Click here for the English version.
Des de que hem entrat a la tardor, la planificació i totes les gestions relacionades amb la nostra aventura es van precipitant ràpidament. Ens trobem engolits en una cascada de petites i grans gestions amb les que bàsicament estem empaquetant les nostres vides a Catalunya. Les nostres tan estimades i privilegiades vides!
Aquestes últimes setmanes tan atrafegades les hem invertit, entre d’altres coses, en decidir quines coses materials necessitem i/o necessitarem i quines no. Decidint quines coses empaquetar i quines regalar, reciclar o llençar.
Una llarga i dura mudança ens ha deixat la nostra llar molt pelada. Però es queda amb tots els mobles, electrodomèstics i objectes necessaris per fer molt còmode i fàcil l’arribada d’altres persones per tal que l’habitin, la frueixin i ens ajudin a finançar-nos. Ara toquen visites d’agències immobiliàries i potencials arrendataris.
De moment vivim amb molt poquetes coses a casa, fent una mena d’entrenament per que d’aquí a 4 dies, tot això que ara son ‘poquetes’ coses serà una ‘infinitat’ de coses, comparat amb el que portem a la motxilla, la que serà la nostra casa. Les motxilles comencen a agafar aspecte definitiu amb una primera seriosa aproximació a la ‘llista final’. Aquella llista d’objectes que han de complir tants i tants requeriments! I seguim fent inversions en material, algunes força costoses, com bons filtres d’aigua, telèfons mòbils, carregadors solars de bateries… Ja en parlarem.
Hem anat al metge per fer-nos revisions i també hem actualitzat els nostres carnets de vacunacions internacionals, que ja estaven molt plens. Un ampli bagatge anterior ens ha permès necessitar només 4 vacunes, sent totes recordatoris de les ja caducades. Ara estem vacunats, entre d’altres, contra la febre groga, diftèria, hepatitis, encefalitis japonesa, meningitis, ràbia, tètanus, febre tifoidea, polio, … A part, i com és de rebut, anem completant una considerable farmaciola amb anti-diarreics, pastilles contra la malària, antibiòtics, gases, esparadrap, tisores i pinces, tiretes, etc.
També cerquem una bona assegurança de viatge, mirem de planificar i preveure alguns costos que haurem d’afrontar ja sobre el terreny i seguim rumiant com punyetes aconseguir visats prou amplis per aquells estats on la duració del visat és del tot insuficient davant el nombre de dies que podem necessitar per tal de creuar-los a peu.
Sabem que el millor entrenament tant físic com sobretot mental, ens ho donarà el mateix camí. La ruta, un cop ens endinsem i llencem de ple, ens anirà enfortint. Però mentrestant, aquí Catalunya, anem fent alguna activitat per posar-nos a to. Tenim alguna caminada d’uns 30- 40 km a la vista i Jenn està fent classes de defensa personal i també es va entrenar i va acabar la Spartan race, bàsicament per autoensenyar-se a intentar estar còmode en situacions realment incòmodes. Enfangar-se fins als últims racons del seu cos li ha semblat un entrenament i una experiència adient per anar enfortint-se.
El millor de totes aquestes setmanes és que ens atansem al moment de comprar el bitllet d’avió! Estem esperant el final d’alguns temes fastigosament llargs i farragosos que hem de tancar sí o sí. Ens atansem! Ens atansem! I el cuquet dels nervis a l’estomac va movent-se més i més ràpid.