Dies de gestions administratives (visats), d’ espera per sortir d’Índia, de transició, de meravellosa arribada a Iran i de transport públic (tren) entre la porta d’entrada Teheran i el poble de Sarakhs a la frontera entre Turkmenistan i Iran on finalment hem reprès la nostra ruta a peu.
Here are three fleeting moments within the same 30 minutes. They are representative of the many fleeting moments that mark much of our time in South Asia.
As much as we have been walking these last 15 months, the sleeping thing remains a daily challenge.
India, like the other countries we have walked, forced us to think creatively about where we safely placed our heads for the night.
Un temple Sikh o ‘ gurudwara ‘ és un centre religiós on les persones van a resar, però també és molt més. A la gran majoria d’aquests temples a part de tenir una sala amb una mena d’altar on atendre les seves cerimònies religioses, també acostumen a oferir menjar, beure i en bastantes ocasions, allotjament per dormir.
Amb aquesta entrada volem explicar com funcionen a l’hora que volem agraïr i retre homenatge a totes aquelles persones dels temples que ens han donat de menjar, beure o allotjament al llarg del nostre recorregut a peu. Moltes, moltíssimes gràcies.
L’entrada la dividim en 2 seccions. La primera parla dels temples Sikh en general i la segona del temple daurat d’Amritsar (Sri Harmandar Sahib) com la gurudwara més important i epicentre religiós del món Sikh.
Aquesta entrada ens resulta especialment difícil d’escriure per que és una crítica a aquells aspectes quotidians de la vida a Índia que trobem deplorables i que dia rere dia, rere setmana, rere mes ens han fet la vida molt més desagradable del que hauria de ser.
Abans d’entrar en contingut també volem esmentar que a Índia hem gaudit d’innombrables satisfaccions, mostres d’amor, generositat, hospitalitat i ajuda que ens han fet la vida molt més agradable del que haguéssim trobat sense aquests recolzaments.
Molts d’aquests fabulosos detalls els hem descrit en detall al llarg de les nostres entrades, mirant de no oblidar-nos cap i així mostrar la bondat que hem trobat en molta gent.
Aquesta entrada precisament no és gens agradable d’escriure, però creiem necessari documentar el que ens ha estat martiritzant durant tant de temps. Tant de temps i tan intensament que per desgràcia cobreix amb una dura i espessa capa la bondat rebuda i les múltiples bones raons o experiències que aquesta fascinant Índia ens ha ofert.
(English version below)
Un cop caminades Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan i Uzbekistan amb aproximadament uns 7.000 quilòmetres als peus, ara ens endinsem a Iran.
