Category Archives: Finding Goodness

Okrokana – Akhaltsikhe

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.
Després d’uns molt bons dies a Okrokana, seguim ruta cap a l’oest. Apostem per una ruta de carreteres molt locals, a través de muntanyes, valls, llacs i lluny de la principal vía de comunicació entre Tbilissi i Batumi. Una ruta pel sud de Geòrgia, en paral.lel i molt propera a les fronteres amb Armènia i Turquia. L’aposta, arriscada, de moment ens surt fenomenal doncs gaudim molt de la natura, paisatges, silenci, relativament poc tràfic, amb unes condicions meteorològiques molt bones tenint en compte que és zona de muntanyes i altiplans.

Continue reading Okrokana – Akhaltsikhe

Kirach Muganlo – Okrokana

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Entrem a Geòrgia per fer uns quants quilòmetres, no gaires, arribant a Okrokana, un poblet a tocar de Tbilissi. Aquí hem estat meravellosament acollits a casa de la dolça, entranyable, adorable i simpàtica Maka qui amb l’ajuda del seu fabulós fill Joseph, ens han permès estar-nos uns pocs dies descansant, recuperant-nos, ajudant-la a la cuina o al jardí, visitant Tbilissi i fent recerca per triar la ruta a través de Geòrgia.

Continue reading Kirach Muganlo – Okrokana

Però quí fa tot això?

 

Senzilla, clara i contundentment, les iranianes i els iraniàns.

Aquesta entrada és un gran, profundament sentit i merescut homenatge a totes les persones que dia rere dia ens han ajudat dins Iran. La generositat, hospitalitat i amabilitat que hem rebut no l’hem trobat mai abans, al llarg dels nostres nombrosos anys viatjant pel món.

L’entrada també es podria titular: NO aneu a Iran, SI…

English note: If you want to know how many Iranians really are, and how fantastically well they treated us, please take a moment to translate this text from Catalan to English. All these short stories happened to us, and do you know what is the best? They are all true! Iranians are really awesome!!

Continue reading Però quí fa tot això?

Who Does This?

 

Note: My version of this blog consolidates the many acts of kindness we received during our three months in Iran. Lluís, however, has done an incredible job writing about all of these experiences in much greater detail. If you really want to see how Iranians are, please take a few minutes and translate his post, Però quí fa tot això? from Catalan to English (Google Translate may help). All of these things happened to us…they are all true… and we are still overwhlemed thinking about how good people are to us!

 

We have been so lucky to be the recipients of all sorts of kindness for 18 months from Thailand to Uzbekistan.

But Iran takes hospitality to a completely different level, something we have not found anywhere else on this journey or on other “normal” trips.

Continue reading Who Does This?

Rasht – Astara

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Hem arribat a Astara! Aquest és el final de la nostra ruta a peu per Iran.

Ja hem fet 1.500 quilòmetres més per Iran arribant a un total d’uns 8.500 i estem a les portes d’Azerbaidjan. Però encara no marxem d’aquí. Ens quedem uns dies més descansant, recuperant salut (molt important), perseguint el proper visat necessari per continuar, visitant alguns dels punts més importants turísticament parlant… per fer de viatgers sense caminar entre destinacions així com per recarregar piles de cara als propers mesos i països.

Continue reading Rasht – Astara

Parc Golestan – Gorgan

.

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Després d’haver caminat unes setmanes menjant-nos molt desert, ara ja gaudim de parcs nacionals, parcs forestals, muntanyes plenes d’arbres però malauradament la nostra ruta gairebé sempre segueix sense oferir-nos cap ombra que ens doni un respir.

Continue reading Parc Golestan – Gorgan

Bojnurd – Parc Golestan

 

Aquesta entrada descriu el que ens ha succeït entre les dues poblacions del títol.

Hem seguit caminant per alguns trams ben bonics amb camps verds i conreats al nostre voltant, després ens hem tornat a submergir en un dur desert, dins un mar de no-res amb pocs pobles cada molts quilòmetres i hem acabat dins el fabulós parc nacional de Golestan amb muntanyes atapeïdes d’espessa vegetació i boscos amb una rica (i perillosa) fauna autòctona.

Continue reading Bojnurd – Parc Golestan