensa per tenir a tocar la bonica Mediterrània. Molt bon camí i marques a partir de L’Hospitalet, emparrant-se per una natura similar a les Costes del Garraf, on malgrat la manca d’arbres i l’esgarrifosa nuclear, els camins, els matolls i la mar tornen a fer gaudir d’aquest GR 92, especialment a partir de Calafat.
18: Les Tres Cales – L’Ametlla de Mar – L’Ampolla (Valoració:9)
Aproximat: 21 km; 7h; Acumulat: 534 km
Fabulós camí de ronda a tocar de la mar. Bones marques i camí diví. És com els millors trams de la Costa Brava però aquí els penya-segats i les alçades son molt més baixes. El camí, els pins, la pinassa, les platges, la mar, els ocells, les olors, les ombres, els blaus turquesa… fan d’aquest un dels millors trams de tot el GR 92.
19: L’Ampolla – Camarles – Amposta – Collet – Mas del Comú (Valoració:7)
Aproximat: 34 km; 13h; Acumulat: 568 km
Fins a Amposta és un camí paral·lel a un canal de rec. Còmode i ample amb l’únic al·licient de navegar entre grans camps d’arròs (i espessos núvols de mosquits). Creuar el riu Ebre sempre és bonic, gaudint de les vistes sobre ell mateix i els grans arrossars. La sortida d’Amposta, tant per la ruta com per les lamentables marques, també és per oblidar. No és fins l’entrada al P.N del Montsià que no es torna a gaudir de camins purament naturals, estrets, acollidors, durs, pedregosos. Durant llargs trams, la vegetació de matolls i seca deixa que el sol castigui amb força mentre es va pujant fort. Més endavant es pot fruir de fabulosos túnels naturals on els arbres i la natura t’envolta. Les vistes des de la Foradada son espectaculars.
20: Mas del Comú – Ulldecona – Pont de l’Olivar i riu Sènia (Valoració:6)
Aproximat: 17 km; 5h; Acumulat: 585 km
El final del trajecte. Bon camí i bones marques fins a Ulldecona. L’últim tram fins al Pont de l’Olivar, el riu Sènia i el final d’aquest GR 92 català és una mena de recompensa personal i íntima per la feina feta, dia a dia, pas a pas, fins arribar aquí. Cert desencís per que com al començament, allà dalt a Port Bou, aquí el cartell i monòlit que marca el final del trajecte és força pobre. No pretenc un gran arc de triomf, però quelcom més ben presentat i digne estaria molt bé.
