Majestuós arbre al mig d'un camp de blat i a tocar del riu Yamuna que aquí fa frontera entre els estats Uttarakhand que deixo i Himachal Pradesh on entro

Rishikesh – Chandigarh

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

 

Aquesta entrada fa referència al que ens ha succeït entre les poblacions del títol.

Mentre Jenn ha estat treballant i progressant en la seva recuperació postquirúrgica jo he avançat un trocet més de ruta dins aquest llarguíssim tram indi.

Jenn s’ha quedat a Rishikesh mentre que jo he avançat fins a Chandigarh on ens hem retrobat.

.
Per veure algunes de les fotos que anem publicant, veniu aquí i seguiu-nos !

https://www.instagram.com/bangkokbarcelonaonfoot

Aquests són alguns resums dels últims dies i el recorregut:

Rishikesh (Uttarakhand), Haridwar, Bhupatwala, Raiwala, Kheri Khurd, Satnarain, Shyampur, Gumaniwala, Virbhadra, Malviya Nagar, Kalekidhal, Ghammuwala, Ranipokhri, Jogiyana, Jollygrant, Bhaniyawala, Doiwala, Kuanwala, Harrawala, Mohakampur, Jogiwala, Shashtri, Dharampur, Dehradun, Bhurgaon, Pandltwali, Rangharwala, Premnagar, Kehrigaon, Kolhupani, Suddhowala, Jhajra, Dhoolkot, Selaqui, Shankarpur, Rampur, Sahaspur, Dhaki, Khushalpur, Jassowala, Lakhanwala, Herbertpur, Dhalipur, Vikasnagar, Reserva de conservació dels aiguamolls d’Asan, Kunja, Paonta Sahib (Himachal Pradesh), Maharana, Pratak, Battapul, Patlion, Surajpur, Fatepur, Puruwala, Johron, Kiyarda, Misserwala, Jagatpur, Majra, Sainwala, Tokyon, Bharawala, Dhaulakuan, Kolar, Bohlion, Jogiban, Satiwala, Shambhuwala, Khadarkabag, Khajurana, Juddaka Johar, Nahan, Ambwala, Sainwala, Moginand, Mainthapal, Kalaamb, Dera, Amidpur (Haryana), Lotton, Naraingarh, Danaura, Laha, Khora, Bhura, Fatehpur, Bhurewala, Garhi Kotaha, Raipur Rani, Manak Tabra, Rattwwali, Toka, Mattawala, Panchkula, Manimajra, Chandigarh

 

. A les 6h agafo un bus local a Rishikesh que sortint de la foscor i arribant de dia, em deixa al centre de Haridwar. Per què Haridwar? Avui reprenc la nostra ruta a peu allà on la vaig deixar abans de baixar corrents cap a Delhi pel problema de salut de Jenn. Fins a Haridwar vaig arribar i avui vaig a caminar el trajecte entre Haridwar i Rishikesh on estem allotjats i on sembla que Jenn passarà alguns dies enfortint-se, començant a carregar pes per tornar a penjar-se la motxilla el més aviat possible.

. A Haridwar em trobo amb un ghat (escales que baixen fins al riu Ganges) on ben d’hora al matí ja hi ha molts locals fent els seus banys. Encara fa fred i quan surten de remullar-se tots tremolen com a fulles d’ arbres. Haridwar, com Benarès, és un important centre de peregrinació tocant el Ganges.

És molt curiós veure els comportaments col·lectius, ben estranys per nosaltres els occidentals.

. Deixo Haridwar per encarar la carretera que va cap a Rishikesh. És un passeig no especialment bonic. Però això passa amb moltes carreteres. Aquí em trobo amb una paret de verd, de bosc, a la dreta que deu arribar fins el Ganges i a l’esquerra on durant un bon tram crec que és una reserva natural de tigres.

