From June 15 – 22, I am doing a walking fundraiser for a Rutgers University journalism scholarship I co-founded to honor the memory of a classmate, work colleague, and friend.
Please consider joining me as we finish our walk the same way we started it with: Finding and sharing kindness, one step at a time.
Continue reading A Fundraiser That Started 5 Years Ago and Continues Today
.
Un cop caminades Tailàndia, Birmània, Bangladesh, Índia, Pamir, Tadjikistan, Uzbekistan, Iran, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia, Grècia, Macedònia, Albània, Montenegro, Bosnia-Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i França amb aproximadament uns 15.700 quilòmetres als peus, ara finalment arribem a CATALUNYA, arribem a casa nostra !!!!
****
Wow! We finished France, and have crossed into CATALONIA!!!! Yes, with around 15,700 kilometers on our feet, we are really, truly in the home stretch!!
Before we go into final countdown mode, let’s pause and reflect on our time in France.
Continue reading Arribem a Catalunya!!!! | On our way: Catalonia!!!!
Aquí teniu el post en Català.
We spent lots of time this summer mulling over really big stuff about our upcoming walk, almost to the point of mind-numbing overwhelm. So we’re shifting gears and getting back to basics of why we’re jumping into this huge adventure and tackling all the practical things that have to be done before we head to Bangkok.
We’ll talk about the nitty gritty details in other posts, but, for now, let’s settle up the questions people immediately ask when they hear about our 14,000 kilometer hike through Asia and Europe, “Why are you walking? Wouldn’t it just be easier to take a bus or a train?”
Click here for the English version.
Per què fer-ho a peu?
Hem dedicat una gran part d’aquest estiu a pensar, escriure i compartir moltes de les nostres inquietuds que no deixen de rondar pels nostres cervells fins un punt gairebé malaltís. Ara mirem de canviar per tal de tornar als temes més bàsics. Anem cap a aquells temes molt més pràctics que hem d’afrontar i enllestir abans de llençar-nos a aquesta aventura-viatge-repte-canvi de vida.
Ja parlarem dels detalls de la planificació en algun altre escrit, però ara mirem de comentar algunes de les preguntes que molta gent ens fa immediatament quan s’assabenten que volem caminar aproximadament uns 14.000 quilòmetres entre Àsia i Europa. Per què voleu fer-ho a peu? No seria més fàcil agafar un autobús o un tren?
Click here for the English version.
There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky
En el nostre últim bloc, publicàvem les nostres grans pors. Algunes d’elles entren per la porta gran de la categoria d’esgarrifoses o molt preocupants, tot i que esperem que la probabilitat d’ocurrència de totes elles sigui ben minsa o nul·la. Per molt que pensem en elles, no hi ha gaire a fer des de casa mentre preparem el viatge. Bé, una cosa sí que podem fer, i és quedar-nos tancats a casa, paralitzats i sense arriscar-nos, però això no ho farem.
Respecte a les petites pors, aquestes també son fotudes per que la probabilitat d’ocurrència d’unes quantes d’elles no és que sigui petita, sinó que és totalment certa i real. Algunes de les situacions es donaran tard o d’hora i el problema és que ens agafin amb la guàrdia abaixada. Aquestes petites pors son les que son com un corcó que ronda inexorablement per dins els nostres caps i fàcilment ens pot treure el son.
Aquí tenim un exemple d’un temor que va afectar a Jenn durant la travessa de Catalunya, durant els 585 km del GR 92. És quelcom que Jenn està treballant i aprenent a gestionar i superar.
Aquí teniu el post en Català.
There are things which a man is afraid to tell even to himself, and every decent man has a number of such things stored away in his mind. ~Fyodor Dostoevsky
In our last post, we listed our biggest fears. While some fall into the “very scary” category, a good number of them are unlikely-to-happen, worst-case scenarios. They merit concern and forethought, but there’s not too much else that can be done about them.
Often , the tougher part is dealing with the “little fears” that show up out of the blue. These are the worries that worm their way into your head, and create a domino effect that can get the best of you and ruin a night’s sleep.
Here’s one of those little things that turned me upside down during our GR 92 walk last summer, and something I’m learning how to work through.
Continue reading Slaying Demons