El mític programa de Catalunya Ràdio ‘Els Viatgers de la Gran Anaconda’ que dirigeix el bon periodista i excel·lent persona, Toni Arbonès, ens ha convidat a participar periòdicament per descriure de manera més detallada la nostra aventura. Aquí tenim el capítol 1.
Arrel de la nostra entrevista feta al mateix programa , en Toni Arbonès, director d’aquest veterà i mític programa de ràdio, va veure que la nostra aventura té prou contingut com per anar compartint-la amb l’audiència en forma de capítols. Ens va proposar anar enregistrant participacions al programa a mida que anem avançant pel llarg mapa i periple que ha estat la nostra aventura.
Nosaltres, encantats, és clar. Sempre és un motiu de satisfacció que algú, sigui un mitjà de comunicació, una associació, un grup, persones particulars o qui sigui, mostri curiositat i interès en conèixer i compartir el nostre viatge.
Hem enregistrat el primer capítol, el primer dels que esperem siguin molts més. Serà el criteri i el contingut del programa qui decidirà quan es vagin emetent els capítols que anem enregistrant.
La nostra participació es pot escoltar seguint aquest enllaç:
Durada del programa, 53:31 minuts. Durada de la nostra participació, 23:20 minuts.
. Temes o detalls a favor i en contra:
.. En contra: Res de res.
.. A favor: L’interès d’una entranyable persona i gran professional de la ràdio com és en Toni Arbonès amb el seu mític programa de viatges, Els Viatgers de la Gran Anaconda.
Text del programa:
La Jenn i en Lluís són la prova viva que l’essència de l’home és nòmada, no pas sedentària. La prova és haver caminat més de setze mil quilòmetres des de Bangkok fins a Barcelona. Diuen que volien percebre la bondat del món. Quina millor manera de fer-ho hi ha, si no és la de viatjar a peu? Quan vas a peu, el pas de les hores s’alenteix, el món gairebé s’atura al teu voltant. De sobte, tens temps d’ensumar, de badar o d’observar el que t’envolta. Parlar amb altres persones, parar atenció en la seva manera de viure, sovint ben diferent de la nostra. O d’admirar el paisatge de vora el camí i de més enllà. “Caminar”, diu Chatwin, “va ser la primera forma de viatjar; una manera de connectar-se amb el nostre planeta i les persones que hi viuen”. Viatjar a peu és, potser, la dimensió més humana del viatge. La Jenn i en Lluís van triar Bangkok, a Tailàndia, per fer el primer pas del seu llarg periple. Vora el Wat Arun, a trenc d’alba. Perquè, quin lloc i quina hora millor per fer aquest primer pas que el centre d’aquesta gran metròpoli a l’alba. Bangkok Barcelona a peu, amb en Lluís i la Jenn.