Del trajecte en si mateix no hi ha gaire a comentar, tret potser, que després de molts dies sense fer ruta, començo amb un ritme alt per les ganes que tenia de tornar a caminar i al cap de 18 ó 20 quilòmetres m’haig d’ aturar un xic per que el cos no tira massa bé. Res dolent, però potser un ritme massa alt per avui. Aquest ritme i l’haver matinat força em permeten arribar a Rishikesh amb prou temps com per descansar, escriure i mirar el riu des de la llera gaudint d’una part de Rishikesh sense tant turisme. Ens hem allotjat expressament per la zona del mercat, que està a uns 4 i 6 quilòmetres dels 2 ponts més famosos, per tal d’ estar propers a les sortides cap a Haridwar, cap a Dehradun i per estar allunyats de les 2 zones extremadament turístiques.

Ghat a l’entrada de Haridwar
Ghat a l’entrada de Haridwar
Ghat i torre del rellotge
Ghat i torre del rellotge
Persones fent els seus banys al Ganges
Persones fent els seus banys al Ganges
Persones fent les seves ofrenes al Ganges
Persones fent les seves ofrenes al Ganges
Una casa pel camí
Una casa pel camí

 

. Avui toca tirada llargueta pel que surto de l’hotel de Rishikesh a les 5h encarant la carretera cap a Dehradun, la capital de l’estat d’ Uttarakhand. Abans de deixar Rishikesh i per assegurar-me que en la foscor no la pifio, pregunto per anar a Dehradun a uns veïns caminadors matiners. Vas a peu? Em pregunten. Sí, responc. Però ara comença ‘ the jungle ‘ (la jungla)! M’adverteixen. Em quedo sorprès, pensatiu però posant una cara de circumstàncies els faig senyals que amb selva o sense, avui haig d’arribar fins allà. Espero que quan encara és de nit, no aparegui cap animal perillós que no atengui a raons, ni faci cas de les dues armes que sempre portem amb nosaltres. Aquestes armes son les que li vàrem respondre a un nou conegut suís que ens va fer una entrevista per la seva web. Quines armes portem per protegir-nos dels ‘perills del món‘? Perseverança i somriures. Amb aquestes dues esperem sobreviure bé fins a Catalunya, però aquestes armes no se si serien gaire efectives davant alguns animals grans.

. Segueixo caminant en la foscor i tranquil·litat. Cap a les 6h comença a clarejar i ja puc veure les siluetes de les muntanyes, dibuixant una bonica sortida de sol. Més endavant arribo a un punt elevat des d’ on puc fotografiar l’ample i sec riu Chandrabhaga que mora a Rishikesh com afluent del Ganges. Ara és un enorme pedregar ben sec.

La carretera abandona la companyia del riu per endinsar-se en un bonic bosc ple d’arbres emergents d’una preciosa catifa de fulles marrons. Sembla la tardor. La carretera serpenteja capriciosament durant uns pocs quilòmetres, distància que gaudeixo molt. Això és ben bonic. De fet, tot el tram des de la sortida de Rishikesh a tocar del riu i fins Ranipokhri, aquest tram de natura sense indis, horribles pobles, deixalles ni soroll, aquest tram de ‘ selva ‘ sense la presència dels habitants d’aquesta part del món, és un plaer que gaudeixo amb cada pas.

. A partir de Ranipokhri torno a la ‘ civilització índia ‘, és a dir, ja l’hem fotuda. Al cap de 18 quilòmetres des de Rishikesh em trobo l’aeroport de Dehradun, però encara manquen 26 pel centre de la ciutat a la qual dóna servei. El sol pica, el tràfic i més concretament com condueixen juntament amb els maleïts clàxons, emprenyen, però em sento bé per que torno a caminar fent la ruta, avançant cap a l’oest, avui un bon trocet.

