BABA-Tailandia-20160318-Bangkok-Wat Arun

Catalunya Ràdio – Viatgers Gran Anaconda – Capítol 2

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

El mític programa de Catalunya Ràdio ‘Els Viatgers de la Gran Anaconda’ que dirigeix el bon periodista i excel·lent persona, Toni Arbonès, ens ha convidat a participar periòdicament per descriure de manera més detallada la nostra aventura. Aquí tenim el capítol 2.

Arrel de la nostra entrevista feta al mateix programa, en Toni Arbonès, director d’aquest veterà i mític programa de ràdio, va veure que la nostra aventura té prou contingut com per anar compartint-la amb l’audiència en forma de capítols. Ens va proposar anar enregistrant participacions al programa a mida que anem avançant pel llarg mapa i periple que ha estat la nostra aventura.

La nostra participació es pot escoltar seguint aquest enllaç:

Els Viatgers de la Gran Anaconda. De Bangkok a Barcelona a peu: El Wat Arun, el punt de partida. Capítol 2

Durada del programa, 53:17 minuts. La nostra participació s’escolta els primers 28:10 minuts.

. Temes o detalls a favor i en contra:

.. En contra: Res de res.

.. A favor: L’interès d’una entranyable persona i gran professional de la ràdio com és en Toni Arbonès amb el seu mític programa de viatges, Els Viatgers de la Gran Anaconda.

Text de la introducció al programa:

El temple de l’albada de Bangkok, el Wat Arun, va ser el punt de partida escollit per iniciar la llarga caminada. La Jenn i en Lluís s’havien proposat una quimera. Al davant se’ls obria un horitzó incert de més de setze mil quilòmetres, a través de desenes de països i infinitat de maneres de ser, de fer, de pensar i de creure. Tres anys i mig de caminada, que va començar amb una primera passa, a l’albada de Bangkok, la ciutat dels àngels. Volien apreciar el món de la manera més íntima possible. Sense assumir més riscos dels que calien, si bé, de risc, n’hi havia. Només la sortida de la gran metròpoli tailandesa ja suposava tot un repte. Es tracta d’una megalòpoli solcada per escalèxtrics d’autopistes, trens monorail i mercats ambulants, sense una via clara per als vianants. Amb una calor tropical que t’obliga a avançar de cent metres en cent metres, sempre cercant l’ombra i bevent aigua sense parar per no defallir.

Bangkok, tradicio i modernitat
Bangkok, tradicio i modernitat

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>