. Arribat a Dehradun toca fer feina de viatger cercant informació sobre trens, allotjament… per utilitzar-la demà, quan tinc la intenció de tornar (no caminant!) amb tot l’equip. Quan acabo aquesta tasca haig de tornar a Rishikesh. El tren no és possible i l’estació d’autobusos està a 6 quilòmetres d’on soc. Punyetes! Mirant i remirant el mapa intueixo que els autobusos cap a Rishikesh poden deixar Dehradun a través d’un pont que està ‘ només ‘ a 4. A aquestes alçades del dia, si em puc estalviar 2 quilòmetres que no son de la ruta, benvinguts siguin. Aposto pel pont esperant no pifiar-la. De camí cap allà pregunto a un senyor que m’indica. Un xic més endavant ell mateix arriba des del darrera i m’ofereix atansar-me un trocet cap al pont sobre la seva moto. Com no és un tram de la ruta i avui ja porto caminats uns 45 quilòmetres, li accepto encantat. És potser només 1 quilòmetre, però que em senta de meravella. Les angonals, genolls i turmells estan contents. Què bé es va sobre rodes! Li agraeixo molt, ens acomiadem i arribo al pont. Passarà per aquí l’autobús? Hauré encertat? Hauré de rectificar i caminar un altre cop fins a la quinta forca? Em funciona la intuïció? Doncs sí! Puc pujar a un bus que em retorna a Rishikesh. Menys mal.

. A Rishikesh torna a tocar feina de viatger cercant horaris de trens… Amb tots els deures fets, em retrobo amb Jenn i anem a acomiadar-nos del mític Ganges amb un súper agradable passeig quan ja és fosc.  Després de trobar aquest gran riu a Bangladesh, després a Benarès i últimament a Haridwar, quan marxem de Rishikesh el perdrem de vista definitivament.

Fent-se de dia
Fent-se de dia
Riu Chandrabhaga
Riu Chandrabhaga
Riu Chandrabhaga amb Rishikesh al fons
Riu Chandrabhaga amb Rishikesh al fons
Carretera, arbres i fulles, quan el camí és un plaer
Carretera, arbres i fulles, quan el camí és un plaer

 

. Dia de comiat temporal de Jenn. De nou ens separem per uns pocs dies. Ella segueix la recuperació a Rishikesh on a part de caminar, començarà a portar pes. D’aquí a uns pocs dies ens tornem a retrobar esperant poder seguir la ruta junts, com ens agrada i com hem vingut a fer.

. Ens tornem a acomiadar del Ganges. Ahir era un comiat de nit, ara és sortint el sol. Un preciós sol que veiem treure el nas per sobre les muntanyes. Després ens separem tristament. No m’agrada gens deixar-la sola.

. Abans d’abandonar Rishikesh em trobo un català! En Gerard de Lliçà d’amunt. Quina il·lusió després de tants mesos. Podem tenir una molt agradable conversa mentre assaborim un deliciós te.

. Per anar de Rishikesh a Dehradun el més lògic és fer els aproximadament 43 quilòmetres directament i en bus. Però jo sempre prioritzo el tren per motius ecològics i per que els autobusos formen una important part d’aquest tràfic fastigós i soroll infernal. Així doncs, si puc, no m’agrada gens donar-los de menjar, pel que decideixo agafar un tren des de Rishikesh a Haridwar (25 quilòmetres) i un altre des de Haridwar a Dehradun (uns 56). Quin error més gran! El primer tren surt puntual (!) però triga com 1 hora. Arribo a la gran estació de tren de Haridwar i després de saltar de finestra en finestra em diuen que m’he d’esperar més de 2 hores fins el proper tren cap a Dehradun! L’espera a l’estació es fa eterna. És un espectacle curiós veure el comportament col·lectiu de la gent. Segueixen tenint canalla, quitxalla, nens, fills, minyons, marrecs i més criatures. Això son molts més indis, per tot arreu. Molts d’ells esperen assentats i estirats al terra de l’ andana, altres corrents amunt i avall… Si no saben fer una simple cua per comprar el bitllet, quan arriba el tren el seu comportament és esgarrifós. A més jo diria que molts ja tenen bitllets amb el seient, però tot i això…

. Quan puc pujar al tren que m’ha de portar a Dehradun, aquest triga gairebé 2 hores per fer uns 56 quilòmetres. És desesperant. Al final he trigat unes 6 hores quan podien haver estat 1,5h. El millor del 2n trajecte és conèixer un noi molt interessant, maco, educat i amb classe de Kerala, al sud d’ Índia, que està passant uns dies de visita a Uttarakhand i demà torna des de Dehradun a Kerala en tren durant 2 dies de trajecte!

Art de carrer a Dehradun
Art de carrer a Dehradun
Art de carrer a Dehradun
Art de carrer a Dehradun
Si no tens feina, sempre pots muntar una sabateria mòbil. Emprenedoria? Il·legalitat? Buscar-se la vida? Campi qui pugui? Índia
Si no tens feina, sempre pots muntar una sabateria mòbil. Emprenedoria? Il·legalitat? Buscar-se la vida? Campi qui pugui? Índia

 

. Surto a les 5:30h i malgrat ser encara fosc, no és gaire complicat trobar la sortida des del centre de Dehradun fins la carretera que va cap a Paonta Sahib, l’objectiu molt ambiciós que m’he ficat entre cella i cella per avui, però que per un costat no crec que assoleixi i per l’altre espero no assolir-lo per si de cas la salut se’n ressenteix.

. Sortir d’una gran ciutat com és Dehradun i caminar per indrets més rurals però poblats fins la bandera, com a tota Índia, malauradament no soluciona 2 gravíssims problemes que em tenen fregit. El soroll i la brutícia. Per un costat, per petita que sigui la carretera o poc tràfic que en alguns moments pugui haver, segueixen rebentant-me les oïdes. Per l’altre, miris on miris això és un abocador d’escombraries brutal. Sobretot als rius secs, qualsevol pont o les entrades / sortides dels pobles acumulen molta, moltíssima merda (amb perdó). Davant meu els veig llençar de tot al camp o a tocar de la carretera, igual que nosaltres ho llencem als contenidors. Aquí no hi ha papereres o contenidors, per que tota Índia és un immens abocador. Quina llàstima! Veure tot això durant dies, setmanes i centenars de quilòmetres em trenca el cor.

. Igual que recordo vàrem veure als voltants de Lucknow, Uttar Pradesh, aquí als voltants de Dehradun està ple d’escoles i també algunes universitats. Anunci rere anunci, poble rere poble és un reguitzell inacabable de centres formatius. Algunes de les paraules o expressions que empren son divertides, aixi com alguns noms de les pròpies escoles.

. El camí millora un xic passat el poble de Herbertpur (fundat per un austríac anomenat Herbert??). És aquí on m’aturo a un rebost un moment a preguntar si estic en la bona direcció. Em confirmen que vaig bé, fan seure i em regalen un refresc que a les 14h i en ple sol, em senta de meravella. No se quina cara o pinta faig, però els ho agraeixo molt.

. Passat el poble camino entre camps de blat que ara aquí Uttarakhand estan preciosament verds i no tan avançats com quan estàvem a l’estat d’ Haryana, a tocar de Delhi. Aquest últim trajecte fins a Paonta Sahib, que se’m fa etern, em regala camps de blat, arbres, una presa que guarda molta aigua per la Reserva de conservació dels aiguamolls d’Asan que és casa de molts ocells i finalment trobo el riu Yamuna, molt sec ara i del que canalitzen molta aigua per uns canals de rec molt ben fets.

. El riu Yamuna que aquí fa frontera entre els estats d’ Uttarakhand que abandono i de Himachal Pradesh on entro, és el mateix que després passa per Agra, per exemple. El creuo per un pont que finalment, arrossegant-me, em deixa a Paonta Sahib. He arribat en 11 hores i mitja.
. Avui vaig amb tot l’equip carregat a l’esquena. Al final, les ganes d’avançar, el fet d’acabar lògicament cansat i adolorit però no esgotat o lesionat, la manca d’opcions per dormir i el fet que ara els dies em regalin llum natural fins quarts de 7 de la tarda, em fan seguir i seguir fins arribar a Paonta Sahib. Avui crec que tinc un nou rècord personal de 50 quilòmetres seguits carregat amb tot l’equip.

Majestuós arbre al mig d'un camp de blat i a tocar del riu Yamuna que aquí fa frontera entre els estats Uttarakhand que deixo i Himachal Pradesh on entro
Majestuós arbre al mig d’un camp de blat i a tocar del riu Yamuna que aquí fa frontera entre els estats Uttarakhand que deixo i Himachal Pradesh on entro
Reserva de conservació dels aiguamolls d’Asan
Reserva de conservació dels aiguamolls d’Asan
Benvinguts a l'estat de Himachal Pradesh
Benvinguts a l’estat de Himachal Pradesh

 

. Dia molt tranquil de recuperació, de mini passeig turístic i d’estudi de les millors alternatives per seguir endavant. A part de les alternatives pels propers dies també estudio un xic aquest ‘fascinant’ Paonta Sahib, cercant la ruta a prendre demà molt d’hora quan tot sigui fosc. Demà toca una altra tirada llarga i hauré de començar aviat.

. Passejo per Paonta Sahib on, per destacar alguna cosa, vull mostrar un venedor molt ‘ indi – Dalinianament ‘ elegant i també uns curiosos regals pels casaments fets amb bitllets de veritat que poden ser de 10 rupies (0,14 €), de 20 ó 50 rupies (0,71 €). Suposo que els pots fer tan grans i valuosos com et permeti la imaginació i la butxaca.

Paonta Sahib des del pont sobre el riu Yamuna
Paonta Sahib des del pont sobre el riu Yamuna
Regals de casament fets amb bitllets de veritat
Regals de casament fets amb bitllets de veritat
Venedor de fruita
Venedor de fruita

 

. Em llevo a les 4:15h, esmorzo un mos i surto pitant a les 5h. Els carrers de Paonta Sahib i els seus voltants son tot negre fins les 6h però amb suficients llums com per veure els cartells que indiquen Nahan, la meva destinació d’avui.

. A mida que es fa de dia vaig veient més bosc, em trobo més tràfic però no molt greu i vaig creuant poblets petits que no s’ extenen massa al llarg de la carretera i que darrere les primeres cases no hi ha res més que camps, muntanya o riu. Això transcorre tranquil·lament així durant els aproximadament primers 20 – 25 quilòmetres que vaig per una gran vall amb un riu tot sec a dreta de la carretera que separa una franja de camps conreats del bosc frondós que cobreix les muntanyes, igual que fa a esquerra de la carretera.

Els pobles son petits. La gran majoria de les cases tenen unes construccions sòlides, de qualitat i curiosament estan impecablement pintades amb tot una paleta de colors ben llampants. Cases lil·les, taronges, verdes, grogues… contrasten impactantment contra els preciosos i verds camps de blat als que no crec que els quedi molt per ser collits. Estan tan bonics com ho estaven els verds camps d’arròs a Tailàndia o Bangladesh.

. Els boscos son els protagonistes. Quina diferència entre aquest paisatge i el de Jharkhand o Bihar (tot enormes planes de camps d’arròs collit) i quina diferència entre aquest tràfic i el de Uttar Pradesh.

A més em fa especial il·lusió poder escriure que avui trobo el llarg recorregut força, força net.

. Camino durant hores a un molt bon ritme. Avui vaig només amb la motxilla petita i puc prémer l’accelerador amb temps per gaudir del recorregut i entorn. Però malgrat gaudir d’un recorregut bàsicament pla, el que no em fa gens de gràcia és que després d’ aproximadament 38 quilòmetres em trobo una senyal de tràfic advertint d’ una forta pujada. Quina raó tenen! Quan l’ombra del arbres no em protegeix, llavors el cansament, la pujada i la calor fan dels últims 7 quilòmetres un petit suplici. Punyetes amb Nahan!

. Arribo a Nahan que per cert, està a 3 demolidors quilòmetres de forta pujada fora de la ruta! És a dir, que aquest últim tram no m’avança cap a Barcelona sinó que és un cul-de-sac per arribar a Nahan xuclant-me les últimes forces del dia.

Les vistes son maques malgrat una mena de boira i el sol no facin possible tenir una fotografia nítida.

. Estic una mica per Nahan, miro sense èxit de trobar allotjament fins que em pujo a un bus que em retorna a Paonta Sahib.

Ferreter fent eines a ma
Ferreter fent eines a ma
Des d' aquí començo a ensumar-me la tragèdia. Porto 48 km, em resten 7 i … serà Nahan aquells puntets blancs d’allà a dalt? Espero que no! Doncs, vaig equivocat. Apa maco, a treure el fetge i esprémer les cames!
Des d’ aquí començo a ensumar-me la tragèdia. Porto 48 km, em resten 7 i … serà Nahan aquells puntets blancs d’allà a dalt? Espero que no! Doncs, vaig equivocat. Apa maco, a treure el fetge i esprémer les cames!
Vistes des de Nahan. Jo arribo des d' allà abaix a l’esquerra
Vistes des de Nahan. Jo arribo des d’ allà abaix a l’esquerra
Un monument a Nahan (?)
Un monument a Nahan (?)

 

. Si la pujada matadora cap a Nahan em va cruixir molt al final del dia d’ahir, avui gaudeixo molt de la baixada, malgrat els genolls es ressenteixin. Aquest trajecte em regala bones vistes, molt poc tràfic per que és molt d’hora i fins i tot el cant de molts ocells que de tant en tant competeixen amb els xiscles que emeten uns quants micos salvatges. De micos salvatges hi ha uns quants. Son més nombrosos per aquí les muntanyes per la densitat d’arbres i l’entorn natural, però son per tota Índia. Com la carretera és molt de muntanya, estreta, sense gairebé vorals, plena de corves, a vegades camino molt proper a aquestes famílies de micos. Normalment marxen, però si me’ls trobo per sorpresa a una curta distància i tenen alguna cria, a vegades el mascle se m’ha encarat molt agressivament. Aquests involuntaris encontres no passen d’aquí doncs jo segueixo caminant, gaudint de la natura, el bosc i de força silenci, paraula màgica molt apreciada per nosaltres 2 des de que vàrem entrar a Bangladesh ara ja fa uns 6 mesos.

. La baixada s’acaba, torno al pla i als pobles que a part de créixer al llarg de la carretera alguns d’ells també ho fan en paral·lel a la mateixa. Trobo algunes fàbriques així com activitat industrial. Els camps de blat van passant de petites parcel·les encaixades a una vall o entre muntanyes i rius, a extensions més grans que van ampliant-se a mida que deixo l’estat de Himachal Pradesh i entro al de Haryana. Ara les planes son grans, apareix de nou una mica de canya de sucre però el que inunda tot és el blat, blat i més blat que com està tot verd i crescut, està preciós.

. El tràfic malauradament torna a ser intens, però això no és cap inconvenient per un gran ramat de vaques que de sobte apareixen entre uns arbres i sense aturar-se per res, creuen la carretera. Una bona frenada del primer cotxe evita una possible i deliciosa barbacoa, un concepte totalment impensable a Índia. Les vaques son sagrades! i sembla que competeixin a veure quí és més vegetarià. La petita cua de tràfic que es forma dura molt poc com a cua. Això és Índia i ells son indis. El concepte respecte i cua encara el busquem després de moltes setmanes de travessa. Esperaran els vehicles que van arribant a que el primer cotxe que s’ha trobat les vaques les creui i el segueixin? Ho fan quan es tanca un pas a nivell? Fan cua per comprar un bitllet? Aquests son també conceptes dins el món de la ciència ficció aquí. El primer cotxe es va obrint pas entre les vaques mentre els que arriben pel seu darrera miren d’avançar-lo en paral·lel obrint noves vies o escletxes entre altres vaques, fins que llavors arriben els vehicles que van en la direcció contrària… Les vaques? Molt tranquil·les van creuant al seu aire.

. Arribo al poblet de Naraingarh on curiosament conec un indi que no ha anat o enviat sa família a Anglaterra, Canadà, Austràlia o els Estats Units d’Amèrica, sinó que va viure a Itàlia on ara te 2 fills. És estrany poder comunicar-se amb el meu patètic italià amb un indi aquí al mig qui a més em comenta que durant els mesos de pluja, aquí cau aigua a bots i barrals durant de 3 a 4 mesos. Aquesta informació ens reconfirma els mesos que hem triat per creuar Índia, malgrat el fred que a les nits i matinades hem passat aquests mesos i la xafogor que ens espera aquest últim tram.

. Després d’ aquests 6 intensos dies de ruta en que he fet 45 quilòmetres lleuger de pes, dia de descans, 50 tot carregat, dia de descans, 45 lleuger i 60 lleuger, ja he perdut el poc pes acumulat aconseguit a base de fer-me un expert cuiner de rotis (pa fet amb farina, aigua i una paella), menjant molts juntament amb altres coses mentre estàvem quiets recuperant a Jenn. No hi ha manera de que jo guanyi pes.

Muntanyes baixant de Nahan cap al pla
Muntanyes baixant de Nahan cap al pla
Per molt que sigui una carretera força transitada la preferència està sempre clara, i és per les sagrades vaques
Per molt que sigui una carretera força transitada la preferència està sempre clara, i és per les sagrades vaques
Un que li agraden molt els avions o vol tenir a mà la manera de fotre el camp d'aquí ràpidament
Un que li agraden molt els avions o vol tenir a mà la manera de fotre el camp d’aquí ràpidament
Blat, blat i més blat
Blat, blat i més blat

 

. Després de 6 mesos de caos urbanístic per tota Bangladesh i Índia de sobte descobrim una illa, un miratge, un oasi que sembla no pertànyer a Índia de cap manera. Per què? Per què està urbanitzada. Sí, planificada, urbanitzada i punt. De moment encara no entro a valorar si està bé o no, però el sol fet d’ haver estat feta des de zero (suposo) amb un pla urbanístic pensat, ja és quelcom molt sorprenent.

La sorpresa ha estat majúscula i es diu Chandigarh. Ens ha recordat l’any passat, ara fa 11 mesos, quan després de 4 mesos de més caos per Tailàndia i Birmània, vàrem aterrar a Bixkek, Kirguizistan on un altre exemple d’urbanisme soviètic ens sorprenia amb carrers perpendiculars, amb arbres, voreres accessibles pels vianants…

Ara ja puc dir a més, que Chandigarh és un gran exemple d’urbanisme.

La ciutat és una graella amb unes avingudes principals amples que es creuen perpendicularment deixant carrers més petits pel mig que nodreixen els diferents barris anomenats sectors. Aquests sectors estan perfectament dissenyats amb espais definits per un munt d’elements que conformen una ciutat (veure fotos).

És un plaer caminar per carrers on hi ha o una mena de vorera o un camí entre arbres que cobreixen els costats dels carrers. Els vehicles semblen comportar-se, tot i que els maleïts clàxons els segueixen fent sonar sense malauradament electrocutar-se.

. Entrant pel sud-oest tenen el llac Sukhna, una gran reserva d’aigua amb un fabulós passeig peatonal a la banda oest, entre el llac i la ciutat, amb una zona ampla per passejar les nombroses famílies que inunden tot i també 2 carrils més estrets per córrer, un asfaltat i l’altre més tou de terra. M’enamoro d’ aquest parell de vies per fer salut tot gaudint d’una bona vista del llac.

Mapa general de Chandigarh
Mapa general de Chandigarh
Mapa sector 8
Mapa sector 8
Mapa sector 34
Mapa sector 34
Arbres perdent la fulla, deixant una bonica catifa sobre la que caminar
Arbres perdent la fulla, deixant una bonica catifa sobre la que caminar
Molts arbres son joies de la natura que adornen els carrers amb la seva majestuositat
Molts arbres son joies de la natura que adornen els carrers amb la seva majestuositat
Llac Sukhna, un fabulós indret per anar a córrer
Llac Sukhna, un fabulós indret per anar a córrer

 

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

4 thoughts on “Rishikesh – Chandigarh”

  1. I wish Google Translate was better, but despite the hilarious translations I read every word. Fascinating. Love the encounter with the Italian speaker! Now I must look at a map and follow this stretch. Thanks and best wishes for the next leg. You two are amazing. xo

    1. Dear Bonnie,
      YOU are amazing! Thanks again for your interest and for translating our long Catalan texts. If the translation is weird, then… we will have to meet personally! It would be great.
      Big hugs & kisses

    1. Hello dear friend. We are now crossing the boiling Azerbajan in the middle of August. Thanks for you comment. Best regads.

Leave a Reply to ali reza rezaie sarakhs Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